Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "antoni" dins totes les àrees temàtiques

antoní -ina antoní -ina

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  antoní -ina, adj
  • es  antonino
  • en  Antoninian

<Arqueologia > Interpretació > Datació relativa > Divisions cronoculturals>

Definició
Datat entre els anys 96 i 192 dC a l'Imperi romà.
botja peluda botja peluda

<.FITXA MODIFICADA 2015>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  coronella, n f sin. compl.
  • ca  gafarró, n m sin. compl.
  • ca  guixola, n f sin. compl.
  • ca  herba de les morenes, n f sin. compl.
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de setge, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastor, n f sin. compl.
  • ca  herba negre, n f sin. compl.
  • ca  trèvol pelut, n m sin. compl.
  • nc  Dorycnium hirsutum

<.FITXA MODIFICADA 2015>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta policàrpica, de la família de les papilionàcies, que viu en boscos clars i garrigues de la regió mediterrània. Les summitats fructíferes, aplicades en banys d'aigua calenta, han estat emprades contra les hemorroides.
botja peluda botja peluda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba negra, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja abellera, n f alt. sin.
  • ca  cantamissa, n f alt. sin.
  • ca  cantamisses, n f pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  cruixidor, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estómac, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba pastoral, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pastoral, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gat, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  socarells, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pelut, n m alt. sin.
  • ca  cornel·la, n f var. ling.
  • ca  coronela, n f var. ling.
  • ca  coronel·la, n f var. ling.
  • ca  hierba de la sang, n f var. ling.
  • ca  hierba de setge, n f var. ling.
  • nc  Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  • nc  Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botonets, n m pl
  • ca  botons de plata, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amarga, n f alt. sin.
  • ca  camamilla amargant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla basta, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  camamilla d'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de jardí, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de l'hort, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de mula, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de parets, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Sòria, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del bestiar, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels animals, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels horts, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dolça, n f alt. sin.
  • ca  camamilla negra, n f alt. sin.
  • ca  camamilla per a les persones, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin.
  • ca  camamilla purgant, n f alt. sin.
  • ca  camamilla segura, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la mare, n f alt. sin.
  • ca  herba de la matriu, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba del remuc, n f alt. sin.
  • ca  herba tanarida, n f alt. sin.
  • ca  marerba, n f alt. sin.
  • ca  matricària, n f alt. sin.
  • ca  segura, n f alt. sin.
  • ca  tanarida, n f alt. sin.
  • ca  camamila d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling.
  • ca  camamilla purganta, n f var. ling.
  • ca  camamirla basta, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  camamirla d'hort, n f var. ling.
  • ca  camamirla negra, n f var. ling.
  • ca  camomilla, n f var. ling.
  • ca  danarida, n f var. ling.
  • ca  herba danarida, n f var. ling.
  • ca  matronària, n f var. ling.
  • ca  sagura, n f var. ling.
  • nc  Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
  • nc  Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
  • nc  Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
  • nc  Matricaria parthenium L. sin. compl.
  • nc  Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cameneri, n m
  • ca  epilobi, n m alt. sin.
  • ca  epilobi angustifoli, n m alt. sin.
  • ca  epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
  • nc  Epilobium angustifolium L.
  • nc  Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
  • nc  Epilobium spicatum Lam. var. ling.

<Botànica > onagràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cua de gat, n f
  • ca  atzavara, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat bona, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat punxosa, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat vera, n f alt. sin.
  • ca  esparbonella angustifòlia, n f alt. sin.
  • ca  herba de gat, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  adsabara, n f var. ling.
  • ca  herba de la almorrana, n f var. ling.
  • ca  rab de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat bord, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gato, n m var. ling.
  • nc  Sideritis tragorigamum Lag.
  • nc  Sideritis angustifolia auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

epilobi de flor petita epilobi de flor petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  epilobi de flor petita, n m
  • ca  epilobi parviflor, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • nc  Epilobium parviflorum Schreb.

<Botànica > onagràcies>

epilobi hirsut epilobi hirsut

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  epilobi hirsut, n m
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  matajaia, n f alt. sin.
  • ca  niella de rec, n f alt. sin.
  • ca  pèl de ca d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  sosurí, n m alt. sin.
  • ca  mata jaia, n f var. ling.
  • nc  Epilobium hirsutum L.

<Botànica > onagràcies>

erisipela erisipela

<.FITXA MODIFICADA 2018>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  erisipela, n f
  • ca  foc sagrat, n m sin. compl.
  • ca  mal de Sant Antoni, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • es  erisipela
  • fr  érisipèle
  • en  erysipelas
  • la  ignis sacer
  • la  ignis Sancti Ignatii

<.FITXA MODIFICADA 2018>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia infecciosa produïda per estreptococs del grup A, que afecta la pell i el teixit subcutani. Forma una placa vermella, tensa, sensible, de vores netes, que s'estén perifèricament; de vegades s'hi formen vesícules o butllofes. Se sol localitzar a la cara, al voltant d'algun orifici (nas, orelles) on hi ha la porta d'entrada, o bé d'alguna ferida.

Nota

  • La denominació erisipela prové del grec erysípelas, de erythrós 'vermell' i potser pella 'pell'.
  • La denominació ignis sacer s'usava antigament.
esparbonella esparbonella

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparbonella, n f
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Sideritis scordioides L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>