dret imperatiu
dret imperatiu
- ca dret imperatiu, n m
- ca ius cogens [la], n m sin. compl.
- es derecho imperativo
- es ius cogens sin. compl.
- fr droit impératif
- fr jus cogens
- it diritto imperativo
- it ius cogens
- en jus cogens
- en peremptory international law
- en peremptory norms of general international law
- ar قاعدة آمرة
- ar قاعدة آمرة من القواعد العامة للقانون الدولي
Dret internacional públic > Fonts
Definició
Conjunt de normes de dret internacional general que són reconegudes i acceptades per la comunitat internacional en el seu conjunt com a normes que no admeten acord en contrari i que només poden ser modificades per una norma de dret internacional general posterior que tingui el mateix caràcter.
Nota
- El dret imperatiu constitueix el dret internacional general, juntament amb els principis generals del dret internacional, els tractats internacionals acceptats universalment i el costum internacional general.
