Back to top

Neoloteca

Presentació

Diccionari dels termes normalitzats.

agricultura ecològica agricultura ecològica

Agricultura, Alimentació

  • ca  agricultura ecològica, n f
  • ca  agricultura biològica, n f sin. compl.
  • es  agricultura biológica, n f
  • es  agricultura ecológica, n f
  • es  agricultura orgánica, n f
  • fr  agriculture biologique, n f
  • fr  agriculture écologique, n f
  • fr  culture biologique, n f
  • fr  AB, n f sigla
  • it  agricoltura biologica, n f
  • it  bioagricoltura, n f
  • pt  agricultura biológica, n f
  • pt  agricultura orgânica, n f
  • en  biological agriculture, n
  • en  biological farming, n
  • en  organic agriculture, n
  • en  organic farming, n
  • de  biologische Landwirtschaft, n f
  • de  Ökolandbau, n f
  • de  ökologische Landwirtschaft, n f

Agricultura, Alimentació

Definició
Agricultura que recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus, en substitució d'un gran nombre de substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.

Nota

  • 1. Els productes alimentaris procedents de l'agricultura ecològica, juntament amb els procedents de la ramaderia ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

    ·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

    ·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

    ·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

    ·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

    ·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]
aliment ecològic aliment ecològic

Agricultura, Alimentació

  • ca  aliment ecològic, n m
  • ca  aliment biològic, n m sin. compl.
  • es  alimento biológico, n m
  • es  alimento ecológico, n m
  • es  alimento orgánico, n m
  • fr  aliment bio, n m
  • fr  aliment biologique, n m
  • fr  aliment organique, n m
  • it  alimento biologico, n m
  • pt  alimento biológico, n m
  • en  organic food, n
  • de  Bio-Lebensmittel, n n
  • de  Biolebensmittel, n n var. ling.

Agricultura, Alimentació

Definició
Aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.

Nota

  • 1. Procedeixen de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses i la carn, mentre que estan constituïts per ingredients que en procedeixen els aliments elaborats, com ara el pa o els embotits.
  • 2. A la Unió Europea, els aliments ecològics estan regulats quant a la producció i l'etiquetatge pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell, de 28 de juny de 2007, i, des de 2010, tenen com a distintiu l'eurofulla, que representa la silueta d'una fulla feta amb estrelles blanques sobre un fons verd.
  • 3. A Catalunya els aliments ecològics es poden identificar, complementàriament, amb la sigla CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica); a les Illes Balears, amb la sigla CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica), i al País Valencià, amb la sigla CAECV (Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana).
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

    ·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

    ·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

    ·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

    ·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

    ·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]
cria ecològica cria ecològica

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  cria ecològica, n f
  • es  cría ecológica
  • fr  élevage biologique
  • it  allevamento biologico
  • pt  criação biológica
  • pt  criação ecológica
  • en  organic poultry farming

Ramaderia > Explotació animal

Definició
Sistema de cria a l'aire lliure en què els animals són alimentats amb pinso procedent de l'agricultura ecològica i en cas de malaltia són tractats únicament amb productes fitoterapèutics, homeopàtics o amb oligoelements.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
díode electroluminescent orgànic díode electroluminescent orgànic

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

  • ca  díode electroluminescent orgànic, n m
  • ca  OLED, n m sigla
  • es  diodo orgánico de emisión de luz
  • es  OLED sigla
  • fr  DEL organique
  • fr  diode électroluminescente organique
  • fr  DELO sigla
  • en  OEL diode
  • en  organic electroluminescent diode
  • en  organic LED
  • en  organic light-emitting diode
  • en  OLED sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició
Díode electroluminescent en què la capa emissora de llum és un semiconductor orgànic, aplicable en la fabricació de pantalles d'aparells electrònics.

Nota

  • Les pantalles basades en els díodes electroluminescents orgànics es consideren una evolució de les pantalles de cristall líquid i les pantalles de plasma.
  • La sigla OLED prové de l'equivalent anglès organic light-emitting diode.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
ecològic -a ecològic -a

Agricultura. Ramaderia. Pesca, Alimentació

  • ca  ecològic -a, adj
  • ca  biològic -a, adj sin. compl.
  • es  biológico -ca, adj
  • es  ecológico -ca, adj
  • es  orgánico -ca, adj
  • fr  bio, adj
  • fr  biologique, adj
  • fr  organique, adj
  • it  biologico, adj
  • pt  biológico, adj
  • en  organic, adj
  • de  bio, adj
  • de  biologisch, adj

Agricultura. Ramaderia. Pesca, Alimentació

Definició
Dit del menjar o l'aliment que procedeix de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, per a l'elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris.

Nota

  • 1. Procedeixen directament de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses ecològiques i la carn ecològica, mentre que en procedeixen a través dels ingredients que els componen aliments elaborats, com ara el pa ecològic i els embotits ecològics.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

    ·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

    ·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

    ·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

    ·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

    ·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]
fosfatació orgànica fosfatació orgànica

Indústria > Processos de fabricació

  • ca  fosfatació orgànica, n f
  • es  fosfatación orgánica
  • fr  phosphatation organique
  • it  fosfatazione organica
  • en  organic phosphating
  • en  plaforization

Indústria > Processos de fabricació

Definició
Fosfatació d'una superfície metàl·lica que es produeix a temperatura ambient i de manera simultània al desgreixatge, que s'aconsegueix per immersió de la peça que es vol tractar en una solució composta d'un polifosfat orgànic, dissolvents i una resina diluïda

Nota

  • En la fosfatació orgànica no és necessari el rentatge previ de les peces amb aigua ni les operacions posteriors d'esbandida, per la qual cosa no es generen llots contaminants.
  • Segons algunes fonts, la denominació anglesa plaforization prové de la marca comercial Plaforization.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme fosfatació orgànica:

    S'aprova el terme fosfatació orgànica pels motius següents:

    ·és una alternativa a la forma plaforization (catalanitzada sovint en plaforització), d'origen desconegut i, segons algunes fonts, denominació comercial d'aquest procés industrial;

    ·és una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent;

    ·en altres llengües també s'utilitza la designació anàloga;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats, que asseguren que és una forma que ja té ús.
gallina ecològica gallina ecològica

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  gallina ecològica, n f
  • es  gallina de producción ecológica
  • es  gallina ecológica
  • fr  poule biologique
  • it  gallina biologica
  • pt  galinha biológica
  • pt  galinha ecológica
  • en  organic hen

Ramaderia > Explotació animal

Definició
Gallina que s'ha criat amb el sistema de cria ecològica.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
optimització natural optimització natural

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

  • ca  optimització natural, n f
  • ca  SEO, n m sigla
  • es  optimización de buscadores, n f
  • es  optimización natural, n f
  • es  optimización para motores de búsqueda, n f
  • es  SEO, n m sigla
  • fr  référencement, n m
  • fr  référencement naturel, n m
  • fr  optimisation des moteurs de recherche, n f sin. compl.
  • fr  optimisation pour les moteurs de recherche, n f sin. compl.
  • fr  référencement gratuit, n m sin. compl.
  • en  natural referencing, n
  • en  natural search engine optimization, n
  • en  organic search engine optimization, n
  • en  search engine optimisation, n
  • en  search engine optimization, n
  • en  SEO, n sigla

Empresa > Màrqueting. Comercialització, Empresa > Comunicació empresarial, Sistemes d'informació

Definició
Estratègia de màrqueting de cercadors destinada a millorar l'ordre en què apareix un lloc web o un altre recurs digital dins els resultats que el cercador ofereix d'acord amb els seus paràmetres habituals.

Nota

  • La sigla SEO correspon a l'equivalent anglès search engine optimisation.
  • L'optimització natural es basa fonamentalment en la millora de l'estructura, els continguts, l'accessibilitat i el codi dels llocs web, i en la utilització de tècniques per a augmentar el nombre de referències i els enllaços des d'altres webs al recurs que interessa.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

    ·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

    ·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

    ·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

    ·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

    ·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).


    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

    ·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

    ·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

    ·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

    ·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes màrqueting de cercadors (SEM), optimització natural (SEO), optimització publicitària (SEA) i optimització per mitjans socials (SMO):

    Es descarta la forma optimització per a cercadors, proposada inicialment pels especialistes com a denominació catalana equivalent a l'anglès search engine optimization (SEO), perquè és equívoca, ja que l'optimització publicitària (SEA) també pot considerar-se un tipus d'optimització per a cercadors.

    Finalment, d'acord amb diverses fonts consultades i amb el vistiplau dels especialistes, s'estableix la forma màrqueting de cercadors (amb la sigla d'origen anglès SEM) com a denominació catalana genèrica del conjunt d'estratègies de màrqueting destinades a millorar la visibilitat dels recursos digitals per mitjà dels cercadors, i les formes relacionades optimització natural (amb la sigla d'origen anglès SEO), d'una banda, i optimització publicitària o optimització de pagament (amb la sigla SEA), de l'altra, per a designar les dues estratègies habituals utilitzades en el màrqueting de cercadors. Les formes proposades ja tenen ús, s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes i poden considerar-se adequades lingüísticament. Es descarta de recollir la forma *optimització orgànica com a sinònima de optimització natural, malgrat que també té ús, perquè no es veu clara la motivació semàntica de l'adjectiu orgànic -a en aquest context, tenint en compte els sentits que té en català aquest adjectiu.

    S'aproven les sigles d'origen anglès com a designacions també en català (SEM, SEO, SEA) perquè tenen molt d'ús, més fins i tot que les denominacions desenvolupades, tant en català com en la resta de llengües romàniques; s'aproven en masculí, d'acord amb l'ús habitual.

    També s'aprova el terme relacionat optimització per mitjans socials (igualment amb la sigla d'origen anglès SMO) per a designar la millora de la visibilitat dels recursos digitals utilitzant els mitjans socials o eines relacionades amb els mitjans socials. Es descarten les formes optimització en mitjans socials i optimització amb mitjans socials, perquè es considera que la denominació amb la preposició per recull de manera més adequada el sentit del concepte.

    [Acta 573, 10 d'abril de 2014]
ou ecològic ou ecològic

Ramaderia > Explotació animal

  • ca  ou ecològic, n m
  • es  huevo de producción ecológica
  • es  huevo ecológico
  • fr  oeuf biologique
  • it  uovo biologico
  • pt  ovo biológico
  • pt  ovo ecológico
  • en  organic egg
  • de  biologisches Ei

Ramaderia > Explotació animal

Definició
Ou procedent d'una gallina ecològica.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra, cria en gàbia (sin. compl. cria en bateria), gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. gallina de pagès), gallina ecològica, gallina criada a terra, gallina criada en gàbia (sin. compl. gallina criada en bateria), ou de gallina criada a l'aire lliure (sin. compl. ou de pagès), ou ecològic, ou de gallina criada a terra i ou de gallina criada en gàbia (sin. compl. ou de gallina criada en bateria):

    S'aproven els termes cria a l'aire lliure, cria ecològica, cria a terra i cria en gàbia (aquest darrer amb el sinònim complementari cria en bateria), juntament amb els respectius termes relacionats referits, d'una banda, als tipus de gallines (gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari gallina de pagès; gallina ecològica; gallina criada a terra, i gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari gallina criada en bateria) i, d'altra banda, als tipus d'ous (ou de gallina criada a l'aire lliure, amb el sinònim complementari ou de pagès; ou ecològic; ou de gallina criada a terra, i ou de gallina criada en gàbia, amb el sinònim complementari ou de gallina criada en bateria), pels motius següents:

    ·són les formes utilitzades normalment pels especialistes per a designar aquests conceptes;

    ·són, en general, descriptives dels respectius conceptes, lingüísticament adequades i transparents;

    ·es documenten en obres especialitzades i en documents oficials;

    ·totes les llengües veïnes (català, castellà, francès, italià, portuguès, anglès, etc.) segueixen el mateix patró denominatiu.


    En el cas de cria a l'aire lliure, es descarta la forma cria campera, encara que té un cert ús, perquè és un calc del castellà poc justificable en català: el diccionari normatiu només recull camper com a substantiu de l'àmbit de la genealogia i l'heràldica ("Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc." i "Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures"); com a adjectiu, camper -a es recull al DCVB(1), però únicament com a forma pròpia de Mallorca i Eivissa i amb un sentit ("Qui habita en el camp") que no sembla que s'acabi d'adequar a aquest context.

    S'aprova, en canvi, gallina de pagès com a sinònim complementari de gallina criada a l'aire lliure (i el terme relacionat ou de pagès com a sinònim complementari de ou de gallina criada a l'aire lliure), perquè és una forma popular i amb molt d'ús. La forma gallina de camp, proposada per algun especialista al costat de gallina criada a l'aire lliure, té poc ús i, igual que gallina campera, es considera semànticament poc motivada (més aviat sembla un calc del castellà gallina campera).

    S'opta per cria a terra i no per cria en terra, encara que aquesta segona forma també seria adequada, perquè cria a terra sembla que és la forma territorialment més estesa (només a les Balears es dona prioritat de manera clara a la forma cria en terra). La Gramàtica del català contemporani(2), d'altra banda, recull el següent sobre l'ús de la preposició a en el domini de l'espai físic: "Els complements locatius que designen llocs únics per als interlocutors són introduïts per la preposició a tant en les expressions locatives (Són a casa) com direccionals (Anem a casa): a casa, a ciutat, a comarques, a palau, a taula, a fira, a mercat, a missa, a classe, a escola, a muntanya, a passeig, a pagès, a terra 'al sòl', a teatre. Si aquests noms no remeten a llocs únics, segueixen la regla general i és possible d'emprar en (p. ex.: En cases així no hi pots estar massa temps, Seuen en taules separades, etc.)."

    Finalment, es descarta la forma cria biològica com a sinònim de cria ecològica, perquè en català cria biològica és una forma molt poc utilitzada.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985. 10 v.

    (2)SOLÀ, J., dir. [et al.]. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Sintaxi (1-16). Barcelona: Empúries, 2002. p. 993-2179.
ramaderia ecològica ramaderia ecològica

Ramaderia > Explotació animal, Alimentació

  • ca  ramaderia ecològica, n f
  • ca  ramaderia biològica, n f sin. compl.
  • es  ganadería biológica, n f
  • es  ganadería ecológica, n f
  • fr  élevage bio, n m
  • fr  élevage biologique, n m
  • it  allevamento biologico, n m
  • pt  pecuária biológica, n f
  • pt  pecuária orgânica, n f
  • en  organic animal husbandry, n
  • en  organic husbandry, n
  • de  biologische Tierhaltung, n f
  • de  ökologische Tierhaltung, n f

Ramaderia > Explotació animal, Alimentació

Definició
Ramaderia que proporciona als animals una alimentació ecològica, idealment de la mateixa explotació, i un espai adequat pel que fa a les dimensions, la ventilació, la claror i l'accés a l'aire lliure, i que assegura la seva salut per mitjà de la prevenció i d'una selecció adequada de les races i les estirps, amb la finalitat de respectar l'equilibri del medi, aconseguir una gestió sostenible i garantir el benestar dels animals.

Nota

  • 1. Els productes alimentaris procedents de la ramaderia ecològica, juntament amb els procedents de l'agricultura ecològica, constitueixen els aliments ecològics.
  • 2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes agricultura ecològica (sin. compl. agricultura biològica), ramaderia ecològica (sin. compl. ramaderia biològica), aliment ecològic (sin. compl. aliment biològic), ecològic -a (sin. compl. biològic -a):

    Es ratifica la denominació agricultura ecològica (ja aprovada a l'acta núm. 4 del Consell Supervisor, de 9 de febrer de 1987) per a fer referència a aquest tipus d'agricultura; ara, però, s'hi afegeix el sinònim complementari agricultura biològica). També s'aproven les denominacions dels termes relacionats aliment ecològic (amb el sinònim complementari aliment biològic) i ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a). Els motius de les decisions preses són els següents:

    Pel que fa a agricultura ecològica,

    ·va ser aprovada com a forma única en la reunió 4 del Consell Supervisor del TERMCAT i, des de llavors ha estat difosa en els diversos productes del Centre;

    ·és la forma que presenta una extensió d'ús més elevada, especialment entre els documents de l'administració pública, que hi recorren de manera quasi exclusiva;

    ·és una forma avalada per la versió no oficial en català de la legislació europea de referència (Reglament (CE) 834/2007 del Consell) publicada i difosa per la Generalitat de Catalunya;

    ·tots els especialistes del sector consultats hi han donat suport, en alguns casos com a forma única.

    Pel que fa a ramaderia ecològica,

    ·es tracta d'un terme conceptualment paral·lel a agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formalment també paral·lela;

    ·es documenta extensament en els textos d'especialitat, tant de fonts institucionals com de fonts particulars;

    ·té l'aval dels especialistes consultats.

    Pel que fa a aliment ecològic,

    ·es proposa fer-ne un terme, tot i la previsibilitat de la construcció a partir de la base aliment i l'adjectiu ecològic, perquè, per qüestions de certificació, és una forma fixada en textos de tipus legal;

    ·té una gran extensió d'ús, tant en documents de l'administració com en documents de les empreses que en comercialitzen;

    ·es tracta d'un terme estretament relacionat amb agricultura ecològica, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·tot i que es documenta sovint l'ús de producte com a nucli (i de les formes anàlogues en altres llengües: producto ecológico en castellà, produit biologique en francès, organic product en anglès, etc.), es considera, seguint el diccionari normatiu, que es tracta d'una sinonímia contextual menys precisa perquè sobrepassa l'abast conceptual del terme, ja que producte és en realitat un superordinat de aliment.(1)

    Pel que fa a ecològic -a,

    ·es tracta d'un terme conceptualment relacionat amb aliment ecològic, fet que aconsella una solució formal paral·lela;

    ·permet donar compte d'un gran nombre de construccions amb el nom d'un aliment i aquest adjectiu, del tipus pollastre ecològic, oli ecològic, ou ecològic, vi ecològic, taronja ecològica, verdura ecològica, etc.

    Pel que fa a agricultura biològica, ramaderia biològica, aliment biològic i biològic -a,

    ·la legislació europea (inclosa la versió no oficial catalana), per a evitar problemes d'interpretació derivats d'usos diferents segons la llengua, estableix que les formes ecològic -a i biològic -a i les formes abreujades respectives tenen el mateix significat en totes les llengües dels països en què és vigent amb relació a l'alimentació;

    ·en català es documenten tant en fonts lexicogràfiques i enciclopèdiques com en fonts especialitzades, fonts d'informació general i, fins i tot, fonts institucionals (tot i que amb molta menys freqüència que les formes agricultura ecològica, ramaderia ecològica, aliment ecològic i ecològic -a);

    ·es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a formes principals (en francès, italià, portuguès i alemany) o com a formes secundàries (en castellà i anglès).

    ·són formes amb una extensió d'ús creixent, probablement per la presència comercial de productes d'altres llengües que utilitzen formes anàlogues (aliment biologique en francès i alimento biologico en italià) i pel nom genèric atribuït sovint als establiments especialitzats (botiga biològica o biobotiga);

    ·tot i que el diccionari normatiu refereix l'adjectiu biològic -a a biologia, l'utilitza en diverses locucions amb el significat deduïble "Relatiu a la vida"(2), fet que pot justificar aquest ús perquè l'agricultura ecològica utilitza animals i vegetals per a prevenir les plagues (marietes, àcars, ortigues, camamilla, alls, cebes, etc.) i productes d'origen animal i vegetal com a fertilitzants (fems, cendra, etc.), i també perquè l'objectiu principal és no malmetre l'equilibri del medi;

    ·diversos especialistes consultats es mostren a favor d'aquestes formes, siguin com a formes secundàries o, fins i tot, com a formes igual d'adequades que agricultura ecològica, aliment ecològic i ecològic -a.

    Les formes agricultura orgànica i bioagricultura, que també s'han tingut en compte, s'han descartat: en el primer cas, perquè en català orgànic -a té un primer sentit que no s'hi ajusta ("Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d'òrgans") i el sintagma és percebut sovint com un anglicisme; en el segon cas, perquè, tot i ser una forma adequada, té una baixa documentació i resulta previsible a partir de la forma prefixada normalitzada bio-.

    Finalment, les formes agricultura alternativa, agricultura de conservació, agricultura regenerativa i agricultura sostenible, també tingudes en compte, s'han descartat perquè o bé no corresponen al terme estudiat o bé resulten poc precises o poc consolidades.

    (1)Al diccionari normatiu, producte és 'Cosa produïda', mentre que aliment és 'Producte natural o elaborat que proporciona als éssers vius energia, substàncies formadores de les estructures de l'organisme i els compostos químics indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals'; igualment, un dels exemples per a alimentari -ària és producte alimentari.

    (2)Al diccionari normatiu, antropologia biològica, cicle biològic, forma biològica, lluita biològica i química biològica.

    [Acta 578, 14 de juliol de 2014]