client simulat | clienta simulada
client simulat | clienta simulada
- ca client simulat | clienta simulada, n m, f
- es cliente espía | clienta espía, n m, f
- es cliente fantasma | clienta fantasma, n m, f
- es cliente incógnito | clienta incógnita, n m, f
- es cliente misterioso | clienta misteriosa, n m, f
- es cliente simulado | clienta simulada, n m, f
- es inspector de incógnito | inspectora de incógnito, n m, f
- fr acheteur mystérieux | acheteuse mystérieuse, n m, f
- fr client mystère | cliente mystère, n m, f
- fr client simulé | cliente simulée, n m, f
- fr faux client | fausse cliente, n m, f
- fr visiteur mystère | visiteuse mystère, n m, f
- en mystery consumer, n
- en mystery customer, n
- en mystery shopper, n
- en secret shopper, n
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**
Empresa > Màrqueting. Comercialització, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**
Definició
Persona que, en el marc d'una investigació de mercat, es fa passar per client i fa accions de compra o sol·licitud de béns o serveis, a petició de la mateixa empresa on les fa o d'un òrgan supervisor, amb la finalitat d'obtenir informació relacionada amb els estàndards de qualitat.
Nota
- La tècnica d'investigació de mercat en què intervé un client simulat és la simulació de compra.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme client simulat | clienta simulada
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma client simulat | clienta simulada.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, a partir de l'adjectiu simulat -ada ('Que fingeix una cosa que no és real, que sembla allò que no és').
·És una denominació vinculada formalment al terme relacionat simulació de compra (en anglès, mystery shopping), que es recull al Diccionari de comunicació empresarial (1) i es difon des de fa temps des del TERMCAT.
·Ja té un cert ús en català.
·En altres llengües romàniques es documenten denominacions paral·leles (per exemple, cliente simulado en castellà, i client simulé, en francès).
Formes desestimades
-fals client: Tot i ser una forma lingüísticament adequada en català i motivada semànticament, a partir de l'adjectiu fals -a ('Que no és real, que no té d'una cosa sinó l'aparença, no autèntic'), també se n'han documentat usos que fan referència a una persona que adopta el paper de client amb la finalitat de cometre actes delictius (robatoris de mòbils, vehicles, etc.).
-client espia: Tot i que també es semànticament motivada, i és la solució recomanada en castellà per la Fundéu (cliente espia), es considera que el substantiu espia ("Persona que és encarregada d'espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc.", segons el diccionari normatiu) i, especialment, el verb espiar ("Observar cautelosament, amagadament") tenen una connotació molt marcada i, sovint, associada a intencions poc clares o fraudulentes (programari espia, càmera espia, etc.).
-Les formes client anònim, client ocult, client secret i client incògnit, que també s'han valorat i es documenten en alguns contextos amb aquest sentit, no són prou adequades semànticament, ja que remeten a un client que no s'identifica (anònim) o que no es deixa reconèixer com a client (ocult, secret, incògnit), però no a algú que es fa passar per un client.
(1) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics) ISBN 84-412-0228-1
[Acta 670, 11 de novembre de 2020]]
