tat
tat
- ca tat
- ca judeotat sin. compl.
- ca tat musulmà sin. compl.
- cod зугьун тати (Zuhiun tati)
- cod зугьун джугьури (Zuhiu djuhiuri)
- ar التاتية
- cy Tateg
- cy Tateg iddewig sin. compl.
- cy Tateg mwslimaidd sin. compl.
- de Tatisch
- de Jüdisch-Tatisch sin. compl.
- en Tat
- en Judeo-Tat sin. compl.
- en Muslim Tat sin. compl.
- es judeo-tat
- es tat sin. compl.
- es tat musulmán sin. compl.
- eu tatera
- eu tatera judua sin. compl.
- eu tatera musulmana sin. compl.
- fr juhuri
- fr judéo-tat sin. compl.
- fr juwri sin. compl.
- gn judeo-tat
- gn tat sin. compl.
- gn tat musulmán sin. compl.
- it tata
- it giudeo-tata sin. compl.
- it tata musulmano sin. compl.
- ja タ－ト語
- ja ユダヤ系タ－ト語 sin. compl.
- ja イスラム系タ－ト語 sin. compl.
- nl Tats
- pt judeo-tat
- ru Татский язык
- ru Еврейско-татский sin. compl.
- ru Горско-еврейский sin. compl.
- zh 泰特语
- zh 穆斯林泰特 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet hebreu
Indoeuropea > Indoirànica > Irànic, Àsia > Azerbaidjan
Definició
Els orígens dels tats no són clars i hi ha poques fonts històriques. Es creu que eren pobles indígenes del Caucas que es van iranitzar durant el període de l'antic regne d'Aghuània (l'Albània del Caucas, per als romans), que va existir del segle I aC al VIII dC, i van mantenir la llengua.
Els parlants del tat es divideixen en tres grups religiosos: jueus, cristians i musulmans (sunnites i xiïtes). Tradicionalment s'ha considerat que hi ha un paral·lelisme entre la pertinença religiosa i la variant de tat parlada, fins al punt que s'ha arribat a parlar de dues llengües diferents: el tat musulmà -que inclou també el tat cristià-, i el judeotat o tat parlat pels jueus de les muntanyes (segons la tradició, els tats jueus es van assentar a les muntanyes de la vora de la mar Càspia, en el territori que avui constitueix el Daguestan, al segle V o VI. Al segle XVIII o XIX van traslladar-se a les planes, però encara se'ls anomena jueus de les muntanyes).
Ara bé, alguns lingüistes han apuntat la teoria que la divisió dialectal del tat es correspon més a una diferenciació causada per la localització geogràfica que no pas per la pertinença religiosa. Segons aquest criteri, hi ha dues varietats de tat:
- septentrional, parlada majoritàriament per judeotats a la Federació Russa. Té molts manlleus de l'hebreu, el turc, l'arameu i el persa.
- meridional, parlada majoritàriament per tats musulmans a l'Azerbaidjan i a l'Iran. El seu lèxic té moltes influències de l'àzeri, mentre que la fonètica i gramàtica són similars al persa i al talix.
Els parlants de les dues varietats afirmen que, amb una mica d'esforç, la intercomprensió és possible.
Abans de la Revolució Russa, els tats musulmans utilitzaven el persa com a llengua literària i de l'educació, mentre que els judeotats utilitzaven l'hebreu. El 1928, amb la revolució, hi va haver un breu període d'autonomia cultural per al tat, en el qual es va crear l'estàndard amb base al subdialecte de Derbent del judeotat, i en alfabet llatí, i es va iniciar l'ensenyament de la llengua a l'escola. El 1929 es va publicar el primer diari en tat, Zakhmetkesh ('Gent Treballadora'). El 1938 es va canviar a l'alfabet ciríl·lic.
Els judeotats a la Federació Russa viuen en comunitats compactes i mantenen el seu estil de vida. Després de la Segona Guerra Mundial la majoria van anar a viure a les ciutats i van fer un gir lingüístic molt fort cap al rus. Les generacions més joves ja no tenen coneixement de la llengua, tot i que l'estatus d'oficialitat que té al Daguestan n'ha permès la introducció a l'educació primària i la publicació de llibres i de premsa periòdica.
L'assimilació dels tats a l'Azerbaidjan (com també a l'Iran) ha estat un procés continu durant molts anys i s'ha accelerat darrerament. Tots són bilingües en àzeri. A partir de 1992, es va tornar a recuperar l'ensenyament de la llengua tat, però aquest no ha tingut continuïtat i, actualment, la llengua de l'educació és l'àzeri per als tats musulmans i el rus per als judeotats. En totes les comunitats tat molts pares parlen àzeri amb els seus fills escolaritzats i tat amb els que encara no han començat l'escola.
Només a la comunitat judeotat de l'Azerbaidjan la llengua encara és viable, perquè continua sent la llengua de la família i la comunitat, inclosos els nens, a més de l'àzeri i el rus.
La religió ha estat la causa de diàspores modernes dels tats fora de les seves comunitats i territoris tradicionals. Molts dels tats cristians van marxar de l'Azerbaidjan al Daguestan als segles XVIII i XIX i els habitants dels últims assentaments de tats cristians a l'Azerbaidjan van ser obligats a marxar a Armènia a final dels anys 1980 i principi dels 1990, on han estat assimilats.
També la majoria dels judeotats que residien a la Federació Russa han emigrat a Israel, uns 70.000 (1989). Hi ha, però, un grup important de tats a Moscou.
Fins no fa gaire, grans grups de tats vivien en pobles al sud i el nord del Daguestan, però ara només hi queden grups petits a causa d'una forta emigració cap a Israel.
Hi ha altres grups de tats als Estats Units, Canadà i Geòrgia.
Els parlants del tat es divideixen en tres grups religiosos: jueus, cristians i musulmans (sunnites i xiïtes). Tradicionalment s'ha considerat que hi ha un paral·lelisme entre la pertinença religiosa i la variant de tat parlada, fins al punt que s'ha arribat a parlar de dues llengües diferents: el tat musulmà -que inclou també el tat cristià-, i el judeotat o tat parlat pels jueus de les muntanyes (segons la tradició, els tats jueus es van assentar a les muntanyes de la vora de la mar Càspia, en el territori que avui constitueix el Daguestan, al segle V o VI. Al segle XVIII o XIX van traslladar-se a les planes, però encara se'ls anomena jueus de les muntanyes).
Ara bé, alguns lingüistes han apuntat la teoria que la divisió dialectal del tat es correspon més a una diferenciació causada per la localització geogràfica que no pas per la pertinença religiosa. Segons aquest criteri, hi ha dues varietats de tat:
- septentrional, parlada majoritàriament per judeotats a la Federació Russa. Té molts manlleus de l'hebreu, el turc, l'arameu i el persa.
- meridional, parlada majoritàriament per tats musulmans a l'Azerbaidjan i a l'Iran. El seu lèxic té moltes influències de l'àzeri, mentre que la fonètica i gramàtica són similars al persa i al talix.
Els parlants de les dues varietats afirmen que, amb una mica d'esforç, la intercomprensió és possible.
Abans de la Revolució Russa, els tats musulmans utilitzaven el persa com a llengua literària i de l'educació, mentre que els judeotats utilitzaven l'hebreu. El 1928, amb la revolució, hi va haver un breu període d'autonomia cultural per al tat, en el qual es va crear l'estàndard amb base al subdialecte de Derbent del judeotat, i en alfabet llatí, i es va iniciar l'ensenyament de la llengua a l'escola. El 1929 es va publicar el primer diari en tat, Zakhmetkesh ('Gent Treballadora'). El 1938 es va canviar a l'alfabet ciríl·lic.
Els judeotats a la Federació Russa viuen en comunitats compactes i mantenen el seu estil de vida. Després de la Segona Guerra Mundial la majoria van anar a viure a les ciutats i van fer un gir lingüístic molt fort cap al rus. Les generacions més joves ja no tenen coneixement de la llengua, tot i que l'estatus d'oficialitat que té al Daguestan n'ha permès la introducció a l'educació primària i la publicació de llibres i de premsa periòdica.
L'assimilació dels tats a l'Azerbaidjan (com també a l'Iran) ha estat un procés continu durant molts anys i s'ha accelerat darrerament. Tots són bilingües en àzeri. A partir de 1992, es va tornar a recuperar l'ensenyament de la llengua tat, però aquest no ha tingut continuïtat i, actualment, la llengua de l'educació és l'àzeri per als tats musulmans i el rus per als judeotats. En totes les comunitats tat molts pares parlen àzeri amb els seus fills escolaritzats i tat amb els que encara no han començat l'escola.
Només a la comunitat judeotat de l'Azerbaidjan la llengua encara és viable, perquè continua sent la llengua de la família i la comunitat, inclosos els nens, a més de l'àzeri i el rus.
La religió ha estat la causa de diàspores modernes dels tats fora de les seves comunitats i territoris tradicionals. Molts dels tats cristians van marxar de l'Azerbaidjan al Daguestan als segles XVIII i XIX i els habitants dels últims assentaments de tats cristians a l'Azerbaidjan van ser obligats a marxar a Armènia a final dels anys 1980 i principi dels 1990, on han estat assimilats.
També la majoria dels judeotats que residien a la Federació Russa han emigrat a Israel, uns 70.000 (1989). Hi ha, però, un grup important de tats a Moscou.
Fins no fa gaire, grans grups de tats vivien en pobles al sud i el nord del Daguestan, però ara només hi queden grups petits a causa d'una forta emigració cap a Israel.
Hi ha altres grups de tats als Estats Units, Canadà i Geòrgia.
