Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca dolmen, n m
ca arca, n f sin. compl.
es dolmen
en dolmen

<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures funeràries>

Definició

Tomba megalítica.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca entornpeu, n m
es zanca
es zanquín
fr limon
en stringer

<Fusteria > Construccions > Escales i baranes>

Definició

Peça generalment de fusta que, a la part inferior de les baranes d'algunes escales, limita l'amplada del graó i pot fer de suport de la barana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca entornpeu, n m
es banzo, n m
es gualdera, n f
es limón, n m
es zanca, n f
fr limon, n m
fr limon d'escalier, n m
en carriage, n
en stair stringer, n
en string, n
en stringer, n
eu bantzu, n
eu zango, n
eu zankabe, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca entornpeu a l'anglesa, n m
es zanca a la inglesa, n f
es zanca abierta, n f
es zanca de cremallera, n f
fr crémaillère, n f
fr limon à crémaillère, n m
fr limon à l'anglaise, n m
fr limon en crémaillère, n m
en bridgeboard, n
en cut string, n
en open string, n
en open stringer, n
eu bantzu ireki, n
eu ingeles erako bantzu, n
eu zango ingles, n
eu zango ireki, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca entornpeu a la francesa, n m
es zanca a la francesa, n f
es zanca cerrada, n f
es zanca corrida, n f
es zanca recta, n f
fr limon à la française, n m
fr limon droit, n m
en close string, n
en close stringer, n
en closed stair string, n
en closed stringer, n
en curb string, n
en curb stringer, n
en housed string, n
eu frantziar erako bantzu, n
eu zango frantses, n
eu zango itxi, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca abarta, n f sin. compl.
ca barça, n f sin. compl.
ca mora (fruit), n f sin. compl.
ca romeguer, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca aristol, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzers, n m pl alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
ca abarsa, n f var. ling.
ca abarser, n m var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca asbraser, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca esbarger, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
nc Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca abarta, n f sin. compl.
ca barça, n f sin. compl.
ca mora (fruit), n f sin. compl.
ca romeguer, n m sin. compl.
ca romeguera, n f sin. compl.
ca abarter, n m alt. sin.
ca arça, n f alt. sin.
ca arces, n f pl alt. sin.
ca aristol, n m alt. sin.
ca barder, n m alt. sin.
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzer de mores, n m alt. sin.
ca esbarzers, n m pl alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca morillera, n f alt. sin.
ca romeguera bicolor, n f alt. sin.
ca abarsa, n f var. ling.
ca abarser, n m var. ling.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca asbraser, n m var. ling.
ca barges, n f pl var. ling.
ca barsa, n f var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barsiguera, n f var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca esbarger, n m var. ling.
ca esbarges, n f pl var. ling.
ca esbarser, n m var. ling.
ca romiguera, n f var. ling.
ca rominguera, n f var. ling.
ca varder, n m var. ling.
ca verder, n m var. ling.
nc Rubus L. subgen. Rubus

<Botànica > rosàcies>

Nota

La denominació bardissa (i barder) fa referència més estrictament a la formació vegetal o «conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços» (DIEC2-E).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca escala de caragol amb ull, n f
ca escala d'ull, n f sin. compl.
ca escala helicoidal, n f sin. compl.
es escalera colgada
es escalera de caracol con eje abierto
es escalera de caracol con ojo
es escalera de caracol y ojo
es escalera de ojo
es escalera helicoidal
es escalera sin zanca
en geometrical stair
en wreathed stair

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Escala de caragol que forma un buit central, amb un nervi helicoidal que limita i reforça al mateix temps els escalons, fets tots d'una peça.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca escala de caragol amb ull, n f
ca escala d'ull, n f sin. compl.
ca escala helicoïdal, n f sin. compl.
es escalera colgada, n f
es escalera de caracol con eje abierto, n f
es escalera de caracol con ojo, n f
es escalera de caracol y ojo, n f
es escalera de ojo, n f
es escalera helicoidal, n f
es escalera helicoidal sin núcleo, n f
es escalera sin zanca, n f
fr escalier en colimaçon à noyau creux, n m
fr escalier suspendu, n m
eu eskailera eseki, n
eu eskailera kiribil begidun, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca establiment reclam, n m
es almacén ancla, n m
es locomotora, n f
es tienda ancla, n f
es tienda gancho, n f
fr locataire majeur, n m
fr locataire prédominant, n m
fr locomotive, n f
fr magasin pilier, n m
fr magasin pivot, n m
en anchor, n
en anchor store, n
en anchor tenant, n
en draw tenant, n
en generator store, n
en key tenant, n
en lead tenant, n
en leading tenant, n
en magnet, n
en major tentant, n

<Economia > Comerç>

Definició

Establiment d'un centre comercial o d'un carrer comercial que, per la seva capacitat d'atracció de visitants, garanteix l'afluència de consumidors al lloc on està situat.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "anca" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Definició