Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fruit" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca perera, n f
- ca pera (fruit), n f sin. compl.
- ca perer, n m sin. compl.
- nc Pyrus communis L.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- DIEC2-E recull les varietats de pera blanca d'Aranjuez, camosina, campmanya, mosquerola i sarmenya (arbre: sarmenyera). GARCIAE recull perera bergamota. MASCLANS recull els noms llimonera, peramanyer (fruit: peramany) i sarmenyera (fruit: pera sarmenya) per a races de conreu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca pitahaia, n f
- ca pitaia, n f sin. compl.
- es pitahaya, n f
- es pitahayo, n m
- es pitaya, n f
- es pitajaya, n f var. ling.
- fr pitahaya, n m
- fr pitaya, n m
- en dragon fruit, n
- en pitahaya, n
- en pitaya, n
- nc Hylocereus sp.
<Botànica>
Definició
Nota
- 1. La pitahaia és originària de les àrees de clima tropical de l'Amèrica Llatina, especialment de Mèxic i l'Amèrica Central, i actualment es cultiva també a Israel, el Vietnam i la Xina.
- 2. El fruit de la pitahaia és la pitahaia.
- 3. Tot i que tant pitahaia com pitaia s'utilitzen per a designar aquesta planta, la forma pitaia (i igualment en castellà pitaya) se sol referir més habitualment a les cactàcies del gènere Stenocereus.
- 4. L'espècie Hylocereus undatus, que és la més coneguda a Europa, es coneix en català, concretament, amb el nom flor de calze.
- 5. Els equivalents anglesos (dragon fruit, pitahaya i pitaya) s'apliquen, en general, a qualsevol dels cactus grossos i enfiladissos de Mèxic i l'Amèrica Central i del Sud, especialment dels gèneres Selenicereus, Hylocereus i Sternocereus.
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca pitahaia, n f
- ca fruita del drac, n f sin. compl.
- ca pitaia, n f sin. compl.
- es fruta del dragón, n f
- es pitahaya, n f
- es pitaya, n f
- fr fruit du dragon, n m
- fr pitahaya, n m
- fr pitaya, n m
- pt pitaia, n f
- en dragon fruit, n
- en pitahaya, n
- en pitaya, n
- en strawberry pear, n
- de Drachenfrucht, n m
- de Pitahaya, n f
- de Pitaya, n f
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
Nota
- 1. Tot i que tant pitahaia com pitaia s'utilitzen per a designar aquest fruit, la forma pitaia (i igualment en castellà pitaya) se sol referir més habitualment als fruits de les cactàcies del gènere Stenocereus.
- 2. La forma fruita del drac s'aplica especialment als fruits de l'espècie Hylocereus undatus.
- 3. Els equivalents anglesos (dragon fruit, pitahaya i pitaya) s'apliquen, en general, al fruit de qualsevol dels cactus grossos i enfiladissos de Mèxic i l'Amèrica Central i del Sud, especialment dels gèneres Selenicereus, Hylocereus i Sternocereus.
<Fruita fresca. Fruita seca>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca pitaia, n f
- ca pitahaia, n f sin. compl.
- es pitahaya, n f
- es pitaya, n f
- en dragon fruit, n
- en pitahaya, n
- en pitaya, n
<Fruita fresca. Fruita seca>
Definició
Nota
- 1. Tot i que tant pitaia com pitahaia es fan servir per a designar aquest fruit, la forma pitahaia (i igualment en castellà pitahaya) se sol se sol referir més habitualment als fruits de les cactàcies del gènere Hylocereus.
- 2. Els equivalents anglesos (dragon fruit, pitahaya i pitaya) s'apliquen, en general, al fruit de qualsevol dels cactus grossos i enfiladissos de Mèxic i l'Amèrica Central i del Sud, especialment dels gèneres Selenicereus, Hylocereus i Sternocereus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca pitaia, n f
- ca pitahaia, n f sin. compl.
- es pitahaya, n f
- es pitaya, n f
- fr sténocéréus, n m
- en dragon fruit, n
- en pitahaya, n
- en pitaya, n
- nc Stenocereus sp.
<Botànica>
Definició
Nota
- 1. La pitaia es cultiva exclusivament a les zones àrides i semiàrides de Mèxic i l'Amèrica Central.
- 2. El fruit de la pitaia és la pitaia.
- 3. Tot i que tant pitaia com pitahaia es fan servir per a designar aquesta planta, la forma pitahaia (i igualment en castellà pitahaya) se sol referir més habitualment a les cactàcies del gènere Hylocereus.
- 4. Els equivalents anglesos (dragon fruit, pitahaya i pitaya) s'apliquen, en general, al fruit de qualsevol dels cactus grossos i enfiladissos de Mèxic i l'Amèrica Central i del Sud, especialment dels gèneres Selenicereus, Hylocereus i Sternocereus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca poncemer, n m
- ca citroner, n m sin. compl.
- ca naronger, n m sin. compl.
- ca naronja (fruit), n f sin. compl.
- ca poncem (fruit), n m sin. compl.
- ca poncir (fruit), n m sin. compl.
- ca poncirer, n m sin. compl.
- ca cedrat (fruit), n m alt. sin.
- ca cedrater, n m alt. sin.
- ca cedre (fruit), n m alt. sin.
- ca llima de la reina, n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca poncems, n m pl alt. sin.
- ca cedraler, n m var. ling.
- ca cidrado, n m var. ling.
- ca persiquer, n m var. ling.
- ca pomerner, n m var. ling.
- ca pomí, n m var. ling.
- ca ponceller, n m var. ling.
- ca poncerner, n m var. ling.
- ca poncí, n m var. ling.
- ca poncidre, n m var. ling.
- ca poncil, n m var. ling.
- ca poncil (fruit), n m var. ling.
- ca ponciller, n m var. ling.
- ca poncimer, n m var. ling.
- ca ponciner, n m var. ling.
- ca ponciquer, n m var. ling.
- ca ponsil, n m var. ling.
- ca ponsimer, n m var. ling.
- ca punsem, n m var. ling.
- nc Citrus medica L.
<Botànica > rutàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca poncemer, n m
- ca citroner, n m sin. compl.
- ca naronger, n m sin. compl.
- ca naronja (fruit), n f sin. compl.
- ca poncem (fruit), n m sin. compl.
- ca poncir (fruit), n m sin. compl.
- ca poncirer, n m sin. compl.
- ca cedrat (fruit), n m alt. sin.
- ca cedrater, n m alt. sin.
- ca cedre (fruit), n m alt. sin.
- ca llima de la reina, n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca poncems, n m pl alt. sin.
- ca cedraler, n m var. ling.
- ca cidrado, n m var. ling.
- ca persiquer, n m var. ling.
- ca pomerner, n m var. ling.
- ca pomí, n m var. ling.
- ca ponceller, n m var. ling.
- ca poncerner, n m var. ling.
- ca poncí, n m var. ling.
- ca poncidre, n m var. ling.
- ca poncil, n m var. ling.
- ca poncil (fruit), n m var. ling.
- ca ponciller, n m var. ling.
- ca poncimer, n m var. ling.
- ca ponciner, n m var. ling.
- ca ponciquer, n m var. ling.
- ca ponsil, n m var. ling.
- ca ponsimer, n m var. ling.
- ca punsem, n m var. ling.
- nc Citrus medica L.
<Botànica > rutàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca presseguer, n m
- ca préssec (fruit), n m sin. compl.
- ca presseguera, n f sin. compl.
- ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
- ca bresquiller, n m alt. sin.
- ca bresquillera, n f alt. sin.
- ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
- ca melicotoner, n m alt. sin.
- ca alpersequer, n m var. ling.
- ca ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambrasquillera, n f var. ling.
- ca ambresquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambresquiller, n m var. ling.
- ca amprésec (fruit), n m var. ling.
- ca brasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca brasquiller, n m var. ling.
- ca brasquillera, n f var. ling.
- ca embresquillera, n f var. ling.
- ca melacotoner, n m var. ling.
- ca melocotoner, n m var. ling.
- ca pérsec (fruit), n m var. ling.
- ca persequer, n m var. ling.
- ca preseguer, n m var. ling.
- ca présic (fruit), n m var. ling.
- ca préssic (fruit), n m var. ling.
- ca prisco, n m var. ling.
- nc Prunus persica (L.) Batsch
- nc Amygdalus persica L. sin. compl.
- nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca presseguer, n m
- ca préssec (fruit), n m sin. compl.
- ca presseguera, n f sin. compl.
- ca bresquilla (fruit), n f alt. sin.
- ca bresquiller, n m alt. sin.
- ca bresquillera, n f alt. sin.
- ca melicotó (fruit), n m alt. sin.
- ca melicotoner, n m alt. sin.
- ca alpersequer, n m var. ling.
- ca ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambrasquillera, n f var. ling.
- ca ambresquilla (fruit), n f var. ling.
- ca ambresquiller, n m var. ling.
- ca amprésec (fruit), n m var. ling.
- ca brasquilla (fruit), n f var. ling.
- ca brasquiller, n m var. ling.
- ca brasquillera, n f var. ling.
- ca embresquillera, n f var. ling.
- ca melacotoner, n m var. ling.
- ca melocotoner, n m var. ling.
- ca pérsec (fruit), n m var. ling.
- ca persequer, n m var. ling.
- ca preseguer, n m var. ling.
- ca présic (fruit), n m var. ling.
- ca préssic (fruit), n m var. ling.
- ca prisco, n m var. ling.
- nc Prunus persica (L.) Batsch
- nc Amygdalus persica L. sin. compl.
- nc Persica vulgaris Mill. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca prunyoner, n m
- ca prunyó (fruit), n m sin. compl.
- ca barruler, n m alt. sin.
- ca prunyons, n m pl alt. sin.
- ca brunyons, n m pl var. ling.
- ca prinyoner, n m var. ling.
- nc Prunus domestica L. subsp. insititia (L.) Bonnier et Layens
- nc Prunus insititia L. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
