Què és l'accentisme?

accentisme

Quan es produeix una discriminació per raó de gènere, d’ètnia, de religió o de lloc d’origen ens n’adonem de seguida i la denunciem. Però hi ha altres classes de discriminació que de vegades costen de veure, perquè històricament s’han considerat comportaments naturals, normals. Una d’aquestes discriminacions és l’accentisme, l’actitud o comportament discriminatori envers una persona a causa de l’accent amb el qual s’expressa, en la seva llengua materna o en una segona llengua, que li ocasionen un perjudici.

Els judicis de valor sobre l’accent d’una persona són prejudicis. No cal posar exemples perquè a mesura que aneu llegint aquest text us en van venint al cap, un darrere l’altre. I, com hem dit més amunt, això es pot donar en una mateixa llengua —els accents més “nobles” i els accents que “fan riure”—, i també en l’accent amb què una persona s’expressa en una llengua que no és la seva, encara que en tingui un domini excel·lent.

El terme accentisme està format a partir del nucli accent —entonació particular, manera de pronunciar peculiar— i l’adjunció del sufix -isme, paral·lelament a les formes de l’anglès accentism i del francès accentisme. El castellà ha optat per la forma hablismo.

Trobareu la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Consulteca, el diccionari que recull les fitxes terminològiques elaborades pel TERMCAT a partir de les consultes fetes pels usuaris al Servei de Consultes.