Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "voravia" dins totes les àrees temàtiques

obriülls obriülls

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  obriülls, n m
  • ca  abriülls, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  cagatrepa, n f alt. sin.
  • ca  cagatripa, n f alt. sin.
  • ca  calcides, n f pl alt. sin.
  • ca  calcitrapa, n f alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  card rosa d'abril, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  llavor d'espinac, n f alt. sin.
  • ca  obriülls dels camins, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  punxoses, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  abraüll, n m var. ling.
  • ca  abraülls, n m var. ling.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  abreülls, n m var. ling.
  • ca  abriüll, n m var. ling.
  • ca  aubriülls, n m var. ling.
  • ca  auriüll, n m var. ling.
  • ca  auriülls, n m var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  florivia, n f var. ling.
  • ca  obreülls, n m var. ling.
  • ca  obri l'ull, n m var. ling.
  • ca  obriüll, n m var. ling.
  • ca  voravia, n f var. ling.
  • ca  xorivies, n f pl var. ling.
  • nc  Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

obriülls obriülls

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  obriülls, n m
  • ca  cagatrepa, n f sin. compl.
  • ca  cagatripa, n f sin. compl.
  • ca  calcitrapa, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m sin. compl.
  • ca  card vermell, n m sin. compl.
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  herba de la febre, n f sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • nc  Centaurea calcitrapa

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia biennal de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d'alçària, que creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar de tot el país. La part aèria, en decocció o infusió, ha estat emprada contra les digestions laborioses, i com a febrífuga.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  vorera, n f
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • es  acera
  • fr  trottoir
  • en  pavement
  • en  sidewalk
  • de  Bürgersteig
  • de  Gehsteig

<Construcció>

vorera vorera

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  vorera, n f
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • es  acera
  • en  footway
  • en  pavement
  • en  sidewalk
  • en  walkway

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Franja longitudinal del carrer o de la carretera, elevada o no, destinada fonamentalment al trànsit de vianants.

Generalment se situa més alta que la resta de la ^plataforma^.
vorera vorera

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  vorera, n f
  • ca  voravia, n f sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Franja longitudinal i lateral d'una via urbana o una carretera, generalment elevada respecte a la calçada, destinada al trànsit de vianants.
vorera vorera

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  vorera, n f
  • ca  voravia, n f sin. compl.
  • es  acera
  • fr  trottoir
  • en  pavement [GB]
  • en  sidewalk [US]

<Trànsit > Via > Parts>

Definició
Part lateral d'una via urbana o una carretera, generalment més alta que la calçada, destinada al pas de vianants.