ciutadella
ciutadella
Arquitectura i urbanisme
- ca ciutadella, n f
- es ciudadela
- en citadel
Arquitectura i urbanisme
Definició
Fortalesa bastida per a defensar o controlar una ciutat i els seus habitants.
ciutat
ciutat
Arquitectura i urbanisme
- ca ciutat, n f
- es ciudad
- en city
Arquitectura i urbanisme
Definició
Lloc d'assentament humà i de construcció estable de grans dimensions i una estructura econòmica, social o cultural rica i complexa.
ciutat jardí
ciutat jardí
Arquitectura i urbanisme
- ca ciutat jardí, n f
- es ciudad jardín
- en garden city
Arquitectura i urbanisme
Definició
Teixit urbà format per cases unifamiliars aïllades i envoltades de jardí dins la pròpia parcel·la.
ciutat lineal
ciutat lineal
Arquitectura i urbanisme
- ca ciutat lineal, n f
- es ciudad lineal
- en linear city
Arquitectura i urbanisme
Definició
Ciutat que s'estén en una sola dimensió al llarg d'una via de comunicació important, travessada per carrers curts.
ciutat oberta
ciutat oberta
Arquitectura i urbanisme
- ca ciutat oberta, n f
- es ciudad abierta
Arquitectura i urbanisme
Definició
Ciutat que no té muralles.
claraboia
claraboia
Arquitectura i urbanisme
- ca claraboia, n f
- ca lluerna, n f
- es claraboya
- es lucera
- es lucerna
- es lucernario
- es lumbrera
- es tragaluz
- en skylight
Arquitectura i urbanisme
Definició
Obertura feta al sostre o a la part alta d'una paret, protegida amb vidres, per deixar entrar claror a l'habitació on es troba situada.
claristori
claristori
Arquitectura i urbanisme
- ca claristori, n m
- es claristorio
- en clearstory
- en clerestory
Arquitectura i urbanisme
Definició
Darrer pis de la divisió horitzontal interna de la nau principal d'una església gòtica ocupat per grans finestrals.
clarobscur
clarobscur
Pintura i dibuix
- ca clarobscur, n m
- es claroscuro
- en chiaroscuro
Pintura i dibuix
Definició
Distribució de les llums i les ombres en un dibuix o una pintura.
clarobscur
clarobscur
Pintura i dibuix
- ca clarobscur, n m
- es claroscuro
- en chiaroscuro
Pintura i dibuix
Definició
Tècnica d'expressió plàstica consistent a utilitzar només els diversos tons d'un sol color per a donar la màxima importància a la llum i l'ombra.
clasta
clasta
Arquitectura i urbanisme
- ca clastra, n f
- ca clasta, n f sin. compl.
- ca claustra, n f sin. compl.
Arquitectura i urbanisme
Definició
Pati empedrat situat a la part anterior o central d'una casa de la pagesia mallorquina.
