Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "capit�" dins totes les àrees temàtiques

capità de remolcador | capitana de remolcador capità de remolcador | capitana de remolcador

<Transports > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capità de remolcador | capitana de remolcador, n m, f
  • ca  patró de remolcador | patrona de remolcador, n m, f
  • es  capitán de remolcador
  • es  patrón de remolcador
  • fr  patron de remorqueur
  • en  tug master
  • en  tug skipper
  • en  tugboat captain

<Transports > Ocupacions>

Definició
Persona que dirigeix, coordina i vigila les activitats que es duen a terme a bord d'un vaixell que arrossega altres vaixells, per tal de facilitar-los les maniobres en un port o bé rescatar-los al mar en cas d'accident.
capità de vaixell | capitana de vaixell capità de vaixell | capitana de vaixell

<Transports > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capità de vaixell | capitana de vaixell, n m, f
  • es  capitán de barco
  • fr  capitaine de navire
  • fr  commandant de navire
  • en  ship master
  • en  ship's captain

<Transports > Ocupacions>

Definició
Persona que comanda i dirigeix la navegació d'un vaixell al mar o en altres vies navegables.
capità de vaixell | capitana de vaixell capità de vaixell | capitana de vaixell

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capità de vaixell | capitana de vaixell, n m, f
  • es  capitán de barco | capitán de barco, capitana de barco, n m, f

<Dret mercantil>

capità general capità general

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capità general, n m
  • es  capitán general

<Història del dret>

Definició
Delegat reial de categoria més alta en assumptes relacionats amb la guerra a cadascun dels regnes de la Corona d'Aragó.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Amb l'antecedent remot de les atribucions militars del primigeni governador general, tingué l'origen a Catalunya, en la creació, el 1344, del capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya, tot just reincorporats a la corona reial. L'ofici s'estengué, potser a l'entorn del 1500, per tot Catalunya. Des del 1512 estigué unit en la mateixa persona amb el de lloctinent general o virrei, amb la designació habitual de «lloctinent i capità general». Juntament amb les atribucions militars que corresponien pròpiament al lloctinent -govern de les fortaleses, «mostres» (revistes) dels homes aptes per a la guerra, convocació a les armes dels feudataris reials, allotjaments i transports per a la tropa, entre altres-, configurava la màxima autoritat militar del Principat, en absència del rei.
    La persona designada rebia el nomenament de capità general pel rei en privilegi a part del de lloctinent, despatxat pel Consell d'Aragó, pel mateix període que aquest darrer càrrec, i era subjecte a les mateixes incidències quant al seu exercici (suspensió si el rei era present a Catalunya, substitució en cas de vacant, absència o impediment pel portantveus de general governador regint la vice regia). Com passava amb el lloctinent, ho podia ser un estranger, i també un eclesiàstic.
    Era considerat càrrec de creació reial i no «ofici de la terra» i el seu exercici, menys reglamentat que el de lloctinent general, donà lloc a abusos (obstaculització del comerç, exaccions il·legals) i controvèrsies contínues amb les autoritats representatives del país, sobretot la Diputació del General. Eren freqüents les qüestions de competència entre el Tribunal de la Capitania General, d'una banda, i la Reial Audiència i altres tribunals ordinaris, de l'altra. El primer, integrat per quatre o cinc assessors, exercia jurisdicció sobre els militars o «estipendiaris» no sols en afers propis de l'activitat bèl·lica sinó també en matèria dels delictes comuns lleus que haguessin pogut cometre, i ho acabà fent igualment respecte dels greus en les causes civils que els afectaven, com també sobre els paisans o «provincials» en relació amb certes infraccions directament lligades amb la milícia en cas que n'afectessin el funcionament (resistència a l'autoritat de guerra, falses declaracions, delictes comesos en el cos de la guàrdia). Els braços aconseguiren finalment que el Tribunal fos abolit pel capítol de cort 80 del 1706.
  • V. t.: lloctinent general n m
capite minuti [la] capite minuti [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capite minuti [la], n m pl

<Dret romà>

Definició
Persones que han sofert una pèrdua de drets, com ara la llibertat, la ciutadania o la personalitat civil.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('[persones] que han perdut la condició d'homes lliures')
capitell capitell

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capitell, n m
  • es  capitel
  • fr  chapiteau

<Transports > Transport ferroviari>

Definició
Ornament que algunes màquines de vapor porten a la xemeneia.
capitell capitell

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  capitell, n m
  • es  capitel
  • en  capital

<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>

Definició
Part superior d'una columna en forma de tronc de prisma invertit, situada sobre el fust.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capitell, n m
  • es  capitel
  • fr  chapiteau
  • en  capital
  • de  Kapitell

<Construcció>

capitell capitell

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  capitell, n m
  • es  capitel
  • en  capital

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Part superior d'una columna, que corona el fust i sobre la qual reposa l'arquitrau.

Nota

  • Un capitell està format per l'astràgal, una part mitjana, llisa o ornamentada, i l'àbac.
capitell capitell

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  capitell, n m
  • es  capitel
  • en  column capital

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Dispositiu format al cap superior d'un pilar per a augmentar la resistència d'una ^llosa bidireccional^ de formigó sense bigues a l'^estat límit últim de punxonament^.

En el cas d'un pilar de formigó, el capitell consisteix en un recreixement massís, prismàtic o cònic; en un pilar metàl·lic, consisteix en una placa metàl·lica enrigidida sobre la qual recolza la llosa.