Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "envejs" dins totes les àrees temàtiques

índex invers índex invers

<Terminologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  índex invers, n m
  • es  índice inverso
  • fr  index inverse
  • en  reverse index

<Terminologia>

Definició
Índex que presenta els articles ordenats alfabèticament a partir de la lletra final.
aïllament invers aïllament invers

<Ciències de la salut > Infermeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

  • ca  aïllament invers, n m
  • es  aislamiento inverso
  • fr  isolement inversé
  • en  reverse isolation

<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>

Definició
Separació d'un malalt en estat potencialment feble o immunodeprimit per a protegir-lo del contacte amb agents infecciosos que puguin afectar-li la salut, els quals poden ser transportats pels professionals de la salut, per altres malalts o per les visites, o trobar-se en el medi.
agonista invers agonista invers

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  agonista invers, n m
  • es  agonista inverso
  • en  inverse agonist

<Neurociència > Neuroquímica>

Definició
Molècula amb capacitat per a lligar-se a un determinat receptor i produir un efecte de resposta cel·lular contrari al del lligand fisiològic d'aquest receptor.
agonista invers agonista invers

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  agonista invers, n m
  • es  agonista inverso
  • en  inverse agonist

<Neurociència > Neuroquímica>

Definició
Molècula amb capacitat per a lligar-se a un determinat receptor i produir un efecte de resposta cel·lular contrari al del lligand fisiològic d'aquest receptor.
al·lèrgia al donzell (Artemisia absinthium) al·lèrgia al donzell (Artemisia absinthium)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al donzell (Artemisia absinthium), n f
  • ca  al·lèrgia a l'absenta (Artemisia absinthium), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a l'encens (Artemisia absinthium), n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al donzell mascle (Artemisia absinthium), n f sin. compl.
  • es  alergia a ajenjo (Artemisia absinthium), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 100951000135106
al·lèrgia al libocedre (Calocedrus decurrens) al·lèrgia al libocedre (Calocedrus decurrens)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al libocedre (Calocedrus decurrens), n f
  • ca  al·lèrgia al cedre d'encens (Calocedrus decurrens), n f sin. compl.
  • es  alergia a cedro (Calocedrus decurrens), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • 1. Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 101501000135105
  • 2. El nom científic principal corresponent al libocedre és Calocedrus decurrens i és únicament aquest el que s'ha recollit, si bé en les dades originals en castellà es feia servir el sinònim nomenclatural Libocedrus decurrens, referit al mateix tàxon.
amanida amb daus de salmó fumat, favetes, Gula del Norte i pernil ibèric amanida amb daus de salmó fumat, favetes, Gula del Norte i pernil ibèric

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida amb daus de salmó fumat, favetes, Gula del Norte i pernil ibèric
  • es  ensalada con dados de salmón ahumado, habitas, Gula del Norte y jamón ibérico
  • fr  salade aux dés de saumon fumé, aux fèves fines, à la Gula del Norte et au jambon ibérique (succedané de civelles)
  • it  insalata con dadolata di salmone affumicato, favette, Gula del Norte e prosciutto iberico (surrogato di cecoline)
  • en  salad with smoked salmon cubes, baby broad beans, Gula del Norte and Iberian cured ham (elvers substitute)
  • de  Salat mit Räucherlachswürfeln, jungen Saubohnen, Gula del Norte und iberischem Rohschinken (Glasaal-Ersatz)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida tèbia amb favetes i Gula del Norte amb allada amanida tèbia amb favetes i Gula del Norte amb allada

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida tèbia amb favetes i Gula del Norte amb allada
  • es  ensalada templada con habitas y Gula del Norte al ajillo
  • fr  salade tiède aux fèves fines et à la Gula del Norte à l'aillade (succedané de civelles)
  • it  insalata tiepida di favette e Gula del Norte con salsa d'aglio (surrogato di cecoline)
  • en  warm salad with baby broad beans and Gula del Norte in garlic sauce (elvers substitute)
  • de  lauwarmer Salat mit jungen Saubohnen und Gula del Norte mit Knoblauchsauce (Glasaalersatz)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

anglès anglès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anglès
  • cod  English
  • ar  الإنجليزية
  • cy  Saesneg
  • de  Englisch
  • en  English
  • es  inglés
  • eu  ingelesa
  • fr  anglais
  • gl  inglés
  • gn  ingle
  • gn  english sin. compl.
  • it  inglese
  • ja  英語
  • nl  Engels
  • oc  anglés
  • pt  inglês
  • ru  Английский язык
  • sw  Kiingereza
  • tmh  Taglinzit
  • zh  英语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Angola>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Botswana>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Burundi>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Eritrea>, <Àfrica > Etiòpia>, <Àfrica > Gabon>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Kenya>, <Àfrica > Lesotho>, <Àfrica > Libèria>, <Àfrica > Malawi>, <Àfrica > Moçambic>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>, <Àfrica > Ruanda>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Seychelles>, <Àfrica > Sierra Leone>, <Àfrica > Somàlia>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Swazilàndia>, <Àfrica > Tanzània>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>, <Àfrica > Uganda>, <Àfrica > Zàmbia>, <Àfrica > Zimbabwe>, <Amèrica > Anguilla>, <Amèrica > Antigua i Barbuda>, <Amèrica > Bahames>, <Amèrica > Barbados>, <Amèrica > Belize>, <Amèrica > Bermudes>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Dominica>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Grenada>, <Amèrica > Grenlàndia>, <Amèrica > Guadeloupe>, <Amèrica > Guyana>, <Amèrica > Illa Jarvis>, <Amèrica > Illes Caiman>, <Amèrica > Illes Malvines>, <Amèrica > Illes Turks i Caicos>, <Amèrica > Illes Verges (EUA)>, <Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)>, <Amèrica > Jamaica>, <Amèrica > Montserrat>, <Amèrica > Saint Christopher i Nevis>, <Amèrica > Saint Lucia>, <Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines>, <Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>, <Àsia > Bangla Desh>, <Àsia > Brunei>, <Àsia > Filipines>, <Àsia > Índia>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Malàisia>, <Àsia > Mongòlia>, <Àsia > Myanmar>, <Àsia > Nepal>, <Àsia > Pakistan>, <Àsia > Singapur>, <Àsia > Tailàndia>, <Àsia > Xina>, <Europa > Gibraltar>, <Europa > Illa de Man>, <Europa > Illes Fèroe>, <Europa > Irlanda>, <Europa > Jan Mayen>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > Svalbard>, <Oceania > Austràlia>, <Oceania > Fiji>, <Oceania > Guam>, <Oceania > Illes Cook>, <Oceania > Illes Mariannes del Nord>, <Oceania > Illes Marshall>, <Oceania > Kiribati>, <Oceania > Micronèsia>, <Oceania > Nauru>, <Oceania > Niue>, <Oceania > Nova Zelanda>, <Oceania > Palau>, <Oceania > Salomó>, <Oceania > Samoa>, <Oceania > Samoa Americana>

Definició
L'anglès és una llengua germànica occidental sorgida dels parlars que, a partir del segle V, van dur a la Gran Bretanya els angles, els saxons i els juts, pobles germànics que procedien de la costa continental de la mar del Nord, concretament de la regió fronterera entre les actuals Alemanya i Dinamarca. Aquest origen geogràfic explica les semblances que encara avui hi ha entre el frisó, el baix alemany i l'anglès. Els primers textos anglesos conservats daten de cap a l'any 700.

El fet que l'anglès s'utilitzi actualment a tots cinc continents i que hagi estat durant els darrers segles la llengua de la principal potència politicoeconòmica mundial, primer de l'Imperi Britànic i després dels Estats Units d'Amèrica, fa que el seu ús com a principal llengua vehicular (de la diplomàcia, de la ciència, del turisme, etc.) s'hagi escampat arreu com mai abans no ho havia fet cap altra llengua i que, doncs, milions de persones l'estudiïn a tot el món. Tot plegat, avui exerceix una forta influència, especialment lèxica, sobre una gran part de les llengües del món.
angules a la basca angules a la basca

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  angules a la basca
  • es  angulas a la vasca
  • fr  civelles à la basquaise
  • it  ceche alla basca
  • en  elvers Basque style
  • de  Glasaal auf baskische Art

<Plats a la carta. Peix i marisc>