Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pena" dins totes les àrees temàtiques

bandera

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bandera, n f
ca penó, n m sin. compl.

<Festes de Menorca > Elements materials > Altres elements>

Definició

Estendard portat pel caixer fadrí que representa simbòlicament les festes del poble.

Nota

La bandera és diferent en cada poble.

cena

<Arts > Arts plàstiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca cena, n f
es cena
en cenacle
en cenacolo
en last supper

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>

Definició

Representació iconogràfica del darrer sopar de Jesucrist i els dotze apòstols.

cena

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cena, n f
es cena del rey

<Història del dret>

Definició

Tribut que es pagava al rei o reina en concepte de menjar al seu pas pels territoris de la seva jurisdicció.

Nota

Àmbit: Catalunya
La cena fou un tribut que derivà de l'antic dret d'alberga, comú a tots els regnes hispànics medievals durant la baixa edat mitjana. Se satisfeia en diner o en espècia, i era per al sosteniment de l'alimentació de la casa reial o dels senyors. La cena de presència (de vegades pagada en espècia però, més freqüentment, estipulada en una quantitat que es negociava puntualment amb els municipis afectats) només es percebia en els llocs per on passaven el rei i el seu seguici; i la cena d'absència, en canvi, era un tribut permanent pagat regularment per aquelles comunitats reials, de senyors i de jueus i musulmans que no n'estaven expressament exempts per un privilegi especial. Del tribut de cena també en participava el procurador o el governador general de Catalunya (en una tercera part).

cleda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca cleda, n f
ca mallada, n f sin. compl.
ca pleta, n f sin. compl.
es majada
es redil
es tena
es tinada
fr bercail
fr parc
en corral
en fold
en paddock
en pen
en sheep cot
en sheep cote

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Clos fet de pals o posts entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que pastura.

cleda

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca cleda, n f
ca mallada, n f sin. compl.
ca pleta, n f sin. compl.
es majada
es redil
es tena
es tinada
fr bercail
fr parc
en corral
en fold
en paddock
en pen
en sheep cot
en sheep cote

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Clos fet de pals o posts entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que pastura.

condemnar

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

ca condemnar, v tr
ca penalitzar, v tr sin. compl.
ca penar, v tr sin. compl.
es condenar, v tr
es penalizar, v tr
es penar, v tr

<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>

dena

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca dena, n f
es cuenta
en bead

<Arqueologia > Treball de laboratori > Indústria lítica>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Indústria òssia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Vidre>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Metal·lúrgia>

Definició

Gra de collaret o de braçalet.

embera

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca embera
ca chokó sin. compl.
ca cholo sin. compl.
ca emberá sin. compl.
ca epena sin. compl.
ca êpera sin. compl.
ca katío sin. compl.
cod tibanat (takatyut)
cod tipira pididi
ar إيمبيرية
cy Embera
cy Chokó sin. compl.
cy Cholo sin. compl.
cy Emberá sin. compl.
cy Epena sin. compl.
cy Êpera sin. compl.
cy Katío sin. compl.
de Embera
de Catío sin. compl.
de Chami sin. compl.
de Choco sin. compl.
de Emberá sin. compl.
de Epena sin. compl.
de Epera sin. compl.
en Embera
en Choko sin. compl.
en Cholo sin. compl.
en Emberá sin. compl.
en Epena sin. compl.
en Êpera sin. compl.
en Katío sin. compl.
es embera
es chokó sin. compl.
es cholo sin. compl.
es emberá sin. compl.
es epena sin. compl.
es êpera sin. compl.
es katío sin. compl.
eu emberera
eu chokó sin. compl.
eu cholo sin. compl.
eu emberà sin. compl.
eu epena sin. compl.
eu êpera sin. compl.
eu katío sin. compl.
fr embera
fr cholo sin. compl.
fr ebera sin. compl.
fr epera sin. compl.
gl embera
gn embera
gn chokó sin. compl.
gn cholo sin. compl.
gn emberá sin. compl.
gn epena sin. compl.
gn êpera sin. compl.
gn katío sin. compl.
it embera
it chokó sin. compl.
it cholo sin. compl.
it emberà sin. compl.
it epena sin. compl.
it êpera sin. compl.
it katío sin. compl.
ja エンベラ語
ja エペナ語 sin. compl.
ja エペラ語 sin. compl.
ja チョコ語 sin. compl.
ja チョロ語 sin. compl.
ja エンベラ語 sin. compl.
ja カティオ語 sin. compl.
nl Embera
pt emberá
pt chokó sin. compl.
pt cholo sin. compl.
pt embera sin. compl.
pt epena sin. compl.
pt êpera sin. compl.
pt katío sin. compl.
ru Эмбера
ru Чоко sin. compl.
ru Чоло sin. compl.
ru Эпена sin. compl.
ru Катио sin. compl.
ru Эпера sin. compl.
sw Embera
sw Chokó sin. compl.
sw Cholo sin. compl.
sw Emberá sin. compl.
sw Epena sin. compl.
sw Êpera sin. compl.
sw Katío sin. compl.
tmh Tambirat
zh 诶波拉
zh 乔可 sin. compl.
zh 乔罗 sin. compl.
zh 卡迪欧 sin. compl.
zh 埃坡拉 sin. compl.
zh 埃坡纳 sin. compl.
zh 埃波拿 sin. compl.

<Chocó>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Panamà>

Definició

Les llengües chocó es parlen bàsicament al litoral del Pacífic i zones properes del nord de Colòmbia. S'han produït migracions que han dut comunitats emberes també a l'est de la república de Panamà i a la província d'Esmeraldas, a l'Equador.

Dins d'aquesta família es distingeixen dues llengües, l'embera i el waunana, que, tot i no ser intel·ligibles, revelen un elevat grau de parentiu. La població chocó està formada en un 80% per afroamericans i mestissos, i en un 7% per amerindis.

L'embera es divideix en dues branques: l'embera del nord, que comprèn els dialectes katío, san jorge, río verde i sambú; i l'embera del sud, amb les variants saija, baudó, chamí, tadó i río sucio.

S'observa un fort avenç de l'espanyol entre els parlants de llengües chocó, tot i que aquestes comunitats mostren una clara consciència identitària i lingüística.

grada

<Arts > Arts plàstiques>

ca grada, n f
ca peany, n m
ca peanya, n f
ca tarima, n f sin. compl.
es grada
es peana
en gradine

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Estrada davant un altar.

herbacol

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
ca carcolé, n m var. ling.
ca card del terreno, n m var. ling.
ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
ca cardo de penca, n m var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca empreoneres, n f pl var. ling.
ca gardureu, n m var. ling.
ca herba col, n f var. ling.
ca herba coler, n f var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
ca preó, n f var. ling.
ca preonera, n f var. ling.
ca preoneres, n f pl var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca pressó, n f var. ling.
nc Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.