junco
junco
- ca junco, n m
- es junco, n m
- fr junco, n m
- it junco, n m
- pt junco, n m
- en junco, n
- nc Junco sp.
- cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
Zoologia > Ocells, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'anglès**
Definició
Cadascuna de les espècies d'ocells del gènere Junco, de la família dels passerèl·lids, de l'ordre dels passeriformes, petits, amb el bec rosat, el plomatge grisenc o marronós i algunes plomes blanques a les ales i la cua, pròpies de l'Amèrica del Nord.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme junco
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma junco.
Criteris aplicats
·És un manlleu adoptat procedent del nom científic Junco, originari, probablement, de l'anglès junco, que designava antigament en aquesta llengua i en llatí medieval l'espècie Emberiza schoeniclus (actualment, en anglès, reed bunting, i en català, repicatalons o repicatalons eurasiàtic), un ocell propi dels canyissars (el llatí clàssic juncus significa 'jonc'). En caure en desús junco per a designar aquest ocell en anglès, és probable que el nom s'adoptés per a designar posteriorment els ocells d'un nou gènere (Junco, i especialment l'espècie Junco hyemalis), petits i grisencs com les espècies de Emberiza però propis dels boscos nord-americans.
·S'identifica inequívocament amb les espècies d'aquest gènere.
·En les altres llengües també s'utilitza aquesta mateixa forma.
Formes desestimades
-jonc; junc: Aquestes formes són una traducció directa del castellà (de junco, del llatí juncus, que ha donat en català junc i jonc, segons el dialecte). Tot i que la forma jonc ja es documenta aplicada a algunes espècies d'aquest gènere en diferents fonts, no es considera una solució adequada, tenint en compte que aquests ocells no viuen als joncs; en aquest sentit, jonc i junc podrien resultar formes equívoques. Cal tenir present, a més, que el nom científic de base no és Juncus, forma que podria avalar junc o jonc, sinó Junco.
-juncó: Aquesta forma podria justificar-se si el nom científic Junco provingués d'una hipotètica forma llatina junco, -onis (igual que natio, -onis ha donat nació, o
potio, -onis, poció). El fet, però, que no s'hagin documentat ni juncón (en castellà) ni juncon (en francès), que serien les solucions derivades anàlogues, invalida aquesta hipòtesi, igualment poc sostenible tenint en compte que en aquest cas es parteix d'una forma del llatí medieval, no del llatí clàssic.
[Acta 689, 7 de març de 2022]
