Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xura" dins totes les àrees temàtiques

agrafia pura agrafia pura

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrafia pura, n f
  • es  agrafía pura, n f
  • en  pure agraphia, n

<Afàsies>

Definició
Trastorn de l'escriptura no acompanyat d'altres dèficits del llenguatge, ni d'alteracions en la planificació motora, ni alteracions visoespacials.
aigua dura aigua dura

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aigua dura, n f
  • ca  aigua crua, n f sin. compl.
  • es  agua dura
  • en  hard water

<Jardineria>

Definició
Aigua que conté en solució un contingut elevat de calci i de magnesi, generalment amb bicarbonat o sulfat, que poden provocar cremades o clorosi a les plantes.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • en   n

<Química > Química analítica>

Definició
aigua dura aigua dura

<11 Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aigua dura, n f
  • es  agua dura
  • fr  eau dure
  • en  hard water

<Esport > 11 Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Aigua que ofereix resistència a l'avançada de la piragua.

Nota

  • Per exemple, és aigua dura l'aigua amb una temperatura baixa, l'aigua de tipus alcalí i l'aigua que té poca profunditat.
aigua dura aigua dura

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua dura, n f
  • es  agua dura
  • en  hard water

<Hidrologia subterrània>

aigua dura aigua dura

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  aigua dura, n f

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Denominació tècnica d'una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants d'ions Ca2+ o Mg2+. Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d'escuma.
aigua pura aigua pura

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua pura, n f
  • es  agua pura
  • en  pure water

<Hidrologia subterrània>

alèxia posterior alèxia posterior

<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alèxia posterior, n f
  • ca  alèxia pura, n f
  • ca  alèxia sense agrafia, n f
  • ca  alèxia agnòstica, n f sin. compl.
  • ca  alèxia associativa, n f sin. compl.
  • ca  alèxia occipital, n f sin. compl.
  • ca  alèxia òptica, n f sin. compl.
  • ca  alèxia preangular, n f sin. compl.
  • ca  alèxia primària, n f sin. compl.
  • ca  alèxia subcortical, n f sin. compl.
  • ca  alèxia visual, n f sin. compl.
  • ca  ceguesa per a les paraules, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat per a paraules, n f sin. compl.
  • ca  ceguetat verbal pura, n f sin. compl.
  • es  alexia agnóstica, n f
  • es  alexia occipital, n f
  • es  alexia óptica, n f
  • es  alexia posterior, n f
  • es  alexia preangular, n f
  • es  alexia primaria, n f
  • es  alexia pura, n f
  • es  alexia sin agrafía, n f
  • es  alexia subcortical, n f
  • es  alexia visual, n f
  • es  ceguera para las palabras, n f
  • en  agnostic alexia, n
  • en  alexia without agraphia, n
  • en  occipital alexia, n
  • en  optic alexia, n
  • en  posterior alexia, n
  • en  primary alexia, n
  • en  pure alexia, n
  • en  subcortical alexia, n
  • en  visual alexia, n
  • en  word blindness, n

<Afàsies>

Definició
Alèxia caracteritzada per l'alteració de la capacitat lectora (discriminació i reconeixement dels estímuls visuals de la llengua escrita) que afecta la comprensió del llenguatge escrit i la lectura en veu alta, amb manteniment intacte de l'escriptura i llenguatge oral normal, i que és originada per una lesió en el lòbul occipital esquerre i les fibres del cos callós que provoquen una desconnexió entre les àrees visuals dels lòbuls occipitals i les zones del llenguatge de l'hemisferi esquerre.
aligot cuabarrat aligot cuabarrat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot cuabarrat, n m
  • es  busardo aura
  • fr  buse à queue barrée
  • en  zone-tailed hawk
  • de  Mohrenbussard
  • nc  Buteo albonotatus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anyol, n m
  • ca  anyol ramós, n m alt. sin.
  • ca  herba de la xufeta, n f alt. sin.
  • ca  julivert de xufa, n m alt. sin.
  • nc  Conopodium majus (Gouan) Loret in Loret et Barrandon subsp. ramosum (Costa) Silvestre
  • nc  Conopodium arvense (Coss.) Calest. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>