Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "garrotejar" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI botàriga, botarga, bottarga o garrofeta?
- es botarga, n f
- es bottarga, n f
- fr boutargue, n f
- fr poutargue, n f
- it bottarga, n f
- pt bottarga, n f
- en botargo, n
- en bottarga, n
- de Bottarga, n f
<Alimentació. Gastronomia > Peix. Marisc>
Definició
Els motius de la tria de botàriga i garrofeta són els següents:
- Pel que fa a botàriga (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT):
(1) És la forma tradicional en el català de l'Alguer per a anomenar aquest menjar, molt popular a Sardenya. (És una forma creada a partir del sard, que procedeix al seu torn de l'àrab butârih i es relaciona amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó.)
(2) Es documenta en fonts especialitzades i també en fonts lexicogràfiques alguereses.
(3) És una forma paral·lela a les utilitzades en les llengües més pròximes, que procedeixen de l'italià.
- Pel que fa a garrofeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la forma tradicional en el català de les comarques meridionals del País Valencià.
(2) Es documenta en diccionaris valencians i en contextos especialitzats sobre la gastronomia d'aquesta zona.
(3) És una forma avalada per parlants de la zona alacantina.
(4) Probablement es deu a la similitud entre el producte i una garrofa.
En canvi, *botarga i *bottarga presenten problemes:
- *botarga, que seria l'adaptació a l'ortografia catalana de l'italià bottarga (forma difosa internacionalment), ja es documenta en català amb els sentits d'embolcall ample i balder (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) i de persona grassa (Diccionari etimològic i complementari... i Diccionari català-valencià-balear); a més, sembla innecessari donar-hi aquest sentit si ja hi ha una forma algueresa molt similar.
- *bottarga (que és la forma italiana original, procedent de l'àrab butârih i relacionada amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó'), té una doble consonant -tt- que és estranya al català en paraules simples i que, a més, pot ser molt fàcilment adaptada.
Una botàriga, o una garrofeta, és un menjar fet amb ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallat en làmines, com a aperitiu, o bé ratllat o en pols, com a condiment.
Estrictament, la botàriga i la garrofeta es fan amb ous de peixos diferents: la botàriga sol fer-se amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la garrofeta, amb ous de melva o bonítol; tot i això, es considera que es tracta d'un únic significat de base amb adaptacions a la realitat de cada zona.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de botàriga al Cercaterm i la Neoloteca.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca all capil·lar, n m
- ca all de barranc, n m alt. sin.
- ca all de garrofera, n m alt. sin.
- ca all de roca, n m alt. sin.
- nc Allium moschatum L.
<Botànica > liliàcies>
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca amarguejar, v intr
- ca amargotejar, v intr sin. compl.
- es amargar
- fr être un peu amer
<Procediments culinaris > Alteració dels productes>
Definició
<Ciències de la salut > Neurologia > Afàsies>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca balbotejar, v intr
- es balbucear, v intr
- en babble, to, v intr
<Afàsies>
Definició
<Neurologia>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca balbotejar, v tr
<Neurologia>, <Pediatria>
Definició
<Neurologia>, <Pediatria>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca balbotejar, v intr
<Neurologia>, <Pediatria>
Definició
<Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca barbotejar, v intr
- es barbotar
- es mascullar
- fr bredouiller
- en stammer
<Otorrinolaringologia>
Definició
<Peix. Marisc>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca botàriga, n f
- ca garrofeta, n f
- es botarga, n f
- es bottarga, n f
- fr boutargue, n f
- fr poutargue, n f
- it bottarga, n f
- pt bottarga, n f
- en botargo, n
- en bottarga, n
- de Bottarga, n f
<Peix. Marisc>
Definició
Nota
- La denominació botàriga, pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta, pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol.
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cabotejar, v intr
<Navegació tradicional>
