magrana - Argot culinari i gastronòmic

Fruit del magraner, en balàustia (nom que es dona a un tipus de fruit representat únicament per la magrana). Originària de l'Àsia, la magrana és una baia de mida gran, una mica més grossa que una poma, de pell coriàcia, coronada per un calze carnós i persistent. La polpa està constituïda per una multitud de granes vermelles, tancades en nou cel·les separades entre si per unes membranes de color groc. La magrana posseeix un sabor dolç i perfumat. Poc energètica (32 cal per 100 g), la magrana és rica en fòsfor i en pectina. Es consumeix poc com a fruita fresca, però altres països la utilitzen com a condiment. També hi ha una salsa una mica obsoleta a base de magranes que se serveix freda i acompanya tota mena de rostits a la cassola, a l'ast o a la brasa. A Vicenza (Itàlia), cobreixen amb aquesta salsa el gall dindi acabat de rostir.