Back to top

Diccionari de llengües del món

Presentació
  • ca  mapudungu
  • ca  araucà sin. compl.
  • ca  chedungun sin. compl.
  • ca  mapudungun sin. compl.
  • ca  maputxe sin. compl.
  • cod  mapudungu
  • ar  مابودونغية
  • cy  Mapudungu
  • cy  Araucá sin. compl.
  • cy  Chedungun sin. compl.
  • cy  Mapuche sin. compl.
  • cy  Mapudungun sin. compl.
  • de  Mapudungu
  • de  Araucano sin. compl.
  • de  Araukanisch sin. compl.
  • de  Mapuche sin. compl.
  • de  Mapudungun sin. compl.
  • en  Mapudungu
  • en  Araucano sin. compl.
  • en  Chedungun sin. compl.
  • en  Mapuche sin. compl.
  • en  Mapudungun sin. compl.
  • es  mapudungu
  • es  araucano sin. compl.
  • es  chedungun sin. compl.
  • es  mapuche sin. compl.
  • eu  mapudungun
  • eu  araucano sin. compl.
  • eu  chedungun sin. compl.
  • eu  mapudungun sin. compl.
  • eu  maputxe sin. compl.
  • fr  mapuche
  • fr  mapudungu(n)
  • fr  arauca sin. compl.
  • fr  chedungun sin. compl.
  • gl  mapudungu
  • gl  araucano sin. compl.
  • gl  chedungun sin. compl.
  • gl  mapudungun sin. compl.
  • gl  maputxe sin. compl.
  • gn  mapudungu
  • gn  araukáno sin. compl.
  • gn  chedungun sin. compl.
  • gn  mapúche sin. compl.
  • it  mapudungun
  • it  araucano sin. compl.
  • it  mapuche sin. compl.
  • it  mapudungu sin. compl.
  • ja  マプドゥング語
  • ja  アラウカ語 sin. compl.
  • ja  マプチェ語 sin. compl.
  • ja  チェドゥングン語 sin. compl.
  • ja  マプドゥングン語 sin. compl.
  • nl  Mapudungun
  • nl  Araucá sin. compl.
  • nl  Chedungun sin. compl.
  • nl  Mapuche sin. compl.
  • nl  Mapudungu sin. compl.
  • pt  mapudungu
  • pt  araucano sin. compl.
  • pt  chedungun sin. compl.
  • pt  mapuche sin. compl.
  • pt  mapudungun sin. compl.
  • ru  Мапудунгу
  • ru  Мапуче sin. compl.
  • ru  Чедунгун sin. compl.
  • ru  Мапудунгун sin. compl.
  • ru  Арауканский sin. compl.
  • sw  Mapudungu
  • sw  Araucano sin. compl.
  • sw  Chedungun sin. compl.
  • sw  Mapuche sin. compl.
  • tmh  Tamapudungut
  • zh  马布顿古
  • zh  切顿衮 sin. compl.
  • zh  马布切 sin. compl.
  • zh  阿劳卡诺 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile

Definició
El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.

Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.

No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.

La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).

Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:

1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.

2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).

3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.

La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').

La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.

La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).