sango
sango
- ca sango
- ca eshisango sin. compl.
- ca kisangu sin. compl.
- ca rori sin. compl.
- de Sangu
- de Eshisango sin. compl.
- de Kisangu sin. compl.
- de Rori sin. compl.
- de Sango sin. compl.
- en Sangu
- en Eshisango sin. compl.
- en Kisangu sin. compl.
- en Rori sin. compl.
- en Sango sin. compl.
- es sangu
- es eshisango sin. compl.
- es kisangu sin. compl.
- es rori sin. compl.
- es sango sin. compl.
- eu sangu
- eu eshisango sin. compl.
- eu kisangu sin. compl.
- eu rori sin. compl.
- eu sango sin. compl.
- fr sangu
- fr eshisango sin. compl.
- fr kisangu sin. compl.
- fr rori sin. compl.
- fr sango sin. compl.
- gl sangu
- gl eshisango sin. compl.
- gl kisangu sin. compl.
- gl rori sin. compl.
- gl sango sin. compl.
- it sangu
- it eshisango sin. compl.
- it kisangu sin. compl.
- it rori sin. compl.
- it sango sin. compl.
- nl Sangu
- nl Eshisango sin. compl.
- nl Kisangu sin. compl.
- nl Rori sin. compl.
- nl Sango sin. compl.
- pt sangu
- pt eshisango sin. compl.
- pt kisangu sin. compl.
- pt rori sin. compl.
- pt sango sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic sango se situa al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels sangos trobem els kimbus, al nord; els hehes, a l'est; els benes, al sud-est; els safwes i els wanjis, al sud, i els wungus, a l'oest.
Els sangos són un dels tres grups majoritaris al districte de Mbarale (al nord-est de la regió de Mbeya), juntament amb els hehes i els benes.
Generalment, els parlants de sango tenen el suahili com a segona llengua: el sango s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El sango s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kisangu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasangu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els sangos són un dels tres grups majoritaris al districte de Mbarale (al nord-est de la regió de Mbeya), juntament amb els hehes i els benes.
Generalment, els parlants de sango tenen el suahili com a segona llengua: el sango s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El sango s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kisangu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasangu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
