Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bretolada" dins totes les àrees temàtiques
<Bioquímica i biologia molecular>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acetolasa, n f
<Bioquímica i biologia molecular>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alzineta, n f
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca herba del païdor, n f alt. sin.
- ca beltrónica, n f var. ling.
- ca bentrólica, n f var. ling.
- ca bentrónica, n f var. ling.
- ca betrònica, n f var. ling.
- ca boltrónica, n f var. ling.
- ca bretona, n f var. ling.
- ca bretoni, n f var. ling.
- ca bretónica, n f var. ling.
- ca brotónica, n f var. ling.
- ca brutònica, n f var. ling.
- nc Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alzineta, n f
- ca betònica, n f alt. sin.
- ca herba amarga, n f alt. sin.
- ca herba del païdor, n f alt. sin.
- ca beltrónica, n f var. ling.
- ca bentrólica, n f var. ling.
- ca bentrónica, n f var. ling.
- ca betrònica, n f var. ling.
- ca boltrónica, n f var. ling.
- ca bretona, n f var. ling.
- ca bretoni, n f var. ling.
- ca bretónica, n f var. ling.
- ca brotónica, n f var. ling.
- ca brutònica, n f var. ling.
- nc Teucrium chamaedrys L. subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. f.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca arada remolcada, n f
- es arado arrastrado
- es arado de arrastre
- fr charrue traînée
- it aratro trainato
- en tractor trailed plough
- en trailed plough [GB]
- de Anhängescharpflug
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Indústria dels materials de la construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca armadura pretesada, n f
- es armadura pretensada
- fr armature précontrainte
- en prestressed reinforcement
<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Materials de la construcció [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2006. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca armadura pretesada, n f
- es armadura pretensada
- en prestressed reinforcement
<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca armadura pretesada, n f
- es armadura pretesa
- en pre-tensioned reinforcement
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
Nota
- Estrictament, els adjectius pretensat -ada i pretesat -ada són sinònims atès que els verbs tensar i tesar són sinònims absoluts. Tanmateix, en la pràctica habitual s'empra preferentment l'adjectiu pretensat -ada per al formigó sotmès genèricament a un estat inicial de tensions (^formigó pretensat^); de la mateixa manera, s'empra preferentment l'adjectiu pretesat -ada per a l'armadura que ha estat tesada de manera prèvia a l'enduriment del formigó (armadura pretesada). En la pràctica, i a risc de causar una certa confusió, s'anomena formigó pretesat el formigó pretensat a base d'armadura pretesada.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balladores, n f pl
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca balladors, n m pl sin. compl.
- ca paltruc d'eruga, n m sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca ballaruga, n f alt. sin.
- ca ballarugues, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís gros, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca belluguet gros, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca escarabatons, n m pl alt. sin.
- ca fanalets, n m pl alt. sin.
- ca herba tremoluda, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca balleruga, n f var. ling.
- ca poltre d'eruga, n m var. ling.
- ca poltriu d'erugues, n m var. ling.
- ca poltriu d'orugues, n m var. ling.
- ca poltrú d'oruga, n m var. ling.
- ca xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
- nc Briza maxima L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balladores, n f pl
- ca arracades, n f pl sin. compl.
- ca balladors, n m pl sin. compl.
- ca paltruc d'eruga, n m sin. compl.
- ca arracades de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca ballaruga, n f alt. sin.
- ca ballarugues, n f pl alt. sin.
- ca bellugadís, n m alt. sin.
- ca bellugadís gros, n m alt. sin.
- ca bellugadissa, n f alt. sin.
- ca belluguet gros, n m alt. sin.
- ca belluguets, n m pl alt. sin.
- ca campanetes, n f pl alt. sin.
- ca campanetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
- ca escarabatons, n m pl alt. sin.
- ca fanalets, n m pl alt. sin.
- ca herba tremoluda, n f alt. sin.
- ca sabatetes, n f pl alt. sin.
- ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca timbaleres, n f pl alt. sin.
- ca timbals, n m pl alt. sin.
- ca xinel·la de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca balleruga, n f var. ling.
- ca poltre d'eruga, n m var. ling.
- ca poltriu d'erugues, n m var. ling.
- ca poltriu d'orugues, n m var. ling.
- ca poltrú d'oruga, n m var. ling.
- ca xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
- nc Briza maxima L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca banda presoldada, n f
- es banda presoldada
- fr bague présoudée
- en preweld band
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
