Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "minyoneria" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Geografia humana>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca indonesi | indonèsia, n m, f
- es indonesio | indonesia, n m, f
- fr Indonésien | Indonesienne, n m, f
- it indonesiano | indonesiana, n m, f
- en Indonesian, n
<Geografia > Geografia humana>
Definició
<Música > Instruments musicals>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca joc, n m
- es cañonería
- fr tuyauterie
- en pipework
<Música > Instruments musicals>
Definició
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca llúdria de nas pelut, n f
- es nutria indonesia, n f
- fr loutre de Sumatra, n f
- en hairy-nosed otter, n
- de Haarnasen-Otter, n m
- nc Lutra sumatrana
- nc Barangia sumatrana alt. sin.
<Mamífers > Carnívors > Mustèlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca llúdria de nas pelut, n f
- es nutria indonesia, n f
- fr loutre de Sumatra, n f
- en hairy-nosed otter, n
- de Haarnasen-Otter, n m
- nc Lutra sumatrana
- nc Barangia sumatrana alt. sin.
<Mamífers > Carnívors > Mustèlids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli blanc, n m
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli de prat, n m alt. sin.
- ca llinet, n m alt. sin.
- ca llinet silvestre, n m alt. sin.
- ca maleïda, n f alt. sin.
- nc Linum tenuifolium L.
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lli blanc, n m
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba prima, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca lli, n m alt. sin.
- ca lli de prat, n m alt. sin.
- ca llinet, n m alt. sin.
- ca llinet silvestre, n m alt. sin.
- ca maleïda, n f alt. sin.
- nc Linum tenuifolium L.
<Botànica > linàcies>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca llimona indonèsia, n f
- ca combava, n m sin. compl.
- es lima kaffir
- es limón combava
- es limón rugoso
- fr combava
- fr lime cafre
- fr lime sauvage
- fr limettier hérissé
- en combava
- en Indonesian lime
- en kaffir lime
- de Kaffernlimette
- nc Citrus hystrix
<Botànica>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca maçoneria, n f
- es mampostería
- en masonry
<Arqueologia > Construccions > Tècniques i materials de construcció>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca maçoneria, n f
- es calicanto
- es mampostería
- en masonry
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca maçoneria, n f
- es obra de fábrica
- en masonry
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
Definició
El contacte entre les unitats és generalment a base de junts de morter. Algunes construccions històriques, com ara els aqüeductes romans, presenten junts secs, és a dir, per contacte directe entre pedres.
