rang - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
rang
rang
- ca rang, n m
- ca nivell, n m sin. compl.
- ca nivell d'estructura, n m sin. compl.
- es rango
- fr rang
- en rank
Definició
Cadascun dels nivells lingüístics jeràrquicament ordenats que abasten des de la unitat superior (el text o discurs) fins a les unitats elementals (els trets distintius dels fonemes).
Nota
- Cada rang constitueix una capa d'anàlisi: posseeix unes regles particulars i està format per unitats que en combinar-se formen les unitats del rang immediatament superior. El conjunt de les regles de combinació establides per a cada rang constitueix la gramàtica d'una llengua. El terme juga un paper important en la lingüística sistèmica. En glossemàtica també s'anomena nivell o nivell d'estructura.
