oli d'oliva
oli d'oliva
- ca oli d'oliva, n m
Definició
Greix líquid de color verd groguenc que s'obté de les olives. Oli de gran reputació gastronòmica, ric, digestiu, de sabor afruitat i molt apreciat en l'anomenada cuina mediterrània. Molt energètic, conté 900 cal per 100 g. Igual que el de cacauet, accepta millor la calor que la resta d'olis comestibles, fins a 200º C, i quan s'escalfa creix i augmenta molt més que els altres. Tanmateix, no s'ha de superar mai el punt crític, que es reconeix en un despreniment de fum i en l'enfosquiment de l'oli. És aconsellable no fer més de deu coccions a 175º amb el mateix oli, i filtrar-lo després de cada emprament. La gran virtut de l'oli d'oliva, i el seu gran atractiu, és que sempre té gust, diferent segons el tipus d'oli, però sempre bo. Només l'oli dolent té mal gust o un gust fort, i sovint es fan passar olis forts per olis bons.
Finalment, i com a més informació, les Denominacions Oficials de la Unió Europea (UE), que han de figurar en totes les marques comercials, són quatre: oli d'oliva verge extra, un oli d'oliva de gust irreprotxable i d'una acidesa no superior a 1º; oli d'oliva verge, de gust irreprotxable i d'una acidesa no superior a 2º; oli d'oliva, un oli constituït per una mescla d'oli d'oliva refinat i verge amb una acidesa no superior a 1,5º; i oli de pinyola o sansa, un oli constituït per una mescla d'oli de pinyol de 0,5º refinat i olis d'oliva verges amb una acidesa no superior a 1,5º. La classificació que dona la UE va en funció del procediment d'obtenció i del contingut de l'oli en àcid oleic lliure (acidesa), expressat en grams d'àcid per cada 100 g d'oli, es dir graus.
L'oli d'oliva és un dels aliments més interessants que l'home ha tingut al seu abast des de temps remotíssims. I dins el conjunt mediterrani, Catalunya ocupa un lloc especial, no sols per la qualitat de la seva producció sinó per la utilització de l'oli en la cuina i en altres funcions. En l'aparell digestiu es recomana per a la majoria de trastorns. També contribueix a un envelliment més tardà. Té propietats per a la prevenció i el tractament de les malalties cardiovasculars i afavoreix l'absorció de distints minerals fonamentals per al creixement dels infants. Al mateix temps, subministra vitamines, especialment E, i en menor grau A, que són, tot alhora, els compostos naturals que l'organisme utilitza per a defensar-se dels processos d'oxidació cel·lular. Malgrat les falses creences que hi ha a la vida moderna envers els perjudicis per a la salut, especialment per al colesterol, últimament s'han desmitificat d'una manera científica i fidedigna.
Finalment, i com a més informació, les Denominacions Oficials de la Unió Europea (UE), que han de figurar en totes les marques comercials, són quatre: oli d'oliva verge extra, un oli d'oliva de gust irreprotxable i d'una acidesa no superior a 1º; oli d'oliva verge, de gust irreprotxable i d'una acidesa no superior a 2º; oli d'oliva, un oli constituït per una mescla d'oli d'oliva refinat i verge amb una acidesa no superior a 1,5º; i oli de pinyola o sansa, un oli constituït per una mescla d'oli de pinyol de 0,5º refinat i olis d'oliva verges amb una acidesa no superior a 1,5º. La classificació que dona la UE va en funció del procediment d'obtenció i del contingut de l'oli en àcid oleic lliure (acidesa), expressat en grams d'àcid per cada 100 g d'oli, es dir graus.
L'oli d'oliva és un dels aliments més interessants que l'home ha tingut al seu abast des de temps remotíssims. I dins el conjunt mediterrani, Catalunya ocupa un lloc especial, no sols per la qualitat de la seva producció sinó per la utilització de l'oli en la cuina i en altres funcions. En l'aparell digestiu es recomana per a la majoria de trastorns. També contribueix a un envelliment més tardà. Té propietats per a la prevenció i el tractament de les malalties cardiovasculars i afavoreix l'absorció de distints minerals fonamentals per al creixement dels infants. Al mateix temps, subministra vitamines, especialment E, i en menor grau A, que són, tot alhora, els compostos naturals que l'organisme utilitza per a defensar-se dels processos d'oxidació cel·lular. Malgrat les falses creences que hi ha a la vida moderna envers els perjudicis per a la salut, especialment per al colesterol, últimament s'han desmitificat d'una manera científica i fidedigna.
