Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "concorde" dins totes les àrees temàtiques
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
- ca ús fora de fitxa tècnica, n m
- es indicación no aprobada, n f
- es uso no aprobado, n m
- es uso no autorizado de medicamentos, n m
- fr emploi non conforme, n m
- fr usage hors indication, n m
- fr utilisation hors autorisation de mise sur le marché, n f
- fr utilisation hors étiquette, n f
- fr utilisation hors indication, n f
- en off-label drug use, n
- en off-label use, n
- en unlabeled drug use, n
- en unlabeled use, n
- en unlabelled drug use, n
- en unlabelled use, n
<.FITXA REVISADA>, <Farmacologia > Recerca clínica de medicaments>, <Recerca, metodologia i estadística>
Definició
Nota
- L'administració d'una dosi diferent a la dosi indicada, o a una freqüència diferent, i l'administració d'un fàrmac per a tractar una malaltia no inclosa en les directives d'utilització són exemples d'usos fora de fitxa tècnica.
<Ciències socials > Sociologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/
- ca amb disconformitat de gènere, adj
- ca amb creativitat de gènere, adj sin. compl.
- ca amb independència de gènere, adj sin. compl.
- es con creatividad de género, adj
- es con disconformidad de género, adj
- es con género no conforme, adj
- fr au genre créatif, adj
- fr au genre non conforme, adj
- fr au genre variant, adj
- fr indépendant -ante dans l'expression du genre, adj
- fr non conforme au genre, adj
- en gender creative, adj
- en gender independent, adj
- en gender non-conforming, n
<LGBT > Identitat sexual i de gènere>
Definició
Nota
- Les denominacions amb creativitat de gènere i amb independència de gènere (i igualment les formes anàlogues en les altres llengües) s'apliquen especialment als infants que encara no han definit la seva identitat, i responen a la voluntat d'oferir una mirada positiva de les persones que no s'adeqüen a les normes de gènere establertes.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apòfisi del lligament conoide, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca bulb de percussió, n m
- es bulbo de percusión
- es concoide de percusión
- en bulb of percussion
<Arqueologia > Treball de laboratori > Indústria lítica>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge, n m, f
- ca consort, n m, f sin. compl.
- es cónyuge, n m, f
- es consorte, n m, f sin. compl.
<Dret civil>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cònjuge, n m, f
- ca consort, n m, f sin. compl.
- ca espòs | esposa, n m, f sin. compl.
- es consorte
- es cónyuge
- es esposo | esposa
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Té més aplicació en el llenguatge formal i jurídic que no pas en el col·loquial.
Actualment, en les legislacions matrimonials civils més progressistes com ara l'espanyola, en haver cedit al pressupòsit de l'heterosexualitat, ambdós cònjuges poden tenir el mateix sexe, fet que comporta que el cònjuge del marit no ha de ser necessàriament la dona ni viceversa.
El terme s'usa preferentment en plural (cònjuges) i només excepcionalment en singular.
Té un component de relativitat (s'és cònjuge en relació amb l'altre), però rarament s'utilitza per a identificar l'altre membre de la parella casada, ja que per a això és més comú fer ús dels termes anteriorment indicats. En canvi, és freqüent emprar-lo en sentit genèric; així, es pot parlar de la condició o qualitat de cònjuge, o dels drets i deures del cònjuge. En plural, se sol utilitzar tant en aquest sentit genèric com per a al·ludir concretament a un matrimoni o a uns esposos determinats (per exemple, per a assenyalar que aquests cònjuges estan subjectes al règim econòmic de separació de béns).
La noció de cònjuge és aplicable als subjectes que componen el matrimoni ja constituït o matrimonium in facto esse, en contraposició als qui són subjectes del matrimoni en l'acte de constituir-se o matrimonium in fieri, a qui es denomina contraents.
Els cònjuges configuren el pressupòsit subjectiu del matrimoni (coniugium), la qual cosa significa que no hi pot haver cònjuge si no hi ha hagut una celebració matrimonial prèvia, d'acord amb les normes que cada legislació determina. Històricament, aquesta precisió va ser difusa. Gracià (segle XII) distingia el coniugium initiatum (matrimoni simplement iniciat per assentiment al matrimoni, però dissoluble) del coniugium ratum (que comportava la verificació posterior de la còpula i quedava llavors perfeccionat com a sagrament, de manera que esdevenia indissoluble). Actualment, el moment que constitueix el matrimoni és més clar, però, tenint en compte l'acostament del tractament jurídic de les unions de fet al matrimoni, els continguts i les conseqüències de la condició de cònjuge no estan allunyats, moltes vegades, del de simple more uxorio, de manera que no són estranyes les referències de la llei civil al cònjuge o a qui convisqui en una relació d'afectivitat anàloga.
La llei estableix el conjunt de drets i de deures (obligacions, segons el dret canònic) que vinculen els cònjuges, tot i que la naturalesa jurídica de la relació conjugal és doctrinalment debatuda, i depèn de la concepció jurídica del matrimoni en cada ordenament i en cada moment històric.
Atès que els cònjuges formen l'element subjectiu indispensable perquè existeixi el matrimoni, quan algun d'ells deixa d'existir, es dissol. Tant la llei canònica com la llei civil inclouen la mort com a causa de dissolució, però, des de determinats plantejaments teòrics, s'assenyala que més que dissolució és una causa d'extinció natural del matrimoni, per la manca (desaparició) d'aquest element subjectiu. La condició de cònjuge també deixa de donar-se per les altres causes de dissolució del matrimoni (no per la simple separació). Si el matrimoni és nul, teòricament no hi ha cònjuges, perquè no hi ha matrimoni. Però, mentre el matrimoni no és declarat nul, es manté vigent el favor matrimonii (presumpció de validesa). A més, els efectes de l'anomenat matrimoni putatiu, aplicables al matrimoni nul, poden produir conseqüències similars a les conjugals a favor del cònjuge de bona fe.
<Dret > Dret administratiu > Administració electrònica. Processos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca còpia autèntica, n f
- ca còpia autoritzada, n f sin. compl.
- es copia auténtica
- es copia autorizada
- es copia certificada
- fr copie authentique
- fr copie certifiée conforme
- en authentic copy
- en certified copy
<Administració electrònica i processos > Procediment administratiu>
Definició
Nota
- 1. Una còpia autèntica d'un document públic té la mateixa validesa i eficàcia que el document original.
- 2. Una còpia autèntica d'un document privat té validesa i eficàcia només en l'àmbit d'activitat de l'administració pública.
<TIC > Àmbit: Política i administració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca còpia autèntica, n f
- ca còpia autoritzada, n f sin. compl.
- es copia auténtica
- es copia autorizada
- es copia certificada
- fr copie authentique
- fr copie certifiée conforme
- en authentic copy
- en certified copy
<Administració electrònica i processos > Procediment administratiu>
Definició
Nota
- 1. Una còpia autèntica d'un document públic té la mateixa validesa i eficàcia que el document original.
- 2. Una còpia autèntica d'un document privat té validesa i eficàcia només en l'àmbit d'activitat de l'administració pública.
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca còpia autoritzada, n f
- ca còpia autèntica, n f sin. compl.
- es copia auténtica
- es copia autorizada
- fr copie authentique
- fr copie conforme
- en authentic copy
- en certified copy
<Notaria > Document i protocol > Còpies>
Definició
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca còpia oculta, n f
- ca c/o, n f sigla
- es CCO
- es copia oculta
- fr CCI
- fr copie conforme invisible
- en BCC
- en blind carbon copy
- en blind courtesy copy
<Informàtica > Aplicacions informàtiques>
