Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "edcula" dins totes les àrees temàtiques

alta escola

<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca alta escola, n f
es alta escuela
fr haute école
en high school

<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Definició

Ensenyament de l'equitació basat en exercicis complexos i de molta precisió que exigeixen un gran domini del genet sobre el cavall i un bon entrenament de l'animal.

anell excèntric

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca anell excèntric, n m
es corazón excéntrico, n m
es médula excéntrica, n f
fr cœur excentré, n m
fr moelle excentrée, n f
en eccentric heart, n
en eccentric heart of wood, n
en heart out of center, n
en removed pith, n
eu bihotz eszentriko, n
eu muin eszentriko, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

antílop jeroglífic del llac Tana

<Zoologia > Mamífers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca antílop jeroglífic del llac Tana, n m
es bushbuck del Tana, n m
fr guib decula, n m
en Lake Tana bushbuck, n
de Äthiopien-Schirrantilope, n f
nc Tragelaphus decula

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

antílop jeroglífic del llac Tana

<Ciències de la vida>

ca antílop jeroglífic del llac Tana, n m
es bushbuck del Tana, n m
fr guib decula, n m
en Lake Tana bushbuck, n
de Äthiopien-Schirrantilope, n f
nc Tragelaphus decula

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

avena

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

avena

<Botànica>

ca avena, n f
ca avena borda, n f alt. sin.
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula grossa, n f alt. sin.
ca cugula vertadera, n f alt. sin.
ca promesos, n m pl alt. sin.
ca ratja, n f alt. sin.
ca cagula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca coüla, n f var. ling.
ca covula, n f var. ling.
ca cucula, n f var. ling.
ca cúgula, n f var. ling.
ca cula, n f var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
ca nòvios, n m pl var. ling.
ca vena, n f var. ling.
nc Avena sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

barasana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca barasana
ca barà sin. compl.
ca barasano sin. compl.
ca edulia sin. compl.
ca paneroa sin. compl.
cod baka uka
cod hadira uka
cod jiba uka
ar باراسانية
cy Barasana
cy Bará sin. compl.
cy Barasano sin. compl.
cy Edulia sin. compl.
cy Paneroa sin. compl.
de Barasana
de Bará sin. compl.
en Barasana
en Bará sin. compl.
en Barasano sin. compl.
en Edulia sin. compl.
en Paneroa sin. compl.
es barasano
es bará sin. compl.
es barasana sin. compl.
es edulia sin. compl.
es paneroa sin. compl.
eu barasanera
eu barà sin. compl.
eu barasano sin. compl.
eu edulia sin. compl.
eu paneroa sin. compl.
fr barasana
fr bara sin. compl.
fr bará sin. compl.
fr barasano sin. compl.
fr edulia sin. compl.
fr edúuria sin. compl.
fr paneroa sin. compl.
gl barasana
gl bará sin. compl.
gl barasano sin. compl.
gl edulia sin. compl.
gl paneroa sin. compl.
gn varasána
gn edulia sin. compl.
gn paneroa sin. compl.
gn vara sin. compl.
gn varasána sin. compl.
it barasana
it barà sin. compl.
it barasano sin. compl.
it edulia sin. compl.
it paneroa sin. compl.
ja バラサナ語
ja バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
nl Barasana
nl Bará sin. compl.
nl Barasano sin. compl.
nl Edulia sin. compl.
nl Paneroa sin. compl.
pt barasana
pt bará sin. compl.
pt barasano sin. compl.
pt edulia sin. compl.
pt paneroa sin. compl.
ru Барасана
ru Бара sin. compl.
ru Эдулья sin. compl.
ru Панероа sin. compl.
ru Барасано sin. compl.
sw Barasano
sw Bará sin. compl.
sw Barasana sin. compl.
sw Edulia sin. compl.
sw Paneroa sin. compl.
tmh Tabarazant
zh 巴拉萨纳
zh 巴拉 sin. compl.
zh 厄都里亚 sin. compl.
zh 巴拉萨诺 sin. compl.
zh 帕内罗阿 sin. compl.

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició

Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.

bisnaga

<Botànica>

ca bisnaga, n f
ca bisnagues, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca escuradents, n m alt. sin.
ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca siscla bisnaga, n f alt. sin.
ca escura dents, n m var. ling.
ca escuradent, n m var. ling.
ca fonollasa blanca, n f var. ling.
ca patinagues, n f pl var. ling.
ca siscla visnaga, n f var. ling.
ca visnaga, n f var. ling.
ca visnagra, n f var. ling.
ca xistra, n f var. ling.
nc Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).

bisnaga

<Ciències de la vida>

ca bisnaga, n f
ca bisnagues, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca escuradents, n m alt. sin.
ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
ca sisca, n f alt. sin.
ca siscla bisnaga, n f alt. sin.
ca escura dents, n m var. ling.
ca escuradent, n m var. ling.
ca fonollasa blanca, n f var. ling.
ca patinagues, n f pl var. ling.
ca siscla visnaga, n f var. ling.
ca visnaga, n f var. ling.
ca visnagra, n f var. ling.
ca xistra, n f var. ling.
nc Ammi visnaga (L.) Lam.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

Cavanilles (CAVAN) dona el nom siscla visnaga per a Ammi visnaga. Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) reprodueix el nom, però MASCLANS (que buida CAVAN i aquesta obra de Colmeiro) no el recull. PARDO1932 recull sisca d'una altra obra de Colmeiro (COLM1885-2). Són nombroses les variants de sisca (<cèltic sesca) i sistra (<baix llatí sistra). DIEC2-E no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització inicial) siscall (per a Salsola vermiculata); també recull sistra per a Meum athamanticum (no recull la forma amb palatalització inicial xistra), i siscla per a Ammi majus, la qual forma prové, segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), d'un possible creuament de sisca i sistra (>siscla).

bulb raquidi

<Ciències de la salut>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca bulb raquidi, n m
ca medul·la oblonga, n f
es bulbo raquídeo
es médula oblonga
en medulla oblongata

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició

Part inferior del tronc de l'encèfal que s'estén des de la protuberància anular fins a l'emergència del primer nervi cervical i continua caudalment amb la medul·la espinal de la regió cervical.