osteocondromatosi
osteocondromatosi
Patologia
- ca osteocondromatosi, n f
- es osteocondromatosis, n f
- en osteochondromatosis
Patologia
Definició
Afecció caracteritzada per la presència d'osteocondromes múltiples, localitzats a gairebé totes les metàfisis, especialment les situades a prop de l'espatlla, el genoll i el turmell.
Nota
- En l'osteocondromatosi, el fet que l'extremitat òssia on s'implanten els osteocondromes presenti una hiperostosi determina l'existència de diferents tipus de deformitat: mà de baioneta cubitopalmar de Stern, deformitat del cúbit i el radi de Bessel-Hagen, deformitat radial de Madelung, etc.
osteocondrosi
osteocondrosi
Patologia
- ca osteocondrosi, n f
- ca apofisitis, n f sin. compl.
- ca epifisitis, n f sin. compl.
- ca necrosi òssia asèptica, n f sin. compl.
- ca necrosi òssia avascular, n f sin. compl.
- ca necrosi òssia epifisial, n f sin. compl.
- ca osteocondritis, n f sin. compl.
- ca osteonecrosi asèptica, n f sin. compl.
- es necrosis isquémica, n f
- es necrosis isquémica epifisaria, n f
- es osteocondrosis, n f
- en osteochondrosis
Patologia
Definició
Afecció òssia caracteritzada per una alteració del procés normal de creixement dels ossos, que ocorre en els centres d'ossificació primaris o secundaris d'un os determinat.
osteocondrosi deformant de la tíbia
osteocondrosi deformant de la tíbia
Patologia
- ca malaltia de Blount, n f
- ca osteocondrosi deformant de la tíbia, n f sin. compl.
- ca tíbia vara, n f sin. compl.
- es enfermedad de Blount, n f
- es tibia vara, n f
- en Blount disease
- en osteochondrosis deformans tibiae
- en tibia vara
Patologia
Definició
Trastorn local del creixement de la part interna de l'epífisi superior de la tíbia, que produeix una angulació de la tíbia, just per sota del genoll, de concavitat interna.
Nota
- La malaltia de Blount es presenta en els primers anys de la vida (forma infantil) o bé entre els 8 i els 15 anys (forma adolescent). Sovint és bilateral, si bé també pot ser unilateral.
osteocondrosi del còndil humeral
osteocondrosi del còndil humeral
Patologia
- ca malaltia de Panner, n f
- ca osteocondritis del còndil humeral, n f sin. compl.
- ca osteocondrosi del còndil humeral, n f sin. compl.
- es enfermedad de Panner, n f
- en Panner disease
Patologia
Definició
Alteració de l'ossificació del còndil humeral, de característiques semblants a les observades en la malaltia de Perthes, que es presenta en infants entre els 4 i els 10 anys.
Nota
- Habitualment, la malaltia de Panner es resol de forma espontània.
osteocondrosi del tubercle tibial anterior
osteocondrosi del tubercle tibial anterior
Patologia
- ca malaltia d'Osgood-Schlatter, n f
- ca apofisitis tibial anterior dels adolescents, n f sin. compl.
- ca esquinç de Schlatter, n m sin. compl.
- ca malaltia de Schlatter, n f sin. compl.
- ca osteocondrosi del tubercle tibial anterior, n f sin. compl.
- es apofisitis tibial anterior, n f
- es enfermedad de Osgood-Schlatter, n f
- es enfermedad de Schlatter, n f
- es osteocondrosis de la tuberosidad tibial, n f
- en apophysitis of the tibial tubercle
- en Osgood-Schlatter disease
- en Osgood-Schlatter syndrome
- en Schlatter disease
- en Schlatter sprain
Patologia
Definició
Osteocondrosi del tubercle anterior de la tíbia, sovint bilateral, que apareix en adolescents entre els 12 i els 15 anys.
Nota
- La malaltia d'Osgood-Schlatter es guareix habitualment de forma espontània.
osteocondrosi vertebral
osteocondrosi vertebral
Patologia
- ca malaltia de Scheuermann, n f
- ca malaltia de Calvé, n f sin. compl.
- ca osteocondritis vertebral, n f sin. compl.
- ca osteocondrosi vertebral, n f sin. compl.
- es cifosis juvenil, n f
- es enfermedad de Calvé, n f
- es enfermedad de Scheuermann, n f
- es osteocondrosis vertebral, n f
- en juvenile kyphosis
- en Scheuermann disease
Patologia
Definició
Osteocondrosi de les epífisis vertebrals dels joves, que ocasiona cifosi dolorosa.
Nota
- La malaltia de Scheuermann pot provocar la necrosi asèptica de part del cos vertebral.
osteoesclerosi fràgil generalitzada
osteoesclerosi fràgil generalitzada
Patologia
- ca osteopetrosi, n f
- ca malaltia d'Albers-Schönberg, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos d'ivori, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos de guix, n f sin. compl.
- ca malaltia dels ossos de marbre, n f sin. compl.
- ca osteoesclerosi fràgil generalitzada, n f sin. compl.
- ca osteosi ebúrnia, n f sin. compl.
- es enfermedad de Albers-Schönberg, n f
- es enfermedad marmórea de los huesos, n f
- es huesos de marfil, n m pl
- es osteopetrosis, n f
- en Albers-Schönberg disease
- en ivory bones
- en marble bone disease
- en marble bones
- en osteopetrosis
Patologia
Definició
Trastorn de l'ossificació endocondral que condueix a una osteoesclerosi generalitzada, causada per una reabsorció defectuosa del teixit osteocondroide primitiu, que produeix una aposició desordenada de teixit ossi de nova formació amb absència d'osteoclasts i fragilitat òssia.
Nota
- 1. L'osteopetrosi és una afecció hereditària i poc freqüent.
- 2. En l'osteopetrosi les fractures iteratives són freqüents i, a vegades, s'observen anèmia per obliteració de la medul·la òssia i paràlisi d'alguns nervis cranials per estretor dels forats de la base del crani.
osteòfit
osteòfit
Anatomia, Patologia
- ca osteòfit, n m
- es osteofito, n m
- en osteophyte
Anatomia, Patologia
Definició
Proliferació d'os esponjós, recoberta de fibrocartílag o periosti fibrós, que es forma a les vores d'una articulació afectada d'artrosi.
osteolimfatisme
osteolimfatisme
Patologia
- ca raquitisme, n m
- ca mal anglès, n m sin. compl.
- ca malaltia de Glisson, n f sin. compl.
- ca osteolimfatisme, n m sin. compl.
- es enfermedad de Glisson, n f
- es raquitismo, n m
- en Glisson's disease
- en rickets
Patologia
Definició
Malaltia dels ossos en període de creixement causada per una alteració del metabolisme del calci i del fòsfor, caracteritzada per una mineralització defectuosa de la matriu orgànica òssia.
Nota
- 1. El raquitisme es presenta entre els 3 i els 18 mesos d'edat i rarament després dels 2 anys.
- 2. El raquitisme és més aparent en els cartílags de creixement, atès que són els llocs de més activitat osteogenètica.
- 3. La causa principal del raquitisme és una exposició deficient a la llum solar, la qual cosa comporta una avitaminosi D. La segona causa és la disminució del fosfat disponible per a la mineralització de l'os (raquitisme vitaminoresistent). Altres causes serien les alteracions dietètiques i la malabsorció intestinal.
- 4. El terme osteomalàcia fa referència a la mateixa malaltia en l'adult amb afectació de tot l'esquelet i trastorns patològics que necessiten un període de temps més llarg per a manifestar-se.
osteomalàcia
osteomalàcia
Patologia
- ca osteomalàcia, n f
- ca malaltia de Miller, n f sin. compl.
- es enfermedad de Miller, n f
- es osteomalacia, n f
- en Miller disease
- en osteomalacia
Patologia
Definició
Osteopatia metabòlica de causes molt diverses, caracteritzada per una mineralització deficient de la matriu orgànica de l'os originada per la substitució, per mitjà de cicles successius de remodelament, del teixit ossi normalment mineralitzat per teixit osteoide, el qual no es mineralitza o ho fa de manera incompleta.
Nota
- 1. Es distingeixen diferents grups d'osteomalàcies: un grup dependent d'alteracions del metabolisme de la vitamina D, un grup dependent d'un dèficit o d'una pèrdua excessiva de fòsfor, i un petit grup que és independent de qualsevol trastorn metabòlic de la vitamina D o del fòsfor.
- 2. L'osteomalàcia es caracteritza clínicament per dolors ossis, especialment del raquis lumbar, debilitat muscular i, ulteriorment, deformacions esquelètiques i fractures patològiques. Radiològicament s'observen una disminució difusa de la densitat òssia, vèrtebres bicòncaves, vèrtebres de tascó i pseudofractures de Looser-Milkman.
