bufador
bufador
- ca bufador, n m
- es soplete
- fr chalumeau
- it cannello
- en blowpipe
- de Lötrohr
Aparells i complements
Definició
Instrument que consisteix en un tub de metall i que serveix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre el material que es vol fondre, oxidar o reduir.
Nota
- Antigament s'utilitzava en mineralogia per a fer els assaigs del color de la flama.
