ressonància magnètica
ressonància magnètica
Neurociència computacional
- ca ressonància magnètica, n f
- ca RM, n f sigla
- es resonancia magnética
- es RM sigla
- en magnetic resonance imaging
- en MRI sigla
Neurociència computacional
Definició
Tècnica d'imatgeria basada en la propietat d'alguns nuclis atòmics d'absorbir i alliberar energia quan són sotmesos a un camp magnètic intens, que permet obtenir imatges tomogràfiques d'un organisme i reconstruir-les a través d'un ordinador.
ressonància magnètica funcional
ressonància magnètica funcional
Neurociència computacional
- ca ressonància magnètica funcional, n f
- ca RMf, n f sigla
- es resonancia magnética funcional
- es RMf sigla
- en functional magnetic resonance imaging
- en fMRI sigla
Neurociència computacional
Definició
Ressonància magnètica que permet visualitzar la resposta hemodinàmica del sistema nerviós central associada als canvis d'activitat neural.
retard mental
retard mental
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca retard mental, n m
- ca oligofrènia, n f sin. compl.
- es oligofrenia
- es retraso mental
- en mental retardation
- en oligophrenia
Neuropsicologia i psiquiatria
Definició
Trastorn d'inici en la infància o l'adolescència caracteritzat per un funcionament intel·lectual significativament per sota del normal a una edat determinada i que comporta un deteriorament en l'aprenentatge, l'adaptació social i la maduresa.
retina
retina
Neuroanatomia
- ca retina, n f
- es retina
- en retina
Neuroanatomia
Definició
Capa interna del globus ocular formada per diversos estrats cel·lulars on hi ha els fotoreceptors encarregats de captar els estímuls lluminosos i fer-ne la transducció a impulsos nerviosos.
retinal
retinal
Neuroquímica
- ca retinal, n m
- es retinal
- en retinal
Neuroquímica
Definició
Aldehid de la vitamina A localitzat als fotoreceptors de la retina que, mitjançant un canvi conformacional entre dues formes isòmeriques induït per l'absorció de llum, interacciona amb l'opsina i transforma l'energia lluminosa en impulsos nerviosos.
rigidesa muscular
rigidesa muscular
Neurologia
- ca rigidesa muscular, n f
- es rigidez muscular
- en muscle rigidity
Neurologia
Definició
Dificultat de moviment produïda per l'increment del to muscular basal.
Nota
- La rigidesa muscular és característica de trastorns com la malaltia de Parkinson.
ritme δ
ritme δ
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca ritme delta, n m
- ca ritme δ, n m sin. compl.
- es ritmo δ
- es ritmo delta
- en delta rhythm
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Element de l'encefalograma en forma d'ondes d'una freqüència d'entre 0,5 Hz i 3 Hz que s'enregistra durant els períodes de son lent.
ritme β
ritme β
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca ritme beta, n m
- ca ritme β, n m sin. compl.
- es ritmo β
- es ritmo beta
- en beta rhythm
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Element de l'electroencefalograma en forma d'ondes ràpides d'una freqüència d'entre 12 Hz i 30 Hz que s'enregistra durant un estat de vigília i d'activitat cerebral.
ritme α
ritme α
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca ritme alfa, n m
- ca ritme α, n m sin. compl.
- es ritmo α
- es ritmo alfa
- en alpha rhythm
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Element de l'electroencefalograma en forma d'ondes regulars i sinusoidals d'una freqüència d'entre 8 Hz i 12 Hz, propi de les regions occipitals, que s'enregistra durant un estat de vigília relaxada en què hi ha repòs psicosensorial.
ritme ϴ
ritme ϴ
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
- ca ritme theta, n m
- ca ritme ϴ, n m sin. compl.
- es ritmo ϴ
- es ritmo theta
- en theta rhythm
Neurofisiologia cel·lular i de sistemes
Definició
Element de l'encefalograma en forma d'ondes d'una freqüència d'entre 4 Hz i 7 Hz que se sol enregistrar durant els estats de tensió emocional o de somnolència.
