Back to top
  • ca  distal, adj
  • es  distal
  • en  distal

Arqueobiologia

Definició
Dit de la cara de les dents més allunyada de la línia mitjana de les arcades dentals.

Nota

  • Antònim: mesial.
  • ca  distal, adj
  • es  distal
  • en  distal

Indústria lítica

Definició
Dit de l'extrem d'una ascla o d'una làmina oposat al taló.

Nota

  • Antònim: proximal.
dístil dístil

Estructures funeràries

  • ca  dístil, n m
  • es  dístilo
  • en  distylos

Estructures funeràries

Definició
Monument sepulcral d'època romana consistent en un podi alt sobre el qual s'erigien dues columnes unides per un entaulament.
dístil -a dístil -a

Estructures religioses

  • ca  dístil -a, adj
  • es  dístilo
  • en  distyle

Estructures religioses

Definició
Dit del temple pròstil que té dues columnes.
  • ca  divisor, n m
  • es  divisor
  • en  small unit

Numismàtica

Definició
Moneda fraccionària d'una unitat de qualsevol sistema monetari.
  • ca  divuitè, n m
  • ca  ral d'argent, n m sin. compl.
  • es  dihuite

Numismàtica

Definició
Moneda valenciana d'argent encunyada a partir de Joan I i fins al segle XVIII, que tenia un valor de 18 diners.
doble encunyació doble encunyació

Numismàtica

  • ca  doble encunyació, n f
  • es  doble acuñación
  • en  double-struck

Numismàtica

Definició
Doblament de l'empremta d'una moneda, resultat d'un escorriment del cospell durant l'encunyació.
  • ca  doblenc, n m
  • es  doblero
  • en  doblenc

Numismàtica

Definició
Llei de 2 diners d'argent sobre un total de 12 en una moneda de billó.
  • ca  dobler, n m
  • es  doblero

Numismàtica

Definició
Peça de 2 diners de billó.
dodecàstil -a dodecàstil -a

Estructures religioses

  • ca  dodecàstil -a, adj
  • es  dodecástilo
  • en  dodecastyle

Estructures religioses

Definició
Dit del temple pròstil que té dotze columnes.