garifuna
garifuna
- ca garifuna
- ca black carib sin. compl.
- ca caribe isleño sin. compl.
- ca garífuna sin. compl.
- ca iñeri sin. compl.
- cod garífuna
- cod karaphuna (a Dominica)
- de Garifuna
- de Black Carib sin. compl.
- de Caribe sin. compl.
- en Garifuna
- en Black Carib sin. compl.
- en Garífuna sin. compl.
- en Iñeri sin. compl.
- es garifuna
- es black Carib sin. compl.
- es caribe isleño sin. compl.
- es garífuna sin. compl.
- es iñeri sin. compl.
- eu garifuna
- eu black Carib sin. compl.
- eu caribe isleño sin. compl.
- eu garífuna sin. compl.
- eu iñeri sin. compl.
- fr garifuna
- fr black Carib sin. compl.
- fr karipoun noir sin. compl.
- gl garifuna
- gl black Carib sin. compl.
- gl caribe isleño sin. compl.
- gl garífuna sin. compl.
- gl iñeri sin. compl.
- it garifuna
- it black Carib sin. compl.
- it caribe isolano sin. compl.
- it garífuna sin. compl.
- it iñeri sin. compl.
- nl Garifuna
- nl Black Carib sin. compl.
- pt garifuna
- pt black Carib sin. compl.
- pt caribe isleño sin. compl.
- pt garífuna sin. compl.
- pt iñeri sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca marítima > Ta-maipure > Grup Guajiro > Iñeri, Amèrica > Belize, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures
Definició
El garifuna és parlat a la costa atlàntica de l'Amèrica Central, a Hondures, Guatemala i Belize. Hi ha una comunitat immigrada a Nicaragua d'unes 1.500 persones, però ja no s'hi parla garifuna. S'havia parlat a Dominica, però es va extingir cap al 1920. També hi ha població garifuna establerta a Mèxic i els Estats Units. El nom que dona la comunitat a la seva llengua és garífuna (karaphuna a Dominica); aquest terme podria derivar d'una forma protocarib karipona, 'indi'. El terme garinagu designa els parlants de la llengua.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
Les dades sobre el nombre de parlants de garifuna són molt divergents. Es poden trobar xifres que van des dels 100.000 fins a prop dels 200.000. Pel que fa a la població total pertanyent a la comunitat garifuna, les dades es mouen entre les 200.000 i les 600.000 persones. Segons una estimació de 1988, als Estats Units hi hauria una població garifuna immigrada d'entre 75.000 i 100.000 persones, especialment a Nova York, Nova Orleans, Los Angeles, Chicago i Miami.
Rere la formació de la llengua garifuna hi ha circumstàncies històriques força excepcionals. Cal cercar-ne l'origen a l'illa caribenya de Saint Vincent, colonitzada a partir del segle XVII, quan els francesos van aconseguir establir relacions pacífiques amb la població autòctona carib. Segons sembla, cap a mitjan segle XVII un vaixell carregat d'esclaus africans va naufragar a les costes de Saint Vicent. Aquests esclaus es van barrejar amb la població carib autòctona i en va adoptar la llengua, pertanyent a la família arawak (i no pas a la família carib, malgrat el nom). A partir de la relació entre els carib i els africans, es va formar la comunitat garifuna, que va esdevenir un grup independent durant el trancurs del segle XVIII.
Els anglesos van intentar prendre el control de l'illa diverses vegades, però els carib i els garifuna, aliats amb els francesos, ho van impedir. Finalment, el 1782, Saint Vincent va quedar sota control britànic. Des d'aleshores va prevaldre la llengua anglesa i el crioll de base anglesa dels esclaus (no va sobreviure el crioll de base francesa que probablement s'hi havia desenvolupat, ni cap llengua ameríndia). Els garifuna, o black caribs -com els anomenaven els anglesos-, van ser molt bel·ligerants contra els nous colonitzadors, que van acabar deportant-los. Uns 5.000 garifuna van ser traslladats en vaixells a Roatan, una petita illa que pertany actualment a Hondures, el 1797. Els garifuna van construir piragües i van navegar cap a diverses zones de l'Amèrica Central (Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua), on trobem la comunitat garifuna actual.
La llengua garifuna és, doncs, una llengua ameríndia de la família arawak adoptada per un grup constituït per població d'origen africà i població ameríndia. En van prendre fins i tot un tret com la distició entre la parla dels homes i la de les dones a partir de vocabularis diferents sobre una base gramatical comuna. Sembla que en carib aquesta distinció es basava en el manlleu de vocabulari d'origen carib. En el garifuna actual aquesta oposició ha desaparegut i tot el lèxic ha esdevingut comú. Si es compara el garifuna amb el carib antic, llengua que es va extingir a l'illa de Saint Vincent, s'observa una evolució important. El contacte amb el francès ha deixat també un bon nombre de gal·licismes en garifuna.
Es considera que el garifuna va inciar un procés de substitució lingüística cap al 1970, tot i que hi ha diferències importants pel que fa a la situació de la llengua segons les comunitats. Sembla que ja no hi ha parlants a Nicaragua, entre una població de 1.500 persones. A Hondures són majoritàriament bilingües amb el crioll de Miskitu Coast o amb l'espanyol, però encara es transmet als infants com a primera llengua en moltes comunitats. A Guatemala són bilingües amb l'espanyol, però la llengua és encara força parlada. A Belize, sis comunitats han substituït la seva llengua pel crioll anglès del país en les dues darreres generacions.
Hi ha algunes diferències culturals i lingüístiques dins la comunitat garífuna, molt dispersa des d'un punt de vista geogràfic, però hi ha un fort sentiment d'identitat cultural i lingüística comuna. Els darrers anys s'han generat diverses iniciatives per fomentar les relacions entre les diverses comunitats. També s'han impulsat iniciatives en relació amb la difusió de la llengua. El National Garifuna Council of Belize va publicar un sistema ortogràfic i un diccionari a la dècada de 1990. Als Estats Units fa uns anys hi havia interès a organitzar cursos de garifuna per a adults i infants. El 1997, en una trobada entre líders garifuna, es va formar el Language Preservation Committee per dissenyar un pla de revitalització comú.
El 2001, la UNESCO va declarar la llengua, la dansa i la música garifuna patrimoni oral i intangible de la humanitat.
