Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "xldiga" dins totes les àrees temàtiques
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aldina, n f
<Disciplines de suport > Química>
Definició
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca fadiga, n f
- es fadiga
<Notaria > Tipologia documental > Contractes>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca fadiga, n f
- es fadiga
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fadiga, n f
- es fadiga, n f
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fadiga, n f
- es fadiga
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Malgrat que es reconeixia als vassalls la lliure disposició de llurs béns a favor de tercers (en venda, donació o penyorament), sense perjudici d'altres límits que també es podien establir, n'existia un de general sovint esmentat: el dret senyorial de fadiga. Aquest dret equivalia a un dret de tanteig i retracte en virtut del qual el vassall que ho volgués fer, havia de comunicar al senyor la seva intenció de disposar de l'immoble que tenia cedit i informar-lo de l'import que se li oferia per la compra o per l'empenyorament. Un cop feta la comunicació, el senyor tenia un termini de temps en què havia de decidir si ho autoritzava o ell mateix adquiria el bé o atorgava el préstec, la qual cosa sempre era pel mateix preu i amb les mateixes condicions que se li havien comunicat.
El dret de fadiga (o deure, doncs, del vassall de comunicar prèviament l'alienació o gravamen de l'immoble) es recull en el dret feudal català, i així es disposa que la persona establerta en un bé immoble, sigui feudatària o emfiteuta, no el pot alienar (tampoc, les millores que n'hagi obtingut) sense el consentiment o la «licentia o voluntat» del senyor principal o directe. El Codi de Justinià (C.) indica, quant a l'emfiteusi, que el senyor tenia dos mesos per a optar entre recuperar l'immoble o adquirir les millores que es venien (C., 66.4.3). Segons el dret feudal català, els Usatges de Barcelona establien que si el feu s'alienava sense el consentiment del senyor aquest el podia recuperar, però si finalment no s'hi oposava s'entenia que ho consentia (tàcitament, per bé que no es disposava cap termini per a fer-ho) i es mantenien a càrrec del nou feudatari els serveis que gravaven el feu (cap. 33). Les Costumes generals de Cathalunya es refereixen formalment a la fadiga senyorial, i disposen que el senyor podia recuperar el feu pel mateix preu que s'havia ofert al feudatari (cap. V). I les Commemoracions de Pere Albert exigeixen el consentiment senyorial previ si es tractava d'un acte de venda, donació o una altra forma d'alienació que comportés la pèrdua del feu o afectés el domini (cap. XVIII). D'altra banda, també a Catalunya, segons una constitució de Corts del 1359, el dret de fadiga que tenia el senyor feudal el podia exercir en trenta dies (Constitutions y altres drets de Cathalunya, volum I, llibre IV, títol XXXI, capítol 2).
En definitiva, era un dret senyorial que s'havia d'exercir en un termini prefixat que en el dret romà era de dos mesos i en el dret feudal català, en general al Principat, era de trenta dies, tot i que en districtes senyorials eclesiàstics aquest termini normalment es reduïa a deu dies, i, si no es deia res durant aquest termini, s'entenia que el senyor acceptava tàcitament l'acte comunicat. Res no impedia, s'ha de dir, que en alguns llocs i viles el mateix senyor eximís els seus habitants d'aquesta càrrega. Amb vista a controlar els vassalls en el compliment d'aquest deure, el senyor acostumava a posseir també el servei de la notaria, que, forçosament, els seus vassalls havien d'usar, si més no per a formalitzar qualsevol acte que afectés els béns immobles que tenien infeudats.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fadiga, n f
- es fadiga
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Els articles 565-23 i següents del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya regulen el dret de fadiga. És un dret que es reconeix al censatari i que es pot atorgar al censalista, si així s'estableix en el títol de constitució. En virtut d'aquest dret, el censatari o censalista poden exercir el dret de tanteig o dret de retracte per a adquirir el dret de cens o la finca gravada que s'han alienat a títol onerós, pel mateix preu i condicions que l'adquirent.
El termini per a exercir el citat dret de tanteig és d'un mes des de la notificació fefaent de la decisió d'alienar, de la identitat de l'adquirent, del preu i de les altres circumstàncies de transmissió; en el cas que no es respecti aquesta notificació es pot exercir el dret de retracte en el termini de tres mesos des que el censatari o censalista té coneixement de l'alienació i de les circumstàncies d'aquesta o des de la inscripció al Registre de la Propietat.
El dret de fadiga no es pot transmetre mai separadament de la finca o del cens, i el censalista que hagi adquirit la propietat de la finca gravada fent ús del dret de fadiga no la pot transmetre a títol onerós abans de sis anys comptats des de l'adquisició, excepte que l'adquirent sigui un organisme públic. No es pot exercir si el cens que grava la finca alienada pertany a diverses persones en comunitat ordinària o indivisa, i no l'exerceixen totes conjuntament, o bé una o diverses per cessió de les altres; en cas que el cens estigui gravat amb un usdefruit, aquest correspon als nus propietaris, i si ho està amb un fideïcomís, correspon als fiduciaris, els quals poden reclamar als fideïcomissaris l'import satisfet i els interessos quan s'extingeixi el fideïcomís.
L'exercici del dret de fadiga està sotmès a les excepcions següents: les permutes, les retrovendes, les transaccions i altres alienacions en les quals els titulars del dret no poden fer o donar allò a què s'han obligat els adquirents.
L'extinció del dret de fadiga, en qualsevol de les seves manifestacions, s'esdevé en el cas que hom hagi cobrat el lluïsme corresponent i si s'exerceix el dret de redempció, abans de dictar-se la sentència que dona lloc a la fadiga. - V. t.: cens n m
- V. t.: dret de retracte n m
- V. t.: dret de tanteig n m
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca fatiga, n f
- ca esgotament, n m sin. compl.
- oc fatiga, n f
- es cansancio, n m
- es fatiga, n f
- fr épuisement, n m
- fr fatigue, n f
- gl esgotamento, n m
- gl fatiga, n f
- pt exaustão, n f
- pt fadiga, n f
- en fatigue, n
- nl uitputting, n
- nl vermoeidheid, n
- eu neke, n
- ar تعب / إرهاق
- ar تعب
<Clínica>
Definició
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca fatiga mental, n f
- ca esgotament mental, n m sin. compl.
- oc esgotament mentau, n m
- es cansancio mental, n m
- es fatiga mental, n f
- fr épuisement mental, n m
- gl esgotamento mental, n m
- gl fatiga mental, n f
- pt exaustão mental, n f
- pt fadiga mental, n f
- ptBR cansaço mental, n m
- ptBR esgotamento mental, n m
- en mental exhaustion, n
- nl mentale uitputting, n
- nl mentale vermoeidheid, n
- eu akidura mental, n
- ar إرهاق ذهني / إجهاد ذهني
<Clínica>
Definició
<Ciències de la salut > Microbiologia i patologia infecciosa > COVID-19>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la COVID-19 [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/286>
- ca fatiga pandèmica, n f
- oc cansament, n m
- oc fatiga pandemica, n f
- es fatiga pandémica, n f
- fr fatigue pandémique, n f
- gl fatiga pandémica, n f
- pt fadiga pandêmica, n f
- en pandemic fatigue, n
- nl coronamoeheid, n
- nl coronavermoeidheid, n
- eu neke pandemiko, n
- ar التعب الوبائي
<Clínica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jonquina, n f
- ca jonc, n m alt. sin.
- ca jonc d'estores, n m alt. sin.
- ca jonc de jardiner, n m alt. sin.
- ca jonc de jardiners, n m alt. sin.
- ca jonc inflex, n m alt. sin.
- ca jonc petit, n m alt. sin.
- ca jonquina glauca, n f alt. sin.
- ca aldiça, n f var. ling.
- nc Juncus inflexus L.
- nc Juncus glaucus Ehrh. var. ling.
<Botànica > juncàcies>
