Neoloteca

ca lulo, n m
ca naranjilla [es], n f sin. compl.
es lulo
es naranjilla
es naranjillo
es toronja
fr lulo
fr morelle de Quito
fr naranjilla
fr naranrille
it lulo
en lulo
en naranjilla
en naranrilla
en Quito orange
de Lulo
nc Solanum quitoense

Botànica

Definición

Arbust perenne de la família de les solanàcies, originari de les terres andines, sobretot de l'Equador i Colòmbia, de grans fulles oblongues verdes i violades i flors blanques i malves, que es cultiva pel seu fruit comestible.

Nota

El fruit del lulo s'anomena també lulo o naranjilla.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sinònim complementari de la primera) com a designacions de l'espècie botànica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

·són dues de les formes amb què es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als països d'origen, Colòmbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

·són designacions també conegudes i documentades en la resta de llengües (francès, anglès, etc.);

·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

La forma taronja de Quito, que també s'ha valorat i es documenta en altres llengües (Quito orange en anglès), s'ha descartat perquè és menys precisa que les formes aprovades i és botànicament poc consistent, ja que la taronja pertany al gènere Citrus, mentre que el lulo pertany al gènere Solanum, de la mateixa família (rutàcies) però més proper al tomàquet. La forma tomàquet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en català ni en les altres llengües. La forma morella de Quito, finalment, que també s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix gènere) es documenta poc i és, per tant, una designació menys popular que lulo i naranjila.

(1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/>

[Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

ca lulo, n m
ca naranjilla [es], n f sin. compl.
es lulo
es naranjilla
es naranjillo
es toronja
fr lulo
fr morelle de Quito
fr naranjilla
fr naranrille
it lulo
en lulo
en naranjilla
en naranrilla
en Quito orange
de Lulo

Botànica, Fruita fresca. Fruita seca

Definición

Fruit del lulo, de forma rodona i pell de color taronja brillant, amb la polpa verda i gelatinosa i amb llavors petites i molt nombroses, que s'utilitza en l'elaboració de sucs i dolços.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lulo (sin. compl. naranjilla):

S'aproven les forma lulo i naranjilla (la segona com a sinònim complementari de la primera) com a designacions de l'espècie botànica Solanum quitoense i del fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:

·són dues de les formes amb què es coneix aquesta planta (i el fruit corresponent) als països d'origen, Colòmbia (lulo) i l'Equador (naranjilla);

·són designacions també conegudes i documentades en la resta de llengües (francès, anglès, etc.);

·totes dues formes es documenten ja en fonts catalanes; lulo es recull, específicament, a la Gran enciclopèdia catalana(1);

·tenen el vistiplau dels especialistes.

S'opta per donar prioritat a lulo perquè -a diferència de naranjilla, que conté un fonema aliè al sistema del català (/X/)- és una forma que es pot incorporar fàcilment al sistema fònic i gràfic de la llengua.

La forma taronja de Quito, que també s'ha valorat i es documenta en altres llengües (Quito orange en anglès), s'ha descartat perquè és menys precisa que les formes aprovades i és botànicament poc consistent, ja que la taronja pertany al gènere Citrus, mentre que el lulo pertany al gènere Solanum, de la mateixa família (rutàcies) però més proper al tomàquet. La forma tomàquet de Quito, al seu torn, no es documenta, ni en català ni en les altres llengües. La forma morella de Quito, finalment, que també s'ha valorat (morella s'aplica a altres plantes de fruits similars del mateix gènere) es documenta poc i és, per tant, una designació menys popular que lulo i naranjila.

(1)Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. <www.enciclopedia.cat/>

[Acta 552, 18 d'octubre de 2012]

ca narrativa de marca, n f
ca relat de marca, n m
es narrativa de marca, n f
es storytelling, n m
fr mise en récit, n f
fr récit de marque, n m
fr storytelling, n m
en brand storytelling, n
en storytelling, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès (RECONSIDERACIÓ)**

Comunicació > Publicitat, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d'una marca, amb l'objectiu d'establir un vincle emocional amb el públic objectiu i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme relat de marca

S'aprova la forma relat de marca pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès storytelling (literalment, 'narració d'una història'), molt introduït dins l'àmbit del màrqueting i la publicitat;

·és una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament, que pot associar-se sense gaire dificultat amb el concepte i amb la denominació anglesa de partida, a la qual remet de manera clara (un relat és, segons el diccionari normatiu, una "Relació de fets reals o imaginaris");

·el complement de marca acota l'àmbit d'especialitat del nucli (relat) i és escaient tenint en compte que una marca és, segons el diccionari normatiu, el "Signe distintiu d'una empresa, d'una institució i especialment d'un producte o d'un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d'ambdós", i també, per extensió, l'empresa, la institució i, fins i tot, el producte o el servei al qual es refereix aquest signe ("Empresa que fabrica productes de marca" i "Producte de marca", segons defineix el GDLC-E(1));

·és una forma coherent amb altres termes relacionats del mateix sector, i igualment normalitzats pel Consell Supervisor, com ara contingut de marca, entreteniment de marca o joc de marca;

·té el vistiplau d'especialistes del sector, que consideren que és una bona solució i que, encara que storytelling és una forma molt estesa i el món de la publicitat i el màrqueting és especialment procliu als anglicismes, pot tenir èxit si se'n fa una bona difusió.

Es descarta l'acceptació del manlleu perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació.

Les formes relat corporatiu i relat publicitari, que també s'han valorat, s'han descartat perquè es creu que els adjectius corporatiu i publicitari són menys escaients en aquest cas que el complement de marca: corporatiu -iva ("Relatiu o pertanyent a una corporació", és a dir, a un "Grup organitzat de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d'obligacions, de privilegis", segons el diccionari normatiu) és una forma massa restrictiva i no permetria incloure, per exemple, els relats de marca referits a territoris o a productes concrets; l'adjectiu publicitari -ària, d'altra banda, s'associa a recursos més tradicionals.

Altres formes que s'han valorat però que s'han descartat en favor de la forma aprovada, per motius fonamentalment semàntics o de precisió són: narrativa i narració d'històries (són formes massa genèriques), narració de marca (el nucli relat es considera més escaient i té més suport entre els especialistes), art del relat, art de la narració, art d'explicar històries i màrqueting narratiu.

(1)Diccionari.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2013. <www.diccionari.cat/>

[Acta 563, 12 de setembre de 2013]

Revisió del terme relat de marca

Per motius semàntics i d'ús s'afegeix la forma narrativa de marca com a sinònim de relat de marca. Veg. també el terme relacionat relat de marca ("Història real o de ficció creada mitjançant la narrativa de marca").

[Acta 674, 10 de març de 2021]

ca narrativa de realitat virtual, n f
ca relat de realitat virtual, n m
es narración de historias de realidad virtual, n f
es narrativa de realidad virtual, n f
fr mise en récit immersive, n f
fr storytelling immersif, n m
en immersive storytelling, n
en VR storytelling, n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**

Definición

Art de crear continguts i històries en entorns immersius, de manera que l'usuari és part activa d'allò que s'esdevé.

ca narrativa per desplaçament, n f
es scrollytelling, n m
fr scrollytelling, n m
en scrollytelling, n

Sistemes d'informació

Definición

Tècnica de narració consistent a comunicar una història mitjançant una seqüència d'elements audiovisuals que van apareixent a la pantalla a mesura que l'usuari es desplaça per la pàgina i hi interactua.

Nota

1. Els elements audiovisuals poden ser gràfics, vídeos, animacions, fotografies, text, etc.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme narrativa per desplaçament:

S'aprova la denominació narrativa per desplaçament pels motius següents:

·és una alternativa catalana a l'anglicisme scrollytelling (mot creuat de to scroll 'desplaçar-se' i storytelling 'narració'), que està força introduït entre els especialistes;

·és una forma lingüísticament adequada, descriptiva del concepte;

·presenta un cert paral·lelisme amb la forma narrativa transmèdia, forma normalitzada pel Consell Supervisor (acta núm. 573) com a alternativa a transmedia storytelling(1);

·els especialistes hi donen el vistiplau.

(1)Es tracta d'una tècnica consistent a comunicar una història a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d'interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de tal manera que l'univers narratiu complet es construeix amb la suma de tots aquests continguts.

[Acta 642, 7 de novembre de 2018]

ca narrativa transmèdia, n f
es narración transmedia, n f
es narrativa transmedia, n f
fr mise en récit transmédia, n f
fr narration transmédia, n f
fr transmédia, n m
en transmedia, n
en transmedia narrative, n
en transmedia storytelling, n
en crossmedia, n sin. compl.

Empresa > Comunicació empresarial, Comunicació

Definición

Tècnica consistent a comunicar una història a través de diversos mitjans, expandint-ne el contingut segons les característiques i les possibilitats d'interacció de cada mitjà i amb les aportacions dels usuaris, de tal manera que l'univers narratiu complet es construeix amb la suma de tots aquests continguts.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de màrqueting digital de la sessió de normalització del dia 21 de març de 2014:

El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes, tenint en compte els motius següents:

·la majoria de denominacions proposades són formes catalanes descriptives dels conceptes que designen, adequades lingüísticament i paral·leles a les formes utilitzades en les altres llengües romàniques: comunitat virtual, gestor de comunitats, màrqueting digital, monetització, posicionament digital, transmèdia, etc.;

·si bé un nombre important de casos són clarament d'influència anglesa, o directament calcs de l'anglès, poden explicar-se també des del català i considerar-se, per tant, adequats en aquesta llengua: audiència digital, comunitat de marca, curador de continguts, experiència de marca, màrqueting de cercadors, màrqueting de mitjans socials, posicionament digital, publicitat nativa, transmèdia, etc.;

·moltes de les denominacions triades ja tenen ús en català: màrqueting mòbil, cura de continguts, comunitat virtual, posicionament digital, etc.;

·només s'ha recorregut al manlleu en els casos en què aquesta denominació és pràcticament internacional (és el cas, per exemple, de les sigles SEM, SEO, SEA o ROI);

·en la majoria de casos, però, malgrat l'ús habitual de les denominacions angleses, els especialistes han optat per l'adopció d'alternatives catalanes, quan han considerat que tenen possibilitats reals d'implantació; és el cas, per exemple, de curador de continguts (per a content curator), examen in situ (per a showrooming), gestor de comunitats (per a community manager), ludificació (per a *gamificació, de l'anglès gamification) o mitjans socials (per a social media).

Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, majoritàriament avalats també posteriorment per especialistes:

·la substitució de la denominació escenari de marca, proposada pels especialistes com a alternativa al calc *territori de marca (de l'anglès brand territory), per espai de marca, que és una solució semànticament més acostada a la designació anglesa i amb un abast figurat similar;

·la substitució del manlleu engagement, malgrat que és molt emblemàtic en l'àmbit i està força implantat, per l'alternativa catalana compromís, que es considera que vehicula de manera adequada el concepte i evita la incorporació d'un manlleu que, pel sentit genèric que té, podria estendre's fàcilment, sense necessitat real, a altres àmbits d'especialitat;

·la substitució del calc publicitat comportamental (de l'anglès behavioral advertising) per publicitat conductual, que es considera una solució més natural en català i més adequada lingüísticament.

·la substitució del calc optimització per a cercadors (de search engine optimization (SEO)) per optimització natural, que malgrat que és igualment un calc de l'anglès (de natural optimization) és una solució ja utilitzada i més precisa semànticament;

·la substitució del calc de l'anglès retorn d'inversió (de return on investment) per rendibilitat de la inversió, que és una forma més precisa i ja usual en l'àmbit de l'economia i les finances.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes transmèdia i multisuport :

El Consell Supervisor opta finalment per recollir una distinció conceptual entre transmèdia (transmedia, en anglès) i multisuport (crossmedia, en anglès), tenint en compte l'opinió dels experts en aquesta matèria, que confirmen que la diferència existeix malgrat que crossmedia s'utilitza també sovint amb el sentit de transmedia, que és la tècnica narrativa més innovadora i a la qual es tendeix actualment en l'àmbit del màrqueting.

Observacions del Consell Supervisor sobre els termes transmèdia i multisuport (crossmedia, en anglès):

Des del punt de vista lingüístic, transmèdia és un adjectiu neològic manllevat de l'anglès però explicable també des del català. És paral·lel, de fet, a les formes ja normatives hipermèdia i multimèdia, creades sobre el substantiu anglès media 'mitjans' (com transmèdia) amb adjunció dels prefixos cultes hiper- (del grec) i multi- (del llatí), respectivament. En aquest cas, el prefix és trans-, d'origen llatí, que significa 'més enllà de', i està motivat pel fet que en la narrativa transmèdia la història global resultant va més enllà de cadascun dels mitjans pels quals es transmet; és, de fet, la suma de les històries de cada mitjà, les quals incorporen alhora l'univers creat pels usuaris.

Pel que fa, específicament, a l'alternativa a transmedia storytelling o transmedia narrative, s'opta finalment per narrativa transmèdia i no pas per relat transmèdia, com s'havia acordat inicialment (tenint en compte el concepte relacionat relat de marca, aprovat pel Consell Supervisor a l'acta
núm. 563), per dos motius:

-perquè narrativa transmèdia és la denominació més estesa en àmbits acadèmics, segons els especialistes en aquesta matèria;

-perquè es considera que en aquest cas el nucli narrativa ("Narració", segons el diccionari normatiu, és a dir, "Acció de narrar, l'efecte", i també "Conjunt de gèneres narratius") s'adequa més bé al concepte, que fa referència a una tècnica de difusió d'històries i no pas a l'expressió concreta d'aquesta tècnica; és a dir, relat transmèdia podria ser una denominació adequada referida a les històries concretes (els relats) que sorgeixen de la narrativa transmèdia (relat és una "Relació de fets reals o imaginaris" i també una "Obra narrativa en prosa d'extensió inferior a la novel·la", segons el diccionari normatiu); com a tècnica, en canvi, és clarament preferible la forma narrativa.

Pel que fa, d'altra banda, a l'adjectiu multisuport, s'aprova pels motius següents:

-és una alternativa catalana al manlleu anglès crossmedia (del prefix anglès cross-, que vol dir 'a través de', o també 'entre' o 'mútuament');

-és una forma lingüísticament adequada, creada sobre el prefix d'origen llatí multi- 'molts' i el substantiu suport ("Material o aparell emprat per a enregistrar informació", segons el diccionari normatiu), també d'origen llatí;

-és semànticament motivada i s'identifica sense dificultats amb el concepte, malgrat que l'anglicisme és la denominació habitual;

-es documenta, anàlogament, en francès.

S'ha descartat, com a alternativa a crossmedia, la forma multimèdia perquè ja designa un altre concepte relacionat. Segons el diccionari normatiu, multimèdia significa "Que combina diversos mitjans tècnics de comunicació d'informació", però s'associa fonamentalment, segons els experts consultats, amb la informació que es difon en un suport únic (CDROM, web, etc.) però que integra dades de naturalesa diversa (so, text, imatge, vídeo, etc.), mentre que multisuport s'aplicaria a informació que es difon a través de diversos mitjans.

També s'han tingut en compte, com a alternatives a crossmedia, les formes plurimèdia i plurisuport, però s'han descartat en favor de multisuport, que presenta analogia amb la designació francesa i es considera que pot tenir més possibilitats d'èxit.

[Acta 573, 10 d'abril de 2014]

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca papallona del lledoner, n f
ca nassuda del lledoner, n f sin. compl.
es repicoteada, n f
fr echancré, n m
it libitea del bagolaro, n f
en nettle-tree butterfly, n
nc Libythea celtis

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Nimfàlids > Libiteïns > Libythea

Nota

Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

ca nat nada, adj
es nato
fr de droit
fr de naissance
en inherent to the office

Dret

Definición

Dit del títol o el càrrec que es té pel sol fet de tenir-ne un altre.

ca postura del rei ballarí, n f
ca nata-rajàssana, n m sin. compl.
es postura del rey bailarín, n f
en lord of the dance pose, n
sa naṭa-rājāsana, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definición

Postura en què el iogui es manté dret, aguantant-se sobre una cama, amb l'altra cama flexionada enrere en angle recte, agafant el peu alçat amb la mà de la mateixa banda per darrere l'esquena i amb l'altre braç estirat endavant o enlaire.

Nota

1. La postura del rei ballarí es fa primer amb la cama i el braç d'un costat i després amb la cama i el braç de l'altre costat.
2. La forma nata-rajàssana prové del sànscrit naṭa-rājāsana, denominació constituïda pels formants naṭa 'ballarí' o 'dansaire', rājan 'rei' (en referència a un dels atributs del deu Xiva, que balla) i āsana 'postura'.

ca natàlids, n m pl
nc Natalidae

Zoologia > Mamífers

Definición

Família de mamífers de l'ordre dels quiròpters.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición