llengua de signes de Bèlgica francòfona
llengua de signes de Bèlgica francòfona
- ca llengua de signes de Bèlgica francòfona
- ca llengua de signes belga francòfona sin. compl.
- cod langue des signes de Belgique francophone
- ar لغة الإشارات البلجيكية الفرنسية
- cy Iaith arwyddion Gwlad Belg Ffrangeg Ei Hiaith
- cy Iaith arwyddion ffrangeg gwlad belg sin. compl.
- de Französischsprachige Gebärdensprache Belgiens
- en Belgian-French Sign Language
- es lengua de signos de Bélgica francófona
- eu langue des signes de Belgique francophone
- fr langue des signes de Belgique francophone
- fr langue des signes belge francophone sin. compl.
- gn ñe'ẽ rechaukaha Vélgika frankófona
- gn ñe'ẽ rechaukaha vélga frankófona sin. compl.
- nl Gebarentaal van Franstalig België
- pt língua gestual da Bélgica francófona
- ru Бельгийский французский язык жестов
- zh 比利时法语区手语
- zh 法语比利时手语 sin. compl.
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes, Europa > Bèlgica
Definició
Les primeres escoles per a persones sordes de la Bèlgica francòfona es remunten al final del segle XVIII i començament del XIX. Fins al 1880 s'hi ensenyava la llengua de signes, però en aquesta data va tenir lloc el Congrés Internacional de Milà d'educadors de persones sordes, a partir del qual la majoria de països van preferir el mètode oral.
Tanmateix, la llengua de signes va continuar desenvolupant-se fora de l'escola, a través de moltes associacions de persones sordes que es van crear a principi del segle XX.
El Parlament de la comunitat francòfona de Bèlgica va reconèixer la llengua de signes com a pròpia de les persones sordes en un decret de l'any 2003.
La llengua presenta varietats regionals que no en dificulten la intercomprensió. El dialecte de Brussel·les mostra la influència de les variants flamenques veïnes.
Tanmateix, la llengua de signes va continuar desenvolupant-se fora de l'escola, a través de moltes associacions de persones sordes que es van crear a principi del segle XX.
El Parlament de la comunitat francòfona de Bèlgica va reconèixer la llengua de signes com a pròpia de les persones sordes en un decret de l'any 2003.
La llengua presenta varietats regionals que no en dificulten la intercomprensió. El dialecte de Brussel·les mostra la influència de les variants flamenques veïnes.
