zulgo-gemzek
zulgo-gemzek
- ca zulgo-gemzek
- ca gemjek sin. compl.
- ca guemshek sin. compl.
- ca zulgo sin. compl.
- ca zulgwa sin. compl.
- de Gemzek
- de Gemjek sin. compl.
- de Guemshek sin. compl.
- de Zulgo sin. compl.
- de Zulgwa sin. compl.
- en Zulgo-gemzek
- en Gemjek sin. compl.
- en Guemshek sin. compl.
- en Zulgo sin. compl.
- en Zulgwa sin. compl.
- es zulgo-gemzek
- es gemjek sin. compl.
- es guemshek sin. compl.
- es zulgo sin. compl.
- es zulgwa sin. compl.
- eu zulgo-gemzek
- eu gemjek sin. compl.
- eu guemshek sin. compl.
- eu zulgo sin. compl.
- eu zulgwa sin. compl.
- fr zulgo-Gemzek
- fr gemjek sin. compl.
- fr guemshek sin. compl.
- fr zulgo sin. compl.
- fr zulgwa sin. compl.
- gl zulgo-gemzek
- gl gemjek sin. compl.
- gl guemshek sin. compl.
- gl zulgo sin. compl.
- gl zulgwa sin. compl.
- it zulgo-gemzek
- it gemjek sin. compl.
- it guemshek sin. compl.
- it zulgo sin. compl.
- it zulgwa sin. compl.
- nl Zulgwa
- nl Gemjek sin. compl.
- nl Guemshek sin. compl.
- nl Zulgo sin. compl.
- pt zulgo-gemzek
- pt gemjek sin. compl.
- pt guemshek sin. compl.
- pt zulgo sin. compl.
- pt zulgwa sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.
Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.
La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.
El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.
El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).
Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.
