Neoloteca

ca de tractament, adj
es de tratamiento
es tratamental

Dret penal > Dret penitenciari

Definición

D'acord amb el tractament penitenciari.

ca de vianants, adj
es de peatones
es peatonal
fr à piétons
fr piéton
fr piétonnier
it pedonale
en pedestrial
en pedestrian

Construcció > Urbanisme

Definición

Dit de la via zona, carrer, etc. reservat als vianants, en què no és permesa la circulació lliure de vehicles.

ca dosi efectiva 50, n f
ca DE₅₀, n f sigla
es dosis efectiva 50, n f
es dosis efectiva mediana, n f
es DE₅₀, n f sigla
fr dose efficace 50, n f
fr dose efficace médiane, n f
fr DE₅₀, n f sigla
en effective dose 50, n
en median effective dose, n
en ED₅₀, n sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición

Estimació estadística de la dosi necessària d'un agent químic o físic per a produir un determinat efecte sobre la meitat dels organismes d'una població que hi ha estat exposada en condicions definides.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes concentració letal 50 (sigla CL₅₀), concentració efectiva 50 (sigla CE₅₀), dosi letal 50 (sigla DL₅₀), dosi efectiva 50 (sigla DE₅₀), temps letal 50 (sigla TL₅₀) i temps efectiu 50 (sigla TE₅₀):

S'aproven els termes semànticament relacionats concentració letal 50, concentració efectiva 50, dosi letal 50, dosi efectiva 50, temps letal 50 i temps efectiu 50, juntament amb les formes abreujades CL₅₀, DL₅₀, CE₅₀, DE₅₀, TL₅₀ i TE₅₀, respectivament, pels motius següents:

·són les formes més utilitzades entre els especialistes per a designar aquests conceptes;

·es documenten en català en fonts especialitzades i, anàlogament, en les altres llengües veïnes;

·les formes desenvolupades són explicables des del punt de vista lingüístic i poden considerar-se adequades: concentració letal, concentració efectiva, dosi letal, dosi efectiva, temps letal i temps efectiu són sintagmes descriptius i transparents; la xifra 50, adjuntada al final de cadascun, és, al seu torn, una reducció de 50% i fa referència a la meitat dels organismes de la població tinguda en compte, és a dir, al 50% dels organismes;

·l'opció de construir les denominacions a partir de la referència explícita al percentatge de població tingut en compte (50), permet que en els casos en què aquest percentatge varia la denominació pugui ser la mateixa amb un simple canvi de la xifra final (per exemple, concentració letal 90 per a fer referència a la concentració necessària per a la mort del 90% dels organismes);

·les formes abreujades, al seu torn, són sigles corresponents a les denominacions catalanes de cadascun dels conceptes i tenen també ús entre els experts; en les altres llengües romàniques es recorre igualment a les sigles creades a partir de les denominacions de la pròpia llengua;

·tenen el vistiplau de la majoria d'especialistes consultats.

Es descarten les solucions formades amb l'adjectiu mitjà -ana al final (concentració letal mitjana, dosi letal mitjana, etc.), malgrat que es documenten (tant en català com -les formes paral·leles- en altres llengües romàniques), perquè són semànticament inadequades, fruit d'una mala traducció de l'anglès median. Cal tenir present que mitjà -ana fa referència al concepte de mitjana aritmètica ("Quocient de la suma de valors d'un conjunt i del nombre d'elements que el formen", segons el diccionari normatiu), i que en aquest cas l'estimació estadística de les dades (de la concentració letal 50, de la concentració efectiva 50, etc.) no es fa a partir de cap mitjana aritmètica. De fet, l'anglès median(1), que tant pot tenir categoria de substantiu com d'adjectiu, no remet al concepte estadístic de mitjana, sinó al de mediana, això és, a la "Dada situada en el centre d'un conjunt de dades o d'observacions estadístiques, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota", segons el diccionari normatiu.

També s'han descartat, malgrat tot, les formes catalanes creades amb l'adjectiu medià -ana (concentració letal mediana, dosi efectiva mediana, etc.), que es documenten en altres llengües, perquè també es consideren semànticament inadequades o, si més no, equívoques. D'una banda, l'adjectiu medià -ana només es defineix al diccionari normatiu com a equivalent al concepte anatòmic de sagital ("Relatiu o pertanyent al pla que divideix un cos en dues meitats simètriques, dreta i esquerra"), de manera que, a partir d'aquest sentit estricte, les solucions amb medià -ana no es podrien justificar. Tampoc es podrien justificar en el cas que s'ampliés el sentit normatiu de medià -ana a l'àmbit matemàtic, com a adjectiu relacionat amb el valor del centre d'un conjunt de dades (o sigui, relacionat amb la mediana, com median), perquè l'adjectiu s'associaria aquí amb el valor dels paràmetres (és a dir de la concentració, la dosi o el temps) i no, com és el cas, amb els efectes biològics que produeix (la meitat de la població). Probablement cal interpretar, de fet, que a la forma anglesa median lethal dose (i anàlogament en la resta de denominacions) median no és un modificador de dose, sinó que es refereix a la mediana de la població; la denominació, per tant, no s'hauria de llegir o interpretar com una dosi mediana, sinó com una dosi que és letal per a la mediana de la població (cal no oblidar que median té valor substantiu en anglès).

També s'han valorat les formes amb l'especificació 50% (és a dir, concentració letal 50%, dosi efectiva 50%, etc.), que també serien adequades i podrien considerar-se fins i tot més explicatives que les formes amb 50, però finalment s'han descartat perquè tenen menys ús que les solucions acordades.

Quant a l'ús de l'adjectiu eficaç en comptes de efectiu a concentració efectiva 50, dosi efectiva 50 i temps efectiu 50, s'opta per efectiu perquè és la forma normalment utilitzada i la que, per analogia amb l'anglès, prefereixen els especialistes. Des del punt de vista lingüístic, de tota manera, totes dues formes podrien considerar-se adequades, tenint en compte el sentit que els atorga el diccionari normatiu: efectiu -iva és "Que produeix l'efecte que hom n'espera", i eficaç, "Que té la virtut de produir l'efecte volgut".

Finalment, pel que fa a les formes abreujades (CL₅₀, DL₅₀, etc.), s'han bandejat les sigles angleses perquè, segons els especialistes, les sigles creades a partir de les denominacions catalanes són molt usuals, i perquè no s'ha pogut constatar, com ha suggerit algun expert, que les formes angleses corresponguin efectivament a símbols internacionals.

(1)Segons el diccionari Oxford: "Denoting or relating to a value or quantity lying at the midpoint of a frequency distribution of observed values or quantities, such that there is an equal probability of falling above or below it" o "The median value of a range of values".

[Acta 564, 3 d'octubre de 2013]

ca dealer [en], n m, f
es dealer
fr contrepartiste
fr négociant
it dealer
en dealer
de Dealer
de Jobber

Economia > Finances > Mercats financers

Definición

Persona o entitat que opera en mercats financers per compte propi.

ca death-metal [en], n m
es death metal, n m
fr death metal, n m
en death metal, n

Música

Definición

Estil musical derivat del heavy-metal, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una posada en escena conceptual, l'ús de veus guturals, canvis de temps freqüents i lletres relacionades amb la mort, el sofriment i la destrucció.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca debilitat, n f
ca punt feble, n m
es debilidad
es punto débil
fr faiblesse
fr point faible
en weakness

Empresa

Definición

Factor intern d'una organització que pot limitar-ne la bona marxa i la capacitat d'actuar o d'aconseguir beneficis.

Nota

La debilitat és un dels factors integrants de la matriu DAFO.

ca chaînés [fr], n m pl
ca déboulé [fr], n m
es chaîné, n m
es déboulé, n m
fr déboulé, n m
fr tours chaînés, n m pl
en chainé, n
en chaînés, n pl
en déboulé, n
en tours chaînés déboulés, n pl
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès (grafia que no s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definición

Seqüència de mitjos girs ràpids en 1a posició alternant-ne un en dehors i un altre en dedans, que aconsegueix l'efecte d'un seguit de voltes encadenades.

Nota

1. Els chaînes també poden fer-se mostrant una 5a posició.
2. La denominació chaînés prové probablement del verb francès enchaîner, que significa 'encadenar', i la denominació déboulé prové del verb francès débouler, que significa 'caure donant voltes sobre un mateix'.
3. Altres denominacions que de vegades s'utilitzen per a designar aquesta seqüència de mitjos girs, de les quals deriven les formes simples i més habituals chaînés i déboulé, són tours chaînés, chaînés déboulés i tours chaînés déboulés.

ca debrífing, n m
es debriefing, n m
fr bilan post-traumatique, n m
fr débriefing, n m
fr séance de verbalisation, n f
en critical incident stress debriefing, n
en debriefing, n
de Debriefing, n n

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental, Protecció civil, Psicologia

Definición

Intervenció psicoeducativa estructurada i de caràcter relativament breu, d'unes dues hores de durada, que es practica uns dies després d'un esdeveniment crític, de manera col·lectiva, als professionals que han dut a terme tasques d'assistència vinculades a aquest esdeveniment, per a normalitzar la seva reacció emocional i reduir-los el risc de patir seqüeles.

Nota

1. Convé distingir el debrífing del defúsing, que és una intervenció més breu i menys estructurada que es practica immediatament després de l'esdeveniment crític.
2. Actualment el debrífing també s'aplica a les víctimes directes d'una catàstrofe o d'un altre esdeveniment crític, fins i tot de manera individual, si bé aquesta pràctica s'allunya de la concepció original de la intervenció i no té el suport de tots els professionals de l'àmbit.
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme debrífing:

S'aprova el terme debrífing pels motius següents:

·és una adaptació catalana de l'anglès debriefing, especialització semàntica a partir de la forma de la llengua general to debrief, del prefix de- 'des-' + brief 'escrit, instruccions', que significa "To make or to elicit a report after a mission or event"(1);

·implica una modificació gràfica mínima respecte del substantiu anglès, que és el més utilitzat entre els especialistes;

·en aquest sentit, es considera que pot introduir-se sense gaire dificultats;

·cal tenir en compte, d'altra banda, que a l'acta núm. 267 el Consell Supervisor ja va aprovar l'adaptació del substantiu briefing (brífing) en l'àmbit de la publicitat(2), al costat dels termes relacionats brífing creatiu, brífing de mitjans, contrabrífing i contrabrífing de mitjans, formes que, malgrat que pertanyen a un altre àmbit temàtic, estan emparentades etimològicament i formalment amb el concepte de psiquiatria;

·l'adaptació del manlleu també es documenta en francès (débriefing);

·els especialistes consultats no s'han mostrat contraris a l'adaptació, malgrat que habitualment utilitzen el manlleu.

Es descarten les alternatives recapitulació, verbalització, esbravament, alleujament psicològic, desactivació emocional, buidatge emocional i intervenció immediata de suport, perquè no es consideren prou precises.

També s'ha descartat la forma desbrífing, adaptació gràfica i morfològica del manlleu (trasllat del prefix anglès de- al prefix català des-), perquè és una forma sense ús i perquè l'adaptació del prefix no afegeix transparència a la forma resultant, ja que brífing en català no té sentit genèric i és una forma coneguda només en publicitat.

(1)Wilkes, G.A.; Krebs, W.A. [eds.]. Collins English dictionary. 5th Australian ed. updated. Glasgow: Harper Collins, 2000.

(2)Es tracta d'un "Document, elaborat generalment per l'anunciant, que recull informació sobre el mercat, el producte, el consumidor, la competència, la distribució, els objectius de màrqueting, els objectius de comunicació, el pressupost de què es disposa per a fer una campanya publicitària, etc., i que es presenta a l'agència de publicitat perquè l'utilitzi com a guia d'instruccions per a elaborar l'estratègia publicitària".

[Acta 435, 7 de setembre de 2006]

ca debut, n m
es debut
fr début
en debut

Ciències de la salut > Medicina clínica

Definición

Manifestació dels primers símptomes d'una malaltia, especialment una malaltia crònica o de curs llarg.

ca debutant, n m, f
es debutante
es novato
es rookie
fr débutant
fr recrue
en rookie

Esport

Definición

Esportista durant la seva primera temporada de competició professional.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición