Back to top
  • ca  taula, n f

Definició
Tota peça de fusta que serveix per cobrir l'enramada del buc i la coberta de qualsevol embarcació.
  • ca  taula d'eixàrcia, n f

Definició
Conjunt d'obencs d'un pal mascle o d'obenquells d'un masteler d'una banda quan estan col·locats en els respectius llocs, ben tesats i amb les corresponents fletxadures.
  • ca  taula d'embornals, n f

Definició
Taula col·locada damunt de la peça dels claus, que és la primera que forma l'orla del buc, en què es fan uns forats per desguassar la coberta que s'anomenen embornals.
  • ca  trancanell, n m
  • ca  taula de claus, n f sin. compl.

Definició
Filada de la coberta que, resseguint-ne el contorn, forma la unió d'aquesta amb el costat de la nau.
taula de guarniment taula de guarniment

  • ca  taula de guarniment, n f

Definició
Peça llarga, que surt dels costats del buc, a la qual s'afermen els obencs i les burdes, a fi que obrin prou del pal.
  • ca  taules del folre, n f pl
  • ca  taules del folro, n f pl sin. compl.

Definició
Conjunt format per les sis taules que formen el buc, que són la paraia, la sobreparaia, l'ambó, el sotabocal, el bocal i la cinta.
  • ca  taules del folre, n f pl
  • ca  taules del folro, n f pl sin. compl.

Definició
Conjunt format per les sis taules que formen el buc, que són la paraia, la sobreparaia, l'ambó, el sotabocal, el bocal i la cinta.
  • ca  temperi, n m

Definició
Tempesta.
  • ca  tempesta, n f
  • ca  tempestat, n f sin. compl.

Definició
Forta pertorbació de l'atmosfera acompanyada de llamps, trons, vent i, generalment, precipitació en forma de pluja, de neu o de pedra.
  • ca  tempesta, n f
  • ca  tempestat, n f sin. compl.

Definició
Forta pertorbació de l'atmosfera acompanyada de llamps, trons, vent i, generalment, precipitació en forma de pluja, de neu o de pedra.