Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pon�ncia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
- es (chikungunya) chicunguña, n m
- es (chikungunya) chikunguña, n m
- es (chikungunya) fiebre chicunguña, n f
- es (chikungunya) fiebre chikunguña, n f
- es (virus del chikungunya) virus del chicunguña, n m
- es (virus del chikungunya) virus del chikunguña, n m
- es (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- fr (chikungunya) chikungunya, n m
- fr (chikungunya) fièvre Chikungunya, n f
- fr (virus del chikungunya) virus du chikungunya, n m
- fr (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- en (chikungunya) chikungunya, n
- en (chikungunya) chikungunya fever, n
- en (virus del chikungunya) chikungunya virus, n
- en (CHIKV) CHIKV, n sigla
<Ciències de la salut > Patologia general>
Definició
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.
El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.
Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de chikungunya i virus del chikungunya al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és i com s'escriu el chikungunya?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-i-com-sescriu-chikungunya).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI chikungunya: Pronúncia i grafia
- es (chikungunya) chicunguña, n m
- es (chikungunya) chikunguña, n m
- es (chikungunya) fiebre chicunguña, n f
- es (chikungunya) fiebre chikunguña, n f
- es (virus del chikungunya) virus del chicunguña, n m
- es (virus del chikungunya) virus del chikunguña, n m
- es (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- fr (chikungunya) chikungunya, n m
- fr (chikungunya) fièvre Chikungunya, n f
- fr (virus del chikungunya) virus du chikungunya, n m
- fr (CHIKV) CHIKV, n m sigla
- en (chikungunya) chikungunya, n
- en (chikungunya) chikungunya fever, n
- en (virus del chikungunya) chikungunya virus, n
- en (CHIKV) CHIKV, n sigla
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.
El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.
Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de chikungunya i virus del chikungunya al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és i com s'escriu el chikungunya?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-i-com-sescriu-chikungunya).
<Salut pública>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
<Ciències de la salut > Salut pública>
Definició
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, A l'entorn del coronavirus, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/lentorn-del-coronavirus).
<Pronúncia o grafia de casos singulars>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI COVID-19, covid: Pronúncia i grafia
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
A. PRONÚNCIA I GRAFIA
Pel que fa a la pronúncia i la grafia, es considera preferible:
- Fer-ne una paraula aguda, és a dir pronunciar-ho amb accent tònic sobre la síl·laba -vid i, com a paraula aguda acabada en consonant, no posar-hi cap accent gràfic.
- Pronunciar [o] la vocal de la primera síl·laba, en tots els dialectes. (Ara bé, en els dialectes que habitualment pronuncien [u] una o àtona, també es pot pronunciar c[u]vid, d'acord amb el procés habitual d'integració de sigles i paraules procedents d'altres llengües.)
- Escriure-ho seguint prioritàriament una de les grafies següents:
(1) COVID-19, amb totes les lletres amb majúscules i en rodona, d'acord amb el seu origen com a sigla (COVID-19 procedeix del nom original anglès coronavirus disease 19, en què la xifra fa referència al 2019 com a any de sorgiment de la malaltia).
. Aquesta forma és pròpia dels àmbits més especialitzats (estudis, denominacions de vacunes, etc.).
(2) covid (forma ja recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), amb totes les lletres amb minúscules i en rodona, d'acord amb l'últim pas d'integració de les sigles en la llengua quan tenen valor de nom comú i es tornen d'ús general (és a dir, igual que sida o radar, originalment sigles); a més, es prescindeix de la referència a l'any perquè l'ús habitual no la recull (fora de l'àmbit especialitzat, l'any no té valor opositiu).
. Aquesta forma és pròpia d'àmbits no especialitzats: divulgació, mitjans de comunicació, registre col·loquial.
En canvi, NO es consideren grafies adequades:
. *COVID-19,*covid-19 [en cursiva], perquè les malalties s'escriuen amb lletra rodona.
. *Covid-19, Covid [amb majúscula inicial], perquè les malalties tenen tractament de noms comuns (per exemple, la grip o, si contenen noms propis, malaltia de Kawasaki).
B. GÈNERE
Pel que fa al gènere, es recomana:
- Assignar-hi el gènere femení, que és el gènere que té en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Cal tenir en compte que COVID-19 (o covid) correspon en català a la denominació completa malaltia per coronavirus, en què malaltia tradueix disease; com que malaltia per coronavirus és femení, també ho són COVID-19 i covid.
Exemple: la COVID-19, la covid; el virus de la COVID-19, el virus de la covid
L'ús del gènere masculí per a COVID-19 o covid no és recomanable, tot i que no sigui evident que la forma contingui 'malaltia' i que de vegades s'utilitzin, impròpiament, com a nom del virus.
En canvi, coronavirus s'utilitza en masculí, ja que, a diferència de COVID-19 o covid, fa referència a un virus i no a una malaltia, i en català els virus són de gènere masculí.
Exemple: el coronavirus causant de la COVID-19, el coronavirus de la covid
C. DENOMINACIÓ DE MALALTIA I VIRUS
C1. Malaltia
Pel que fa a la malaltia, com ja s'ha comentat, tant es poden utilitzar COVID-19 com covid, segons el grau d'especialització del context; així mateix, també es poden fer servir formes més descriptives (com ara malaltia del coronavirus) o estrictament redundants (per exemple, malaltia de la covid).
C2. Virus
Pel que fa al virus que causa la malaltia, el nom oficial aprovat per l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) és coronavirus SARS-CoV-2. Tot i això, en contextos comunicatius l'OMS recomana que es facin servir denominacions del tipus virus responsable de la COVID-19 o coronavirus de la COVID-19 (com ara virus de la grip o virus de la sida).
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, A l'entorn del coronavirus, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/lentorn-del-coronavirus).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
- es (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
- en (virus de l'Ebola) Ebola virus, n
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ebola: Pronúncia i grafia
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) enfermedad del Ébola, n f
- es (febre hemorràgica de l'Ebola) virosis del Ébola, n f
- es (virus de l'Ebola) virus del Ébola, n m
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola hemorrhagic fever, n
- en (febre hemorràgica de l'Ebola) Ebola virus disease, n
- en (virus de l'Ebola) Ebola virus, n
<Ciències de la salut > Patologia general>
Definició
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI facebooker, youtuber, instagramer: Pronúncia i grafia
- es (facebooker | facebookera) facebooker, n m, f
- es (facebooker | facebookera) facebookero | facebookera, n m, f
- es (instagramer | instagramera) instagramero | instagramera, n m, f
- es (instagramer | instagramera) instagrammer, n m, f
- es (youtuber | youtubera) youtuber, n m, f
- es (youtuber | youtubera) youtubero | youtubera, n m, f
- es (youtuber | youtubera) yutúber, n m, f
- fr (facebooker | facebookera) facebooker | facebookeuse, n m, f
- fr (instagramer | instagramera) instagrammer, n m, f
- fr (instagramer | instagramera) instagrammeur | instagrammeuse, n m, f
- fr (youtuber | youtubera) youtuber, n m, f
- fr (youtuber | youtubera) youtubeur | youtubeuse, n m, f
- en (facebooker | facebookera) facebooker, n
- en (instagramer | instagramera) instagramer, n
- en (instagramer | instagramera) instagrammer, n
- en (youtuber | youtubera) Tuber, n
- en (youtuber | youtubera) youtuber, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Telecomunicacions>
Definició
- No aplicar cap adaptació ortogràfica a les formes en català, per tal com deriven dels noms propis de les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube. És un cas similar als noms comuns pasteurització (del nom del biòleg Louis Pasteur) o darwinià (del naturalista Charles Darwin), creats també per sufixació.
- Assignar-hi el doble gènere masculí i femení, amb una terminació pròpia per al femení (facebookera, instagramera i youtubera, i també tubera, enfront de les formes masculines facebooker, instagramer i youtuber o tuber).
- Mantenir la pronúncia original pel que fa a l'arrel, d'acord amb el nom propi, però situar l'accent tònic sobre el sufix. (Aproximadament, es pronuncia [feisbuquer - feisbuquéra], [instagramér - instagraméra], [iutubér - iutubéra] i [tubér - tubéra].)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) S'evita l'adaptació ortogràfica en els derivats perquè prenen com a base noms propis molt coneguts de plataformes, no tenen un valor general sinó específic per a cada plataforma i, a més, una grafia catalana acordada a la pronúncia original donaria lloc a formes molt allunyades i difícils de reconèixer (*feisbuquera, *iutuber).
(2) La terminació femenina és la pròpia del sufix català -er / -era, que serveix per a crear noms de professions o d'aficionats a alguna cosa (com en banquer | banquera o bloguer | bloguera).
(3) El manteniment de la pronúncia de la base s'explica per la voluntat de respectar la pronúncia original, molt estesa, i el desplaçament de l'accent, perquè es considera que el derivat ja és una paraula catalana i, doncs, es comporta accentualment com ho fan les paraules amb aquest sufix: és un sufix tònic, sobre el qual sempre recau l'accent de pronúncia.
Un facebooker o una facebookera és una persona que produeix i difon regularment continguts a la plataforma Facebook.
. Els equivalents castellans són facebooker i facebookero | facebookera; el francès, facebooker | facebookeuse, i l'original anglès, Facebooker, amb la variant gràfica facebooker.
Un instagramer o una instagramera és una persona usuària de la plataforma Instagram que hi penja fotografies o vídeos regularment.
. Els equivalents castellans són instagramero | instagramera i instagrammer; els francesos, instagrammer i instagrammeur | instagrammeuse, i l'original anglès, instagramer, amb la variant lingüística instagrammer.
Un youtuber o una youtubera, o bé un tuber o una tubera, és una persona que produeix i difon regularment vídeos, en els quals sol aparèixer, a través de la plataforma YouTube.
. Els equivalents castellans són youtuber, youtubero | youtubera i yutúber; els francesos, youtuber i youtubeur | youtubeuse, i els originals anglesos, Tuber i YouTuber, amb la variant gràfica youtuber.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de facebooker | facebookera, instagramer | instagramera i youtuber | youtubera al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els facebookers, youtubers i instagramers ja són ben nostres, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-facebookers-youtubers-i-instagramers-ja-son-ben-nostres).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia
- ca Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans) (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof) (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí) (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: karate (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu històric: libido (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: òpera (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: soprano (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)
Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]
Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate
Nota
-
1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it] - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (5): Xenismes.
-
3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/en/node/1560).
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI pareo: Pronúncia
<Indumentària. Confecció > Indumentària>
Definició
Així, en aquests dialectes es detecten dues pronúncies, que es consideren igualment vàlides:
- [paréo], amb e i o tancades.
. És una pronúncia no adaptada del manlleu, que es pot explicar per motius diversos:
(1) La influència de la pronúncia en castellà, per la interpretació que és una paraula que ve d'aquesta llengua (en realitat, l'origen és el nom d'un vestit tahitià).
(2) La tendència dels dialectes en qüestió a no aplicar en certs manlleus, mots cultes i neologismes les reduccions vocàliques que apliquen habitualment.
Ex.: ergo, libido, cosmos, karate
- [parèu] o [paréu], segons el dialecte.
. És una pronúncia adaptada del manlleu, que respon a l'aplicació de la reducció vocàlica pròpia d'aquests dialectes.
Un pareo és una peça de roba consistent en un tros de tela de forma quadrada i longitud variable que se subjecta al voltant del pit o de la cintura, utilitzada sobretot a la platja.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de pareo al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com s'ha de pronunciar pareo?, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/07/24/com-s%e2%80%99ha-de-pronunciar-pareo/).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
- ca A. Estructura: CAP (EXEMPLE), n m
- ca A. Estructura: CIDOB (Excepció de lletres no inicials), n m
- ca A. Estructura: CPNL (Excepció de paraules gramaticals), n m
- ca A. Estructura: R+D (Excepció de sigles amb caràcters no alfabètics), n f
- ca A. Estructura: RTV (Excepció de lletres de formants), n f
- ca B1. Pronúncia: IBI (EXEMPLE de sigla acabada en vocal), n m
- ca B1. Pronúncia: OTAN (EXEMPLE de sigla acabada en consonant), n f
- ca B2. Pronúncia: ADF (EXEMPLE de sigla lletrejada), n f
- ca B2. Pronúncia: PIB (Excepció de sigla lletrejada), n m
- ca C. Grafia: ICS (EXEMPLE), n m
- ca C. Grafia: MoMA (Excepció de lletres minúscules), n m
- ca C. Grafia: sida (Excepció de sigla lexicalitzada), n f
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
(A) ESTRUCTURA
Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)
(B) PRONÚNCIA
Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.
B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.
B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)
B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)
B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)
(C) GRAFIA
Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)
Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural.
