Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

  • ca  jazz fusió, n m
  • es  jazz fusión, n m
  • es  jazz rock, n m
  • fr  jazz fusion, n m
  • fr  jazz-rock, n m
  • en  jazz fusion, n

Música

Definición
Estil musical originat a finals dels anys seixanta del segle XX als Estats Units, que combina el jazz amb altres estils, especialment la música rock i el funk, i es caracteritza per la barreja de les estructures i les tècniques del jazz amb els instruments musicals propis del rock.

Nota

  • 1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • 2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme jazz fusió:

    D'acord amb l'ús habitual entre els especialistes, s'aprova la forma jazz fusió, traducció literal de l'anglès jazz fusion, amb manteniment de l'estructura sintàctica anglesa però explicable també formalment en català com a compost creat per l'aposició del substantiu fusió al nucli jazz.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
  • ca  jazz llatí, n m
  • es  jazz latino, n m
  • fr  latin jazz, n m
  • en  latin jazz, n

Música

Definición
Estil musical que combina ritmes i formes originàries de la música llatinoamericana, sobretot de la música caribenya, i especialment de la cubana, amb elements propis del jazz.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
jazz-funk [en] jazz-funk [en]

Música

  • ca  jazz-funk [en], n m
  • es  jazz funk, n m
  • es  jazz-funk, n m
  • fr  jazz-funk, n m
  • en  jazz funk, n

Música

Definición
Estil musical de ball originat als anys setanta del segle XX als Estats Units, que combina elements del jazz i del funk.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
jelutong jelutong

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  jelutong, n m
  • es  jelutong
  • fr  jelutong
  • en  jelutong
  • de  Jelutong

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dyera (família de les apocinàcies), principalment de l'espècie Dyera costulata, lleugera, tova, de fibra recta, amb el duramen de color marró groguenc i l'albeca poc diferenciada, emprada en fusteria interior i en la fabricació d'embalatges, mobles, joguines i talles.
jequitibà jequitibà

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

  • ca  jequitibà, n m
  • es  jequitiba
  • fr  jequitiba
  • pt  jequitibá
  • en  jequitiba
  • de  Jequitibá

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definición
Fusta procedent del Brasil que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cariniana (família de les lecitidàcies), principalment de l'espècie Cariniana legalis, semipesant, semidura, de fibra recta, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca poc diferenciada, emprada en la fabricació de mobles, joguines, talons de sabata, llapis i pals d'escombra.
jerarquia de les necessitats humanes jerarquia de les necessitats humanes

Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

  • ca  piràmide de Maslow, n f
  • ca  jerarquia de les necessitats humanes, n f sin. compl.
  • es  jerarquía de las necesidades humanas, n f
  • es  pirámide de Maslow, n f
  • fr  hiérarchie des besoins selon Maslow, n f
  • en  hierarchy of needs, n
  • en  Maslow's hierarchy of needs, n
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Sociologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N + SPrep amb nom propi)**

Definición
Teoria psicològica que afirma que les necessitats humanes s'ordenen jeràrquicament i que fins que no s'ha satisfet una necessitat d'ordre inferior no se'n manifesta una d'ordre superior.

Nota

  • 1. La piràmide de Maslow és una teoria formulada pel psicòleg nord-americà Abraham Harold Maslow (1908-1970) a l'article "A Theory of Human Motivation", publicat el 1943 a Psychological Review.
  • 2. A la piràmide de Maslow, les necessitats s'ordenen en cinc nivells jeràrquics: necessitats fisiològiques (aire, aigua, aliment, sexe, etc.), necessitats de seguretat (protecció, estabilitat, ordre, etc.), necessitats de pertinença (afecte, amistat, integració social, etc.), necessitats d'estima (prestigi, reconeixement, èxit, etc.) i necessitats d'autorealització.
jeté jeté

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

  • ca  jeté, n m
  • es  jeté, n m
  • fr  jeté, n m
  • en  jeté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definición
Salt d'un peu a l'altre que s'inicia amb el llançament enèrgic d'una de les dues cames en qualsevol direcció i a diferents altures.

Nota

  • Hi ha diferents tipus de jetés: per exemple, el jeté simple, el grand jeté, el grand jeté développé o el grand jeté entrelacé.
  • 2. La denominació jeté prové del verb francès jeter, que significa 'llançar'.
jeté simple jeté simple

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès**

  • ca  jeté simple, n m
  • ca  petit jeté, n m sin. compl.
  • es  jeté, n m
  • es  petit jeté, n m
  • fr  jeté simple, n m
  • fr  petit jeté, n m
  • en  jeté, n
  • en  jeté ordinaire, n
  • en  pas jeté, n
  • en  petit jeté, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del francès**

Arts > Dansa, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat del francès**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat del francès**

Definición
Salt que s'inicia amb el llançament enèrgic d'una de les dues cames a 45° en qualsevol direcció i finalitza sobre aquesta mateixa cama, mentre l'altra cama acaba en una posició de cou-de-pied davant o darrere.

Nota

  • Si el jeté simple es fa amb desplaçament s'anomena jeté simple porté (o petit jeté porté).
jiaozi [zh] jiaozi [zh]

Alimentació

  • ca  cresta xinesa, n f
  • ca  jiaozi [zh], n m sin. compl.
  • es  empanadilla al vapor, n f
  • es  jiaozi, n m
  • fr  jaozi, n m
  • fr  jiaozi, n m
  • it  jiaozi, n m
  • en  Chinese dumpling, n
  • en  jaozi, n
  • en  jiaozi, n
  • zh  饺子, n
  • zh  jiǎozi ·, n

Alimentació

Definición
Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de cresta, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn, generalment de porc, i verdura, que es consumeix bullida, al vapor o fregida i generalment acompanyada de salsa de soia.

Nota

  • 1. Les crestes xineses també es farceixen de vedella, pollastre, gambes o peix. La verdura sol ser, bàsicament, col xinesa i porradell.
  • 2. La denominació jiaozi correspon a la forma destonalitzada de jiǎozi, denominació xinesa transcrita segons el sistema pinyin.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cresta xinesa (sin. compl. jiaozi):

    S'aproven les denominacions cresta xinesa i jiaozi (aquesta segona, manlleu del xinès, com a sinònim complementari) pels motius següents:

    Pel que fa a cresta xinesa,

    ·es considera una alternativa catalana viable al manlleu del xinès jiǎozi, força conegut;

    ·ja té un cert ús en català;

    ·és una denominació descriptiva, basada en la forma d'aquest tipus de pasta;

    ·es creu que pot ser una denominació útil en contextos de divulgació o en què el nom originari es desconegui (per exemple, en cartes de restaurants o en llibres de cuina);

    ·en altres llengües també s'han documentat designacions alternatives similars, al costat del manlleu.

    El fet que cresta s'associï habitualment en català a una pasta diferent de la dels jiaozis, feta amb ous i generalment fregida,(1) es considera que no impedeix l'ús d'aquest substantiu com a nucli de la nova denominació, ja que una de les característiques principals dels jiaozis és que tenen forma de cresta. L'especificador xinesa, a més, aclareix que no es tracta d'una cresta convencional i remet el concepte a la cultura de procedència.

    Les formes ravioli xinès i mitjalluna xinesa, que també s'han valorat com a denominacions alternatives al manlleu, s'han descartat perquè es considera que el nucli cresta descriu més bé el concepte. També s'ha desestimat la forma cresta al vapor, que no és prou adequada perquè els jiaozis també es poden fer fregits i bullits.


    Quant a jiaozi, transcripció destonalitzada de jiǎozi (transcripció estricta de la forma xinesa segons el sistema pinyin),

    ·és la denominació originària d'aquest tipus de pasta i la més coneguda internacionalment;

    ·s'identifica inequívocament amb el concepte;

    ·ja es documenta en català i també en la resta de llengües.

    D'acord amb el criteri habitual del Consell Supervisor, s'acorda, en aquest cas, d'indicar la llengua de procedència del manlleu (zh, xinès), tenint en compte que la pronúncia xinesa del mot no coincideix amb la pròpia i espontània d'un parlant català (jiǎozi es pronuncia en xinès [tɕjɑutsɿ]).

    En favor de la simplificació, es descarta la forma jiǎozi, transcripció estricta del xinès.

    La forma japonesa gyoza (transcripció simplificada de gyōza, adaptació japonesa de jiǎozi), molt coneguda també, designa un producte molt similar típic del Japó. Segons algunes fonts, però, les gyozes tenen certes peculiaritats que les distingeixen dels jiaozis (són menys especiades i més fines). Per aquest motiu, s'ha descartat també la sinonímia entre jiaozi i gyoza.

    S'accepta el manlleu jiaozi al costat de cresta xinesa, perquè és una forma coneguda internacionalment, que vehicula un concepte emblemàtic de la gastronomia xinesa conegut també ja a casa nostra i, en general, a Occident. D'acord amb el criteri seguit habitualment pel Consell Supervisor en aquests casos, però, es prioritza l'alternativa catalana (cresta xinesa), a fi de donar-hi la màxima difusió.

    (1) Segons el diccionari normatiu, cresta és, concretament, "Pasta de forma semblant a una cresta de gall elaborada amb farina, ous, mantega i aigua, farcida i fregida en l'àmbit de la cuina".

    [Acta 604, 1 d'abril de 2016]
  • ca  autonomació, n f
  • ca  jidoka, n m sin. compl.
  • es  autonomación, n f
  • es  jidoka
  • fr  autonomation, n f
  • fr  jidoka, n m
  • it  autonomazione
  • it  jidoka
  • pt  autonomação
  • pt  jidoka
  • en  autonomation
  • en  jidoka

Empresa > Producció

Definición
Incorporació en els sistemes de fabricació automàtica de dispositius de control intel·ligents que permeten aturar la producció en cas d'incident, ja sigui de manera totalment automàtica o bé amb la intervenció d'operaris.