uru
uru
- ca uru
- cod uchumataqu (Ucumataku)
- ar أوروية
- cy Uru
- de Uru
- en Uru
- es uru
- eu uruera
- fr uru
- gl uru
- gn uru
- it uru
- ja ウル語
- nl Uru
- pt uru
- ru Уру
- ru Уру-чипайя sin. compl.
- sw Uru
- tmh Turut
- zh 乌鲁
Chipaya-uru, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
Definició
Les llengües d'aquesta família ocupaven un extens territori des de la costa del Pacífic fins al llac Titicaca a l'època de la conquesta espanyola. Actualment només sobreviuen l'uru i el chipaya.
Sembla que una greu sequera entre 1938 i 1948 hauria destruït l'ecosistema fluvial de què depenien els uru. La comunitat hauria quedat molt reduïda i hi hauria hagut molts casaments amb aimares de pobles veïns, de manera que el gruix de la comunitat hauria quedat dispersat. Això va produir un greu declivi en l'ús de la llengua uru.
Malgrat tot, els uru continuen existint com a grup ètnic amb identitat pròpia, tot i que ja no parlen uru, sinó bàsicament aimara i també una mica d'espanyol. La comunitat, no obstant això, ha conservat un sentiment de pèrdua per la desaparició de la llengua i un interès molt actiu en una possible recuperació. Fa uns anys, la comunitat va pagar un membre de la comunitat chipaya, una llengua pròxima, perquè els l'ensenyés. L'experiència, però, no va funcionar.
Cal dir, d'altra banda, que els uru són actualment la comunitat indígena més desenvolupada de la zona, mirats amb gelosia i respecte pels veïns aimara. És l'única comunitat fins al moment que ha aconseguit un taxa d'alfabetització del 100%, gràcies al desenvolupament de programes educatius (irònicament, en aimara), o que disposa de plaques solars.
Des de l'any 2001 el lingüista Pieter Muysken ha estat treballant en un projecte de recuperació amb aquesta comunitat, especialment amb dues germanes ja molt grans que parlen força fluidament uru i amb altres persones amb un coneixement molt més reduït (vocabulari de caça, pesca o navegació). De fet, alguns uru usen encara elements de la seva llengua quan es troben a l'aigua.
Després de 50 anys de desús la llengua no ha desaparegut del tot. És possible que experimenti un cert nivell de revitalització en els propers anys a partir del treball de Muysken i de l'interès de la comunitat.
Sembla que una greu sequera entre 1938 i 1948 hauria destruït l'ecosistema fluvial de què depenien els uru. La comunitat hauria quedat molt reduïda i hi hauria hagut molts casaments amb aimares de pobles veïns, de manera que el gruix de la comunitat hauria quedat dispersat. Això va produir un greu declivi en l'ús de la llengua uru.
Malgrat tot, els uru continuen existint com a grup ètnic amb identitat pròpia, tot i que ja no parlen uru, sinó bàsicament aimara i també una mica d'espanyol. La comunitat, no obstant això, ha conservat un sentiment de pèrdua per la desaparició de la llengua i un interès molt actiu en una possible recuperació. Fa uns anys, la comunitat va pagar un membre de la comunitat chipaya, una llengua pròxima, perquè els l'ensenyés. L'experiència, però, no va funcionar.
Cal dir, d'altra banda, que els uru són actualment la comunitat indígena més desenvolupada de la zona, mirats amb gelosia i respecte pels veïns aimara. És l'única comunitat fins al moment que ha aconseguit un taxa d'alfabetització del 100%, gràcies al desenvolupament de programes educatius (irònicament, en aimara), o que disposa de plaques solars.
Des de l'any 2001 el lingüista Pieter Muysken ha estat treballant en un projecte de recuperació amb aquesta comunitat, especialment amb dues germanes ja molt grans que parlen força fluidament uru i amb altres persones amb un coneixement molt més reduït (vocabulari de caça, pesca o navegació). De fet, alguns uru usen encara elements de la seva llengua quan es troben a l'aigua.
Després de 50 anys de desús la llengua no ha desaparegut del tot. És possible que experimenti un cert nivell de revitalització en els propers anys a partir del treball de Muysken i de l'interès de la comunitat.
