datiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
datiu
datiu
- ca datiu, n m
- es dativo
- fr datif
- en dative
Definició
Cas gramatical de la declinació nominal d'algunes llengües indoeuropees i d'altres que expressa fonamentalment una idea de destinació o direcció, de caràcter normalment humà.
Nota
- Aquest valor general, però, pot incloure'n d'altres, com ara els d'atribució, participació o interés. La funció del datiu és equivalent a la de complement indirecte, i a vegades el terme datiu s'ha utilitzat per a referir-se a aquesta funció en llengües sense declinació casual. En les llengües romàniques, el datiu és el cas dels pronoms febles que funcionen com a complement indirecte. Si el complement està seleccionat pel verb, el pronom de datiu pot designar el destinatari d'una acció (com li en Li he donat la carta) o l'experimentador (com ens en Ens agraden les pel·lícules de terror); si es tracta d'un adjunt, el pronom de datiu pot ser ètic, de possessiu i benefactiu (o malefactiu).
