acetaldehid
acetaldehid
Química orgànica
- ca acetaldehid, n m
- ca aldehid acètic, n m sin. compl.
- ca etanal, n m sin. compl.
- es acetaldehído, n m
- es aldehído acético, n m
- es etanal, n m
- en acetaldehyde, n
- en acetic aldehyde, n
- en ethanal, n
- for CH3CHO
Química orgànica
Definició
Aldehid de l'àcid acètic, que es presenta com un líquid d'olor pungent, molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, amb un punt d'ebullició de 20,2 ºC.
Nota
-
L'acetaldehid és miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals.
És un dels principals productes intermediaris de la indústria química orgànica i es fabrica en tonatges molt importants. Sovint es fa servir íntegrament a la mateixa fàbrica on es produeix.
Els procediments d'obtenció industrial de l'acetaldehid són quatre: per oxidació d'etilè o etè, mitjançant el procés de Wacker-Hoechst amb catalitzador de clorur de pal·ladi, el qual és el principal procés; per oxidació d'etanol en fase vapor o bé per deshidrogenació directa; per oxidació de propà, i per reacció catalítica d'acetilè i aigua.
La facilitat amb què reacciona i el seu baix cost fan que sigui útil com a matèria primera per a l'obtenció d'un gran nombre de substàncies orgàniques importants.
acetaldol
acetaldol
Química orgànica
- ca aldol, n m
- ca acetaldol, n m sin. compl.
- ca 3-hidroxibutanal, n m sin. compl.
- ca β-hidroxibutiraldehid, n m sin. compl.
- es acetaldol, n m
- es aldol, n m
- es 3-hidroxibutanal, n m
- es β-hidroxibutiraldehído, n m
- en acetaldol, n
- en aldol, n
- en 3-hydroxybutanal, n
- en β-hydroxybutyraldehyde, n
- for CH3CH(OH)CH2CHO
Química orgànica
Definició
Aldol de cadena de quatre carbonis que es presenta com un líquid viscós.
Nota
-
L'aldol és miscible amb aigua i amb molts dissolvents orgànics. A pressió reduïda, de 20 mm de mercuri, té un punt d'ebullició de 83 ºC i es descompon al voltant de 85 ºC, i dona crotonaldehid i aigua (vegeu la imatge).
L'aldol és obtingut per condensació aldòlica de l'acetaldehid. A més de l'ús com a dissolvent, les principals aplicacions de l'aldol són la síntesi d'accelerants de vulcanització i d'antioxidants per al cautxú i la flotació de minerals.
acetamida
acetamida
Química orgànica
- ca acetamida, n f
- ca etanamida, n f
- es acetamida, n f
- es etanamida, n f
- en acetamide, n
- en ethanamide, n
- for CH3CONH2
Química orgànica
Definició
Amida de l'àcid acètic que forma cristalls incolors i deliqüescents i té un punt de fusió de 82 ºC.
Nota
-
L'acetamida és soluble en aigua i en alcohol.
S'obté deshidratant l'acetat d'amoni o tractant l'acetat d'etil amb una solució concentrada d'amoníac. Es fa servir principalment en síntesi orgànica, com a reactiu o com a dissolvent, en l'estabilització de peròxids i en la plastificació de la nitrocel·lulosa.
acetanilida
acetanilida
Química orgànica
- ca acetanilida, n f
- ca N-fenilacetamida, n f
- es acetanilida, n f
- es N-fenilacetamida, n f
- en acetanilide, n
- en N-phenylacetamide, n
- for C6H6NHCOCH3
Química orgànica
Definició
Amida que s'obté per l'acetilació de l'anilina amb àcid acètic glacial, que es presenta com una substància cristal·lina, neutra i estable.
Nota
-
L'acetanilida és soluble en els dissolvents orgànics i molt poc soluble en aigua.
Es fa servir en medicina, com a analgèsic i antipirètic, i en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions de peròxid d'hidrogen i com a additiu en vernissos nitrocel·lulòsics.
acetat
acetat
Química orgànica
- ca acetat, n m
- es acetato, n m
- en acetate, n
Química orgànica
Definició
Cadascun dels èsters o les sals de l'àcid acètic que resulten de substituir l'hidrogen àcid del grup carboxil per un substituent o per un metall, respectivament.
Nota
- Si l'hidrogen àcid del grup carboxil se substitueix per un substituent, el compost resultant correspon a un èster, com, per exemple, l'acetat d'etil, mentre que si se substitueix per un metall, correspon a una sal, com l'acetat de sodi (vegeu les imatges 2 i 3).
aceti-
aceti-
Química orgànica
- ca acet-, pfx
- ca aceti-, pfx
- ca aceto-, pfx
- es acet-, pfx
- es aceti-, pfx
- es aceto-, pfx
- en acet-, pfx
- en aceti-, pfx
- en aceto-, pfx
Química orgànica
Definició
Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen l'agrupació d'àtoms CH3CO−.
Nota
- Per exemple, en l'acetaldehid i l'acetamida (vegeu les imatges).
acetil
acetil
Química orgànica
- ca acetil, n m
- es acetilo, n m
- en acetyl, n
- for CH3CO-
Química orgànica
Definició
Grup acil derivat de l'àcid acètic.
Nota
- L'acetil forma part, com a radical estructural, de nombroses molècules orgàniques. Com a intermediari de reacció, pot existir transitòriament en dues formes diferents, com a radical (CH3CO˙) o com a catió acetil (CH3CO+).
acetilació
acetilació
Química orgànica
- ca acetilació, n f
- es acetilación, n f
- en acetylation, n
Química orgànica
Definició
Procés d'introducció d'un acetil en una molècula orgànica.
Nota
-
Els reactius més emprats en una acetilació són l'anhídrid acètic o el clorur d'acetil, tot i que també es poden utilitzar altres derivats d'àcid carboxílic. L'acetilació es pot produir a través de diferents tipus de reaccions. Per exemple, l'acetilació d'un alcohol consisteix en la substitució de l'hidrogen de l'alcohol pel grup acetil de l'àcid carboxílic (vegeu la imatge).
Una de les aplicacions d'una acetilació és la determinació del nombre de grups hidroxil d'un greix o d'un oli.
Vegeu també acilació.
acetilè
acetilè
Química orgànica
- ca acetilè, n m
- ca etí, n m sin. compl.
- es acetileno, n m
- es etino, n m
- en acetylene, n
- en ethyne, n
- for CH≡CH
Química orgànica
Definició
Alquí de cadena lineal de 2 àtoms de carboni, que es presenta com un gas incolor, asfixiant a concentracions elevades i molt inflamable.
Nota
-
L'acetilè és el més simple dels alquins i el primer membre de la sèrie acetilènica. Amb l'aire forma mescles molt explosives, i és soluble en alcohol i cetona i poc soluble en aigua.
Les propietats químiques de l'acetilè són les generals dels alquens i dels alquins que addicionen reactius ben diversos, tals com aigua, halurs d'hidrogen, halogen o hidrogen. L'acetilè, de la mateixa manera que els alquins terminals, reacciona amb els metalls. Així, per exemple, els hidrògens de l'acetilè es poden substituir per metalls, com ara el sodi, amb la formació del corresponent acetilur, si bé la reacció és explosiva amb la plata, el mercuri i el coure.
Industrialment, l'acetilè s'ha obtingut a partir de la hidratació del carbur de calci o a partir d'hidrocarburs mitjançant el procés de Sachsse-Bartholomé o el procés de Wulff. També ha estat la base de la carboquímica avançada de Reppe, a la primera meitat del segle XX. L'acetilè ha tingut molt d'interès en la síntesi orgànica industrial, sobretot com a matèria primera per a obtenir compostos com el clorur de vinil, el clorur de vinilidè, l'acetat de vinil, els acrilats, els acrilonitrils, els acetaldehids, el pertricloroetilè, el ciclooctatetraè o el butano-1,4-diol. Tots aquests processos carboquímics han estat substituïts per processos petroquímics similars que fan servir com a primera matèria l'etilè o l'etè.
Les aplicacions directes de l'acetilè depenen de les propietats de la flama acetilènica, però té importància en la soldadura i el tall dels metalls, ja que proporciona una temperatura de l'ordre dels 4.000 ºC. A causa de l'elevada intensitat de la llum, s'ha utilitzat en la pesca de sardines per cridar l'atenció dels peixos.
La manipulació de l'acetilè és perillosa per la seva explosibilitat quan està comprimit a més de 2 bars, i per això els cilindres de transport d'acetilè estan plens d'acetona en què l'acetilè està dissolt.
acetilènic -a
acetilènic -a
Química orgànica
- ca acetilènic -a, adj
- es acetilénico -ca, adj
- en acetylenic, adj
Química orgànica
Definició
Relatiu o pertanyent a l'acetilè.