Back to top

Diccionari d'arqueologia

Presentació
  • ca  obelisc, n m
  • es  obelisco
  • en  obelisk

Estructures civils

Definició
Monument religiós o ornamental en forma de pilar alt i aïllat de base quadrangular, acabat en punta i habitualment monolític.
obliteració obliteració

Estructures

  • ca  obliteració, n f
  • es  obliteración
  • en  obliteration

Estructures

Definició
Arrasament i colgament d'una construcció.
  • ca  òbol, n m
  • es  óbolo
  • en  obol

Numismàtica

Definició
Moneda grega d'argent que tenia el valor d'1/6 de dracma.
  • ca  malla, n f
  • ca  òbol, n m sin. compl.
  • es  miaja
  • es  óbolo
  • en  maille
  • en  obol

Numismàtica

Definició
Moneda medieval que valia mig diner.
  • ca  oclusal, adj
  • es  oclusal
  • en  occlusal

Arqueobiologia

Definició
Dit de la cara mastegadora de les dents, que s'encara a l'arcada dental oposada.
octàstil -a octàstil -a

Estructures religioses

  • ca  octàstil -a, adj
  • es  octástilo
  • en  octastyle

Estructures religioses

Definició
Dit del temple pròstil que té vuit columnes.
  • ca  oculat, n m
  • es  oculado
  • en  oculated

Pintura

Definició
Motiu de l'art rupestre esquemàtic que té forma d'ull.
  • ca  odèon, n m
  • es  odeón
  • en  odeon
  • en  odeum

Estructures civils

Definició
Teatre cobert de dimensions reduïdes destinat a les audicions musicals, que arquitectònicament repeteix la forma del teatre grec, però que adquireix un desenvolupament vertical notable per a afavorir-ne l'acústica.
oecus [la] oecus [la]

Estructures domèstiques

  • ca  oecus [la], n m
  • es  oecus
  • en  oecus

Estructures domèstiques

Definició
Gran sala d'una casa romana on se celebraven reunions i banquets.
  • ca  oferent, n m, f
  • es  oferente
  • en  offerant

Escultura

Definició
Estàtua que representa una persona amb aspecte d'oferir alguna cosa a una divinitat.