Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca botó de pressió, n m
ca clec, n m
ca tancador de pressió, n m
ca xec, n m
es botón de presión
es cierre
fr bouton-pression
fr fermeture
en fastening
en press-stud
de Verschluss

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Dispositiu d'una peça de vestir constituït per dues peces metàl·liques circulars, l'una amb una part central còncava i l'altra amb una part central convexa que hi encaixa, cosides cadascuna en un costat de la roba, que s'utilitza per a cordar-la exercint-hi pressió.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca dispnea, n f
ca ofec, n m sin. compl.
es dispnea
fr dyspnée
en dyspnea

<Esport > 02 Medicina de l'esport>, <Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>

Definició

Sensació de dificultat en la respiració associada a un augment de l'esforç necessari per a respirar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca dispnea, n f
ca ofec, n m sin. compl.
ca tapament, n m sin. compl.
es disnea, n f
fr dyspnée, n f
en dyspnea, n

<.FITXA REVISADA>, <Pneumologia>

Definició

Sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Nota

Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

La denominació dispnea prové del grec dýspnoia format a partir de dys- i pnoé 'respiració'.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>

ca dispnea, n f
ca ofec, n m sin. compl.
ca tapament, n m sin. compl.
oc dispnèa, n f
oc estofament, n m
oc tapament, n m
es disnea, n f
fr dyspnée, n f
gl afogamento, n m
gl dispnea, n f
gl falta de aire, n f
pt dispneia, n f
ptPT falta de ar, n f
en dyspnea, n
en shortness of breath, n
nl ademnood, n
nl dyspneu, n
nl kortademigheid, n
eu disnea, n
ar ضيق التنفس

<Clínica>

Definició

Sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de l'esforç per a respirar.

Nota

Quan la dispnea és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva; quan és més greu, hi ha signes objectius, com l'augment de la freqüència respiratòria, l'augment de la profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca escac al rei!, interj
ca escac!, interj
ca xec!, interj
es ¡jaque al rey!
es ¡jaque!
fr échec!
en check!

<Esport > 22 Escacs>

Definició

Expressió amb què un jugador adverteix l'adversari que li ha fet escac.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estramoni, n m
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca herba de l'asma, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba talpera, n f sin. compl.
ca herba talpinera, n f sin. compl.
ca abret, n m alt. sin.
ca castanya, n f alt. sin.
ca castanyer bord, n m alt. sin.
ca castanyes, n f pl alt. sin.
ca datura borda, n f alt. sin.
ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
ca estramoni pudent, n m alt. sin.
ca fesolera de llum, n f alt. sin.
ca figuera borda, n f alt. sin.
ca figuera d'infern, n f alt. sin.
ca figuera infernal, n f alt. sin.
ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
ca herba de les talpes, n f alt. sin.
ca herba de talps, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca pudents, n m pl alt. sin.
ca talpenera, n f alt. sin.
ca talper, n m alt. sin.
ca talpera, n f alt. sin.
ca campanono, n m var. ling.
ca curalotot bord, n m var. ling.
ca figuera loca, n f var. ling.
ca herba de taups, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba tauera, n f var. ling.
ca herba taupera, n f var. ling.
ca trompetilla, n f var. ling.
nc Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca estramoni, n m
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca herba de l'asma, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba talpera, n f sin. compl.
ca herba talpinera, n f sin. compl.
ca abret, n m alt. sin.
ca castanya, n f alt. sin.
ca castanyer bord, n m alt. sin.
ca castanyes, n f pl alt. sin.
ca datura borda, n f alt. sin.
ca estramoni (fruit), n m alt. sin.
ca estramoni pudent, n m alt. sin.
ca fesolera de llum, n f alt. sin.
ca figuera borda, n f alt. sin.
ca figuera d'infern, n f alt. sin.
ca figuera infernal, n f alt. sin.
ca figuera infernal borda, n f alt. sin.
ca herba de les talpes, n f alt. sin.
ca herba de talps, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca pudents, n m pl alt. sin.
ca talpenera, n f alt. sin.
ca talper, n m alt. sin.
ca talpera, n f alt. sin.
ca campanono, n m var. ling.
ca curalotot bord, n m var. ling.
ca figuera loca, n f var. ling.
ca herba de taups, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca herba tauera, n f var. ling.
ca herba taupera, n f var. ling.
ca trompetilla, n f var. ling.
nc Datura stramonium L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca herba talpera, n f
ca abret, n m sin. compl.
ca castanya talpera, n f sin. compl.
ca estramoni, n m sin. compl.
ca figuera d'infern, n f sin. compl.
ca herba d'ofec, n f sin. compl.
ca herba de l'ofec, n f sin. compl.
ca herba pudent, n f sin. compl.
ca herba pudenta, n f sin. compl.
ca orval, n m sin. compl.
ca talpera, n f sin. compl.
es estramonio
es higuera loca
fr stramoine
en stramonium
en thorn apple
nc Datura stramonium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de 40 a 150 cm d'alçada, que habita erms, camps, terraplens i llocs ruderals de la plana i serralada mediterrània de tot Catalunya, del País Valencià i també de les Illes. Pel seu contingut en hiosciamina i d'altres alcaloides és emprada, semblantment a la belladona, en l'asma bronquial (inhalacions del vapor de les fulles), i com a nerví, hipnòtic, antireumàtic i antiespasmòdic.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ruixat, n m
ca aiguat, n m sin. compl.
ca xàfec, n m sin. compl.
es aguacero, n m
es chaparrón, n m
es chubasco, n m
fr averse, n f
en cloudburst, n
en downpour, n

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca sensació d'ofec
en choking sensation

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Símptomes, signes i afeccions difícils de definir>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xfec" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició