Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "misria" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mineria de dades, mineria web, prospecció de dades, exploració de dades, extracció de dades o explotació de dades?
- es (mineria de dades) extracción de datos, n f
- es (mineria de dades) minería de datos, n f
- es (mineria web) minería de la web, n f
- es (mineria web) minería web, n f
- fr (mineria de dades) exploration de données, n f
- fr (mineria de dades) extraction de données, n f
- fr (mineria web) fouille du web, n f
- en (mineria de dades) data harvesting, n
- en (mineria de dades) data mining, n
- en (mineria web) web mining, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
Definició
- La mineria de dades és una tècnica informàtica que consisteix a analitzar un gran volum d'informació emmagatzemada en diferents bases de dades, a fi de deduir patrons de coneixement que puguin generar aplicacions pràctiques.
. Els equivalents castellans són extracción de datos i minería de datos; els francesos, exploration de données i extraction de données, i els anglesos, data harvesting i data mining.
En canvi, la mineria web designa un tipus concret de mineria de dades, concretament la que extreu informació del contingut de pàgines web, de la seva estructura de relacions i enllaços i dels registres de navegació dels usuaris.
. A mineria web, el formant web funciona com un complement en aposició que delimita l'abast d'aplicació del nucli, igual que succeeix en molts altres casos d'aquest àmbit.
Ex.: bibliografia web, lloc web, disseny web, aplicació web, càmera web, canal web, mercat web, trànsit web, analítica web
. Els equivalents castellans són minería de la web i minería web; el francès, fouille du web, i l'anglès, web mining.
Pel que fa a *prospecció de dades, *exploració de dades, *extracció de dades i *explotació de dades, tenen l'inconvenient de recollir només parcialment el concepte:
- *prospecció de dades i *exploració de dades deixen fora l'extracció i l'anàlisi de les dades;
- *extracció de dades deixa fora la recerca i l'anàlisi de les dades;
- *explotació de dades deixa fora la recerca i l'extracció de les dades.
Són, doncs, formes adequades per a referir-se a parts concretes d'aquesta tècnica informàtica, però no per a referir-se a la tècnica en conjunt.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mineria de dades a la Neoloteca i el Cercaterm i de mineria web al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és el web mining i com es diu en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-web-mining-i-com-diu-catala).
<Treball>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca accident en missió, n m
- ca accident in missio [in missio: la], n m
- es accidente en misión
- fr accident en mission
- en accident in mission
<Treball>
Definició
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca accident en missió, n m
- ca accident in missio [in missio: la], n m
- es accidente en misión
- fr accident en mission
- en accident in mission
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>
Definició
<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acromelanosi progressiva de Furuya i Hishima, n f
- ca acropigmentació progressiva de Furuya i Hishima, n f sin. compl.
- es acromelanosis progresiva de Furuya y Mishima, n f
- fr acromelanose de Furuya et Mishima, n f
- en acromelanosis of Furuya and Mishima, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Neurologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca al·liària, n f
- nc Alliaria Scop.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca al·liària, n f
- nc Alliaria Scop.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca al·liària, n f
- ca allenc, n m sin. compl.
- ca herba d'all, n f sin. compl.
- ca allera, n f alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca alliària, n f var. ling.
- nc Alliaria petiolata (M. Bieb.) Cavara et Grande
- nc Alliaria officinalis Andrz. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca al·liària, n f
- ca allenc, n m sin. compl.
- ca herba d'all, n f sin. compl.
- ca allera, n f alt. sin.
- ca flor blanca, n f alt. sin.
- ca alliària, n f var. ling.
- nc Alliaria petiolata (M. Bieb.) Cavara et Grande
- nc Alliaria officinalis Andrz. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca ametlla mística, n f
- ca ametla mística, n f sin. compl.
- ca màndorla, n f sin. compl.
- es almendra mística
- es mandorla
- en mandorla
- en vesica piscis
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca amidament, n m
- es medición
- fr mesurage
- it misura
- en measurement
- de Messung
<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Topografia i fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
