bena
bena
- ca bena
- ca chibena sin. compl.
- ca ekibena sin. compl.
- ca ikibena sin. compl.
- ca kibena sin. compl.
- de Bena
- de Ikibena sin. compl.
- de Kibena sin. compl.
- en Bena
- en Chibena sin. compl.
- en Ekibena sin. compl.
- en Ikibena sin. compl.
- en Kibena sin. compl.
- es bena
- es chibena sin. compl.
- es ekibena sin. compl.
- es ikibena sin. compl.
- es kibena sin. compl.
- eu bena
- eu chibena sin. compl.
- eu ekibena sin. compl.
- eu ikibena sin. compl.
- eu kibena sin. compl.
- fr bena
- fr chibena sin. compl.
- fr ekibena sin. compl.
- fr ikibena sin. compl.
- fr kibena sin. compl.
- gl bena
- gl chibena sin. compl.
- gl ekibena sin. compl.
- gl ikibena sin. compl.
- gl kibena sin. compl.
- it bena
- it chibena sin. compl.
- it ekibena sin. compl.
- it ikibena sin. compl.
- it kibena sin. compl.
- nl Bena
- nl Chibena sin. compl.
- nl Ekibena sin. compl.
- nl Ikibena sin. compl.
- nl Kibena sin. compl.
- pt bena
- pt chibena sin. compl.
- pt ekibena sin. compl.
- pt ikibena sin. compl.
- pt kibena sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els benes són un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània i viuen al districte de Njombe, a la Regió d'Iringa, a les Terres Altes del Sud.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
