síndrome acústica alterna
síndrome acústica alterna
Patologia
- ca síndrome de Gellé, n f
- ca síndrome acústica alterna, n f sin. compl.
- es síndrome de Gellé, n m
- en Gellé syndrome
Patologia
Definició
Síndrome neurològica protuberancial caracteritzada per una hipoacúsia del costat de la lesió, paràlisi facial homolateral i hemiplegia contralateral.
síndrome cervical
síndrome cervical
Patologia
- ca síndrome cervical, n f
- es síndrome cervical, n m
- en cervical syndrome
Patologia
Definició
Síndrome causada per una irritació o una compressió de l'arrel dels nervis cervicals, caracteritzada per dolor al coll, a l'espatlla, al braç o a l'avantbraç, segons els nervis afectats.
síndrome cervicocefàlica
síndrome cervicocefàlica
Patologia
- ca síndrome de Barré-Liéou, n f
- ca síndrome cervicocefàlica, n f sin. compl.
- es síndrome de Barré-Liéou, n m
- en Barré-Liéou syndrome
Patologia
Definició
Síndrome caracteritzada per cervicàlgia, cefalea difusa, sensació vertiginosa o de mareig, inseguretat de la marxa, acúfens, hipoacúsia i pesadesa retroorbitària, atribuïda a insuficiència vertebrobasilar per cervicoartrosi.
Nota
- Actualment, la síndrome de Barré-Liéou s'inclou dins de la clínica del reumatisme psicogènic.
síndrome condiliolacerada posterior de Bonnet-Collet
síndrome condiliolacerada posterior de Bonnet-Collet
Patologia
- ca síndrome de Collet-Sicard, n f
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Bonnet-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Weisenberg-Sicard-Robineau, n f sin. compl.
- ca síndrome de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- es síndrome de Collet-Sicard, n m
- es síndrome de Sicard-Collet, n m
- en Collet-Sicard syndrome
- en Sicard-Collet syndrome
Patologia
Definició
Síndrome de Vernet en la qual l'agent vulnerant s'estén fins al forat condili anterior, travessat pel nervi hipoglòs.
Nota
- 1. La síndrome de Collet-Sicard afecta els parells cranials novè, desè i onzè en la forma descrita en la síndrome de Vernet, amb l'afegitó de l'hipoglòs (paràlisi d'un costat de la llengua).
- 2. La síndrome de Collet-Sicard és produïda per tumors de la paròtide, del corpuscle carotidi o metastàtics, limfomes i traumatismes cranials.
síndrome condiliolacerada posterior de Sicard-Collet
síndrome condiliolacerada posterior de Sicard-Collet
Patologia
- ca síndrome de Collet-Sicard, n f
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Bonnet-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Weisenberg-Sicard-Robineau, n f sin. compl.
- ca síndrome de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- es síndrome de Collet-Sicard, n m
- es síndrome de Sicard-Collet, n m
- en Collet-Sicard syndrome
- en Sicard-Collet syndrome
Patologia
Definició
Síndrome de Vernet en la qual l'agent vulnerant s'estén fins al forat condili anterior, travessat pel nervi hipoglòs.
Nota
- 1. La síndrome de Collet-Sicard afecta els parells cranials novè, desè i onzè en la forma descrita en la síndrome de Vernet, amb l'afegitó de l'hipoglòs (paràlisi d'un costat de la llengua).
- 2. La síndrome de Collet-Sicard és produïda per tumors de la paròtide, del corpuscle carotidi o metastàtics, limfomes i traumatismes cranials.
síndrome condiliolacerada posterior de Weisenberg-Sicard-Robineau
síndrome condiliolacerada posterior de Weisenberg-Sicard-Robineau
Patologia
- ca síndrome de Collet-Sicard, n f
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Bonnet-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- ca síndrome condiliolacerada posterior de Weisenberg-Sicard-Robineau, n f sin. compl.
- ca síndrome de Sicard-Collet, n f sin. compl.
- es síndrome de Collet-Sicard, n m
- es síndrome de Sicard-Collet, n m
- en Collet-Sicard syndrome
- en Sicard-Collet syndrome
Patologia
Definició
Síndrome de Vernet en la qual l'agent vulnerant s'estén fins al forat condili anterior, travessat pel nervi hipoglòs.
Nota
- 1. La síndrome de Collet-Sicard afecta els parells cranials novè, desè i onzè en la forma descrita en la síndrome de Vernet, amb l'afegitó de l'hipoglòs (paràlisi d'un costat de la llengua).
- 2. La síndrome de Collet-Sicard és produïda per tumors de la paròtide, del corpuscle carotidi o metastàtics, limfomes i traumatismes cranials.
síndrome costoclavicular
síndrome costoclavicular
Patologia
- ca síndrome costoclavicular, n f
- es síndrome costoclavicular, n m
- en costoclavicular syndrome
Patologia
Definició
Síndrome provocada per la compressió del plexe braquial entre la clavícula i la primera costella a nivell de l'obertura toràcica superior, caracteritzada per dolor, parestèsies i atròfia muscular a les zones innervades pel plexe.
síndrome d'Adair-Dighton
síndrome d'Adair-Dighton
Patologia
- ca síndrome de Van der Hoeve, n f
- ca síndrome d'Adair-Dighton, n f sin. compl.
- ca síndrome d'Eddowes, n f sin. compl.
- ca síndrome de Dighton-Adair, n f sin. compl.
- ca síndrome de Eddowes-Van der Hoeve, n f sin. compl.
- es síndrome de Eddowes, n m
- es síndrome de Van der Hoeve, n m
- en van der Hoeve syndrome
Patologia
Definició
Afecció hereditària, generalment transmesa com a tret autosòmic dominant, en què a una osteogènesi imperfecta s'associen escleròtiques blaves i sordesa per otoesclerosi.
síndrome d'adaptació
síndrome d'adaptació
Patologia
- ca síndrome general d'adaptació, n f
- ca síndrome d'adaptació, n f sin. compl.
- es síndrome de adaptación, n m
- es síndrome general de adaptación, n m
- en general adaption syndrome
Patologia
Definició
Conjunt de reaccions fisiològiques no específiques, fonamentalment de tipus neuroendocrí i immunitari, que es produeixen en l'organisme com a resposta a l'exposició prolongada a un estrès somàtic o psíquic.
Nota
- La síndrome general d'adaptació es divideix en tres fases: fase d'alarma, amb alliberament de catecolamines i cortisol; fase de resistència, en la qual l'organisme intenta ajustar la intensitat de la resposta a les característiques de l'estrès; i fase d'esgotament, en què apareixen lesions orgàniques irreversibles.
síndrome d'Apert
síndrome d'Apert
Patologia
- ca acrocefalosindactília d'Apert, n f
- ca acrocefalosindactília tipus I, n f sin. compl.
- ca malaltia d'Apert, n f sin. compl.
- ca síndrome d'Apert, n f sin. compl.
- es acrocefalosindactilia de Apert, n f
- es acrocefalosindactilia tipo I, n f
- es síndrome de Apert, n m
- en Apert syndrome
Patologia
Definició
Síndrome hereditària autosòmica dominant, consistent en una craniosinostosi greu predominant de la sutura coronal, braquicefàlia, fàcies aplatada, solc horitzontal supraorbitari, front i ulls prominents, hipertelorisme, estrabisme, fenedures palpebrals inclinades cap avall, hipoplàsia maxil·lar, sindactília cutània o òssia de les mans i els peus, simfalàngia i altres malformacions esquelètiques.
Nota
- Les altres malformacions esquelètiques que duu associada l'acrocefalosindactília d'Apert són la subluxació escapulohumeral, la sinostosi humeroradial i les fusions vertebrals, sobretot del raquis cervical.
