Química analítica

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

aceto-

Química orgànica

ca acet-, pfx
ca aceti-, pfx
ca aceto-, pfx
es acet-, pfx
es aceti-, pfx
es aceto-, pfx
en acet-, pfx
en aceti-, pfx
en aceto-, pfx

Química orgànica

Definició

Forma prefixada que es fa servir per a designar els compostos que contenen l'agrupació d'àtoms CH₃CO⁻.

Nota

Per exemple, en l'acetaldehid i l'acetamida (vegeu les imatges).

acetona

Química orgànica

ca acetona, n f
ca propanona, n f
ca cetona dimetílica, n f sin. compl.
es acetona, n f
es propanona, n f
en acetone, n
en dimethyl ketone, n
en propanone, n
for CH₃COCH₃

Química orgànica

Definició

Cetona en què els dos substituents són metils, que es presenta com un líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic i d'olor pungent característica.

Nota

L'acetona és la cetona més simple i més important. És miscible amb aigua, alcohol i amb nombrosos dissolvents orgànics i olis. És un dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres.

Es produeix industrialment com a subproducte en l'obtenció de fenol, mitjançant l'oxidació de propè, o per deshidratació d'isopropanol.

Les seves aplicacions són, per ordre d'importància: la fabricació d'altres dissolvents, com la cetona isobutil metílica, el 4-metilpentan-2-ol, l'òxid de mesitil, l'alcohol de diacetona, l'hexilenglicol, la forona i la isoforona; la utilització directa com a dissolvent de pintures, vernissos, laques, èsters de la cel·lulosa, acetilè, etc.; la fabricació de metacrilat de metil a partir de cianhidrina de l'acetona, i la síntesi orgànica en general, com ara la fabricació de cloroform, bromoform, iodoform, bisfenol A i acetilacetona.

àcid

Química analítica

ca àcid, n m
es ácido, n m
en acid, n

Química analítica

Definició

Espècie que és capaç de donar ions hidrogen o protons a una base.

Nota

Un àcid és capaç de neutralitzar les bases per a formar sals.

El primer intent de classificar els àcids en funció del comportament químic s'atribueix a Boyle, que el 1613 va establir que una substància presentava caràcter àcid si era capaç de fer tornar de color vermell la tintura de tornassol.

Posteriorment, Lavoisier va intentar trobar una relació entre la composició química d'una substància i el caràcter àcid. En una primera aproximació, va arribar a la conclusió que l'oxigen era l'element comú a tots els àcids. Aquesta teoria va ser acceptada fins que Berthollet va demostrar que l'àcid cianhídric i l'àcid sulfhídric no en contenien.

Aviat es va descobrir que l'element químic comú a tots els àcids era l'hidrogen. Així, el 1838 Liebig va establir que un àcid era una substància en què l'hidrogen es podia reemplaçar per un metall o bé per un substituent positiu i, com a conseqüència, formar una sal.

Aquesta, però, va ser una aproximació qualitativa a la realitat que va ser superada el 1833 per Arrhenius a través de la ^teoria de la dissociació electrolítica^. Segons Arrhenius, els àcids són substàncies que, en solució aquosa, alliberen protons (per exemple, HCl → H⁺ + Cl⁻). D'altra banda, les bases alliberen grups hidroxil.

Aquest concepte va ser superat per la teoria d'àcids i bases de Brønsted, que defineix un àcid de la mateixa manera, però defineix una base com a substància que, en solució, es capaç de captar protons. Aquesta definició va donar lloc al concepte de parell acidobàsic conjugat. En l'àmbit industrial s'accepta, de manera implícita, la teoria d'àcids i bases de Brønsted. Es diferencia entre hidràcid, oxoàcid i l'acidesa resultant de la hidròlisi d'ions metàl·lics.

Una altra teoria utilitzada actualment és la teoria d'àcids i bases de Lewis. A diferència de les anteriors, en què la partícula que es bescanvia és el protó, en aquesta teoria es fa referència al bescanvi d'electrons. Així, un àcid és una substància que té una configuració electrònica amb orbitals lliures que són capaços d'acceptar parells d'electrons; per exemple el bromur de ferro(III) (FBr₃) o el clorur d'alumini (AlCl₃).

àcid -a

Química analítica

ca àcid -a, adj
es ácido -a, adj
en acid, adj
en acidic, adj

Química analítica

Definició

Que té les propietats d'un àcid.

àcid 1,2-benzendicarboxílic

Química orgànica

ca àcid ftàlic, n m
ca àcid 1,2-benzendicarboxílic, n m sin. compl.
ca àcid o-benzendicarboxílic, n m sin. compl.
es ácido 1,2-bencenodicarboxílico, n m
es ácido ftálico, n m
es ácido o-bencenodicarboxílico, n m
en 1,2-benzenedicarboxylic acid, n
en o-benzenedicarboxylic acid, n
en phthalic acid, n
for C₆H₄(COOH)₂

Química orgànica

Definició

Isòmer orto de l'àcid benzendicarboxílic.

Nota

L'àcid ftàlic té una densitat d'1,585 g/cm³, és soluble en alcohol i escassament soluble en aigua i èter. Es descompon a 191 ºC i, escalfat més enllà del seu punt de fusió, desprèn anhídrid ftàlic.

Té un gran interès industrial perquè és el monòmer a partir del qual s'obtenen, per polimerització, les resines de polièster.

àcid 1,4-benzendicarboxílic

Química orgànica

ca àcid tereftàlic, n m
ca àcid 1,4-benzendicarboxílic, n m sin. compl.
ca àcid p-benzendicarboxílic, n m sin. compl.
es ácido 1,4-bencenodicarboxílico, n m
es ácido p-bencenodicarboxílico, n m
es ácido tereftálico, n m
en 1,4-benzenedicarboxylic acid, n
en p-benzenedicarboxylic acid, n
en terephthalic acid, n
for C₆H₄(COOH)₂

Química orgànica

Definició

Isòmer para de l'àcid benzendicarboxílic, que es presenta com un sòlid en forma de cristalls blancs o de pols que al voltant dels 300 ºC experimenta sublimació.

Nota

L'àcid tereftàlic és soluble en àlcalis, lleugerament soluble en alcohol i insoluble en aigua, cloroform i èter.

S'obté per l'oxidació del p-xilè o per la reacció del benzè amb carbonat de potassi sobre un catalitzador de cadmi.

Aquest diàcid té gran interès en l'obtenció de polímers. El procés de polimerització habitual és la reacció de condensació del diàcid, o derivats del diàcid, amb un altre monòmer, com pot ser la diamina o el glicol. Per exemple, la p-fenilentereftalamida s'obté per la reacció de l'àcid tereftàlic amb la p-fenilendiamina, i el dacró, en forma de fibra, per la reacció del tereftalat de dimetil amb l'etilenglicol.

Es fa servir com a additiu en pinsos d'aus.

Vegeu també xilè.

àcid 2-{[4-(dimetilamino)fenil]diazenil}benzoic

Química analítica

ca roig de metil, n m
ca àcid 2-{[4-(dimetilamino)fenil]diazenil}benzoic, n m sin. compl.
ca vermell de metil, n m sin. compl.
es ácido 2-{[4-(dimetilamino)fenil]diazenil}benzoico, n m
es rojo de metilo, n m
en 2-{[4-(dimethylamino)phenyl]diazenyl}benzoic acid, n
en methyl red, n
for C₁₅H₁₅N₃O₂

Química analítica

Definició

Indicador acidobàsic del grup dels azocolorants amb un interval de viratge comprès entre pH 4,2 i pH 6,2.

Nota

En forma àcida, el roig de metil és de color vermell, en canvi, en forma alcalina, és de color groc.

àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic

Química orgànica

ca àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic, n m
ca 2,4,5-T, n m sin. compl.
es 2,4,5-T, n m
es ácido 2,4,5-triclorofenoxiacético, n m
en 2,4,5-T, n
en 2,4,5-trichlorophenoxyacetic acid, n
for C₈H₅Cl₃O₃

Química orgànica

Definició

Àcid orgànic que es presenta com un sòlid cristal·lí incolor i té un punt de fusió de 158 ºC, emprat com a herbicida i defoliant.

Nota

L'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic és soluble en alcohol i insoluble en aigua.

Se'n sol utilitzar la sal de sodi com a herbicida en agricultura. L'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic és un dels components de l'anomenat agent taronja, una mescla d'herbicides que es va utilitzar en la guerra del Vietnam per a eliminar boscos i zones de conreu. A causa de la pressa per a satisfer la demanda de l'exèrcit nord-americà, l'agent taronja produït contenia una gran quantitat de dioxines altament contaminants i d'efecte cancerigen provinents de la síntesi de l'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic, la presència de les quals era residual en el producte agrícola comercial. Per tot plegat, l'ús de l'àcid 2,4,5-triclorofenoxiacètic va quedar molt restringit. Malgrat això, es creu que és a partir de la síntesi del seu precursor, el 2,4,5-tricolorofenol, que es poden generar aquestes toxines (vegeu la imatge 2).

àcid 2-acetoxibenzoic

Química orgànica

ca àcid acetilsalicílic, n m
ca àcid 2-acetoxibenzoic, n m sin. compl.
ca aspirina, n f sin. compl.
es ácido 2-acetiloxibenzoico, n m
es ácido acetilsalicílico, n m
es aspirina, n f
en 2-acetoxybenzoic acid, n
en acetylsalicylic acid, n
en aspirin, n
for CH₃CO−O−C₆H₄COOH

Química orgànica

Definició

Àcid carboxílic obtingut per acetilació d'àcid salicílic amb anhídrid acètic, que es presenta en forma de cristalls amb un punt de fusió de 135 ºC i és fàcilment hidrolitzable.

Nota

L'àcid acetilsalicílic és poc soluble en aigua (2,5 g/l, a 15 ºC) i soluble en els dissolvents orgànics.

En l'organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antireumàtica, si bé a dosis altes o consumit en excés, té efectes no desitjats, com hemorràgies gastrointestinals, vòmits, diarrea, vertigen i al·lucinacions. La dosi mitjana és de 0,3 a 1 g, però una dosi de 10 a 30 g pot ser mortal.

La denominació aspirina i l'equivalent anglès aspirin provenen de la marca comercial Aspirin.

àcid 2-hidroxibenzoic

Química orgànica

ca àcid salicílic, n m
ca àcid 2-hidroxibenzoic, n m sin. compl.
ca àcid o-hidroxibenzoic, n m sin. compl.
es ácido 2-hidroxibenzoico, n m
es àcido o-hidroxibenzoico, n m
es ácido salicílico, n m
en 2-hydroxybenzoic acid, n
en o-hydroxybenzoic acid, n
en salicylic acid, n
for C₆H₄(OH)(COOH)

Química orgànica

Definició

Isòmer orto de l'àcid hidroxibenzoic, que es presenta com un sòlid blanquinós i té un punt de fusió entre 158 i 161 ºC i un punt d'ebullició de 211 ºC.

Nota

L'àcid salicílic és soluble en acetona, alcohol, èter i benzè, però en aigua només és lleugerament soluble (1,8 g/l).

L'àcid salicílic és un producte intermediari en la síntesi de derivats, els quals adopten l'arrel del seu nom. L'àcid acetilsalicílic n'és el derivat més conegut.

L'àcid salicílic es fa servir com a reactiu analític i com a fungicida.