Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "clatellejar" dins totes les àrees temàtiques

clavellina clavellina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellina, n f
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavell (flor), n m sin. compl.
  • ca  claveller, n m sin. compl.
  • ca  clavell bord, n m alt. sin.
  • ca  clavell boscà, n m alt. sin.
  • ca  clavell bosquetà, n m alt. sin.
  • ca  clavell de bosc, n m alt. sin.
  • ca  clavell de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  clavells, n m pl alt. sin.
  • nc  Dianthus sp. pl.

<Botànica > cariofil·làcies>

Nota

  • D'acord amb el que s'ha documentat a DIEC2-E, MASCLANS i la resta d'obres referenciades, els noms que es recullen en aquesta entrada s'apliquen a les espècies silvestres del gènere Dianthus.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  clavellina, n f
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavell (flor), n m sin. compl.
  • ca  claveller, n m sin. compl.
  • ca  clavell bord, n m alt. sin.
  • ca  clavell boscà, n m alt. sin.
  • ca  clavell bosquetà, n m alt. sin.
  • ca  clavell de bosc, n m alt. sin.
  • ca  clavell de pastor, n m alt. sin.
  • ca  clavell salvatge, n m alt. sin.
  • ca  clavells, n m pl alt. sin.
  • nc  Dianthus sp. pl.

<Botànica > cariofil·làcies>

Nota

  • D'acord amb el que s'ha documentat a DIEC2-E, MASCLANS i la resta d'obres referenciades, els noms que es recullen en aquesta entrada s'apliquen a les espècies silvestres del gènere Dianthus.
clavetejar clavetejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  clavetejar, v tr
  • es  clavetear
  • fr  clouter

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Additaments i assaonaments>

Definició
Introduir claus d'espècia en una ceba o en una llimona, tot punxant-la.
clavetejar clavetejar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  clavetejar, v tr
  • es  clavetear
  • fr  clouter
  • en  nail, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició
Guarnir de claus.
clavetejar clavetejar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  clavetejar, v tr
  • es  clavetear, v tr
  • es  tachonar, v tr
  • fr  clouter, v tr
  • en  nail, to, v tr
  • eu  iltzatu
  • eu  iltzez apaindu
  • eu  iltzeztatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

esmolar els cantells esmolar els cantells

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  esmolar els cantells, v intr
  • ca  fer cantells, v intr
  • ca  cantellejar, v tr sin. compl.
  • es  afilar los cantos
  • fr  affûter les carres
  • en  sharp edges, to

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició
Fer més agut l'angle dels cantells d'un esquí o d'una planxa de neu.
esmolar els cantells esmolar els cantells

<17 Esports d'hivern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  esmolar els cantells, v intr
  • ca  fer cantells, v intr
  • ca  cantellejar, v tr sin. compl.
  • es  afilar los cantos
  • fr  affûter les carres
  • en  sharp edges, to

<Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició
Fer més agut l'angle dels cantells d'un esquí o una planxa de neu per a millorar-ne la fixació sobre la neu.
esmolar els cantells esmolar els cantells

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  esmolar els cantells, v intr
  • ca  fer cantells, v intr
  • ca  cantellejar, v tr sin. compl.
  • es  afilar los cantos
  • fr  affûter les carres
  • en  sharp edges, to

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Surf de neu>

Definició
Fer més agut l'angle dels cantells d'un esquí o d'una planxa de neu.
fusta sense cantellejar fusta sense cantellejar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fusta sense cantellejar, n f
  • es  madera sin cantear, n f
  • fr  bois de vive arêtes, n m
  • eu  kanteatu gabeko zur, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

martellejar martellejar

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  martellejar, v tr
  • es  martillar
  • es  martillear

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Donar cops a la pell de sola d'adob vegetal amb la mà, la màquina o el martell per a consolidar-ne l'estructura.