marmitó -ona - Argot culinari i gastronòmic

Persona que forma part d'una brigada de cuina, on presta els serveis auxiliars com rentar plats, i que està en tot moment al servei del cuiner com a ajudant. Hi ha encara les paraules en desús com ara brivall, que es refereix al noi o al xic de la cuina, i el murri, paraula que al Principat de Catalunya en els segles XVII i XVIII designava el vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, i que sovint prestava els seus serveis en les cuines dels grans senyors. Per acabar hi havia el pícaro de cocina, 'el murri', personatge que es troba en obres magistrals de la literatura. Aquesta figura, que es podria traduir per bergant, belitre, brivall o truà, treballava a les grans cuines a canvi de la manutenció i del que en podia sostreure per a ell i per a la seva família. No tenien cap càrrec ni funció específica, realitzaven les feines més brutes, les més feixugues, i alguns dels encàrrecs a fer fora de la cuina o de la casa. Ben desarrapats, desvergonyits, roïns, gent de la púrria, sagaços, hàbils per fer riure si la circumstància ho requeria.