Neoloteca

ca nano-, pfx
es nano-, pfx
fr nano-, pfx
it nano-, pfx
en nano-, pfx

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una àrea del coneixement s'ocupa d'estructures de dimensions nanomètriques.

Nota

Per exemple, són mots formats amb aquesta forma prefixada nanotecnologia, nanociència o nanoelectrònica.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec nánnos, amb el significat genèric de 'nan', i també per a fer referència al submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat, que és el significat que té habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nanòmetre, que és la unitat de mesura de referència de la nanotecnologia.

Més concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'àmbit de la nanotecnologia que una estructura és de dimensions nanomètriques (o que un objecte conté estructures d'aquestes dimensions) i també que una àrea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aquí la denominació nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogràfiques d'altres llengües, per exemple en anglès al diccionari Merriam-Webster(1), en què es documenten els significats següents per al formant nano-: "one billionth (10⁻⁹) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en italià al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats següents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

(1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
<www.merriam-webster.com/>
(2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca nano-, pfx
es nano-, pfx
fr nano-, pfx
it nano-, pfx
en nano-, pfx

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Forma prefixada del mot grec nánnos, 'nan', que indica que una estructura és de dimensions nanomètriques o que un objecte conté estructures de dimensions nanomètriques.

Nota

Per exemple, són noms formats amb aquesta forma prefixada nanopartícula, nanomaterial o nanoxip.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanoxip i el formant nano-:

El Consell Supervisor dona el vistiplau a la denominació nanoxip per a designar un xip amb components de dimensions nanomètriques (i no un xip de dimensions nanomètriques), com expliquen els especialistes assistents a la sessió de normalització, i proposa de recollir els diferents usos concrets que té el formant nano- en l'àmbit de la nanotecnologia.

El formant nano- es recull en el diccionari normatiu com a forma prefixada del mot grec nánnos, amb el significat genèric de 'nan', i també per a fer referència al submúltiple d'una unitat equivalent a la mil milionèsima part d'aquesta unitat, que és el significat que té habitualment en metrologia i que ha donat lloc a la forma nanòmetre, que és la unitat de mesura de referència de la nanotecnologia.

Més concretament, la forma prefixada nano- ha passat a indicar en l'àmbit de la nanotecnologia que una estructura és de dimensions nanomètriques (o que un objecte conté estructures d'aquestes dimensions) i també que una àrea del coneixement s'ocupa d'aquest tipus d'estructures (d'aquí la denominació nanotecnologia). Aquestes noves accepcions del formant nano- ja es recullen en algunes obres lexicogràfiques d'altres llengües, per exemple en anglès al diccionari Merriam-Webster(1), en què es documenten els significats següents per al formant nano-: "one billionth (10⁻⁹) part of","nanoscale" i "nanotechnology"; d'una manera similar, en italià al diccionari Lo Zingarelli 2008(2) es recullen, entre d'altres, els significats següents de nano-: "Anteposto a parole della terminologia scientifica, significa 'che ha il nanometro come ordine di grandezza delle misure': nanotecnologia, nanoelettronica" i "In parole composte della terminologia tecnica, significa 'miniaturizzato', 'di dimensioni piccolissime': nanotubo".

(1)Merriam-Webster Online [en línia]. Springfield: Merriam-Webster, cop. 2012.
<www.merriam-webster.com/>
(2)ZINGARELLI, Nicola. Lo Zingarelli 2008: Vocabolario della lingua italiana. Bologna: Zanichelli, 2007.

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca nanoempremtació, n f
es nanoindentación
fr nano-indentation
fr nanopénétration
en nano-indentation
en nanoindentation
en nanopenetration

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Tècnica que consisteix a aplicar una pressió a escala nanomètrica sobre un material, mitjançant una micropunta, per mesurar-ne algunes de les propietats, especialment la duresa, o bé per conferir-li una determinada propietat.

Nota

La micropunta amb què es realitza la nanoempremtació forma part d'un nanoempremtador.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

(1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
<oxforddictionaries.com/>

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca nanoempremtador, n m
es nanoindentador
fr nano-indenteur
fr nanopénétrateur
en nano-indenter
en nanoindentation system
en nanoindenter

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Instrument utilitzat en la nanoempremtació.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes nanoempremtació i nanoempremtador:

El Consell Supervisor ratifica la decisió acordada a la sessió de normalització i aprova la fixació de les denominacions neològiques nanoempremtació i nanoempremtador com a alternatives a les denominacions habituals entre els especialistes, nanoindentació i nanoindentador, calcs de les formes angleses nanoindentation i nanoindenter, respectivament.

El verb anglès to indent (del qual deriven les formes indentation i indenter) prové de la forma medieval anglesa endenten, formada al seu torn sobre la base llatina dent; en llengua general, to indent significa "Form deep recesses or notches in a line or surface"(1). En català els diccionaris lexicogràfics no recullen formes de la família etimològica de indent, per la qual cosa les denominacions nanoindentació i nanoindentador no es poden considerar adequades.

Les formes nanoempremtació i nanoempremtador, que estan formades sobre la base del verb empremtar (segons el diccionari normatiu, "Deixar una empremta (sobre algun cos)", i una empremta és el "Senyal que un cos premut contra un altre de més tou deixa sobre aquest"), es poden considerar semànticament adequades, per tal com fan referència a una tècnica i a un instrument que deixen com a resultat una empremta en un material.

Es descarten les alternatives nanopenetració i nanopenetrador, que s'han documentat amb aquest sentit en alguna font, perquè no tenen l'aval dels especialistes assistents a la sessió de normalització, la majoria dels quals considera que es pot realitzar una nanoempremtació sense que hi hagi penetració en el material.

(1)Oxford dictionnaries [en línia]. [S.l.]: Oxford University Press, cop. 2012.
<oxforddictionaries.com/>

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca nanolitografia, n f
es litografía a escala nanométrica
es nanolitografía
fr lithographie à l'échelle nanométrique
fr nanolithographie
it nanolitografia
en nanolithography
en nanoscale lithography
de Nanolithographie

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Tècnica de gravació de circuits integrats o d'altres estructures d'escala nanomètrica a la superfície d'un material.

ca nanolitografia de ploma, n f
es nanolitografía de pluma mojada
es nanolitografía por dip-pen
fr lithographie stylo à plume
fr nanolithographie stylo à plume
en dip pen nanolithography
en DPN sigla

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Nanolitografia consistent a dipositar una solució de molècules sobre un substrat amb la punta d'un microscopi de forces atòmiques, que permet produir una estructura nanomètrica a partir del traç que formen les molècules en agrupar-se.

Nota

La forma anglesa dip pen nanolithography i la sigla corresponent DPN provenen de la marca comercial Dip Pen Nanolitography, registrada per l'empresa nord-americana NanoInk.

ca nanomaterial, n m
es nanomaterial, n m
fr nanomatériau, n m
en nanomaterial, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Medi ambient > Gestió ambiental, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición

Material natural o fabricat que conté partícules que mesuren entre 1 i 100 nanòmetres.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme nanomaterial

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma nanomaterial.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada, creada sobre la base material amb adjunció de la forma prefixada d'origen grec nano-, que significa 'nan' i fa referència a estructures de dimensions nanomètriques o també, com en aquest cas, a objectes que contenen partícules o estructures de dimensions nanomètriques. (1)

·És una forma ja utilitzada amb normalitat.

·Es documenta en fonts terminològiques i especialitzades.

·Té el vistiplau dels especialistes.

·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

(1) La forma prefixada nano- va ser normalitzada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 546, del 17 de maig de 2012, amb dos significats possibles: d'una banda per a indicar "que una estructura és de dimensions nanomètriques o que un objecte conté estructures de dimensions nanomètriques" (per exemple, nanopartícula i nanoxip, respectivament) i, de l'altra, per a indicar "que una àrea del coneixement s'ocupa d'estructures de dimensions nanomètriques" (per exemple, nanotecnologia o nanoelectrònica).

[Acta 705, 17 d'abril de 2023]

ca nanopartícula, n f
es nanopartícula
es partícula nanométrica
fr nanoparticule
fr particule nanométrique
en nanoparticle
en nanoscale particle

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Partícula formada per àtoms o molècules que té com a mínim una de les dimensions compresa entre 1 i 100 nanòmetres, la qual presenta propietats fisicoquímiques particulars.

Nota

Les nanopartícules es classifiquen, segons l'origen, en nanopartícules de disseny, nanopartícules incidentals i nanopartícules naturals.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca nanopartícula de disseny, n f
es nanopartícula artificial
es nanopartícula manufacturada
fr nanoparticule de synthèse
fr nanoparticule intentionnelle
fr nanoparticule manufacturée
en engineered nanoparticle
en manmade nanoparticle
en manufactured nanoparticle

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Nanopartícula creada artificialment amb l'objectiu d'explotar-ne unes determinades propietats.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme nanopartícula de disseny:

Es descarten les formes nanopartícula manufacturada i nanopartícula de síntesi com a equivalents a l'anglès engineered nanoparticle, perquè podrien fer referència a nanopartícules artificials obtingudes en el transcurs d'un procés (nanopartícules residuals) i no per fer-ne un ús concret.

Es considera que la denominació nanopartícula de disseny és semànticament més adequada, ja que dona la idea que aquest tipus de nanopartícula es projecta d'acord amb la funcionalitat que se li vol donar.

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

ca nanopartícula incidental, n f
es nanopartícula incidental
fr nanoparticule anthropique
fr nanoparticule générée indirectement
fr nanoparticule non intentionnelle
en incidental nanoparticle
en unwanted nanoparticle
en waste nanoparticle

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definición

Nanopartícula generada de manera involuntària per l'activitat humana, sovint com a residu d'un procés industrial.

Nota

De vegades també es denomina nanopartícula incidental qualsevol nanopartícula que no sigui una nanopartícula de disseny.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

[Acta 546, 17 de maig de 2012]

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota